divendres, 30 de maig del 2014
ES BUSCA LÍDER
El PSOE, més que un problema de idees (que
també), té un greu problema de lideratge. Amb els dos anys de Rubalcaba al font
del partit (des del meu punt de vista, dos anys perduts) va demostrar que no
era el líder que el partit necessitava. Durant els debats on es va enfrontar
directament amb Rajoy (què té un pèssim nivell d’oratòria) va demostrar que,
fins i tot, havia perdut aquell domini de la paraula que va demostrar en altres
èpoques. Segurament un dels punts més forts del dimitit Secretari General. Qui
no recorda la seva loquacitat d’altres èpoques en enfrontaments parlamentaris
amb destacats representants de l’oposició. Sembla que en el pas del temps,
Rubalcaba va anar perdent pel camí la improvisació, l’enginy i, sobre tot, la
intel·ligència mostrada en les seves èpoques de govern.
Fórem molts els que hauríem preferit a
Rubalcaba abans que Almunia i, tal vegada, a Borrell abans que els altres dos,
però en política (i això ho coneixem bé els que hem militant en partits
polítics), no sempre es fa el que vol la militància, sinó que s’anteposen els
interessos de partir (potser hauria de dir de direcció de partit) a
qualsevol altre, com per exemple interès general dels ciutadans.
En un temps convuls com el que estem vivint,
està clar que la ciutadania tendeix a buscar un referent que no té. Els dos
principals partits espanyols han perdut en dos anys i mig bona part de la
credibilitat que els hi quedava després de negar (els socialistes) la crisi i
d’enfonsar encara més el país (els populars), malgrat presentar-se com els
salvadors de la pàtria.
Els resultats de les passades Eleccions
Europees a Espanya han demostrat fefaentment el que estic dient. El
bipartidisme, un dels trets més característics de la nostra política, es va
superar, entrant en escena partits de nova formació com Podemos, liderat
per Pablo Iglesias, nom homòleg amb el fundador de la UGT i el PSOE. Més
allà de l’anècdota, la coincidència de noms tindrà un altre significat?
La irrupció de Podemos (quarta força
més votada després de PP, PSOE i la Izquierda Plural) s’ha d’interpretar
com un reallotjament del vot de l’esquerra després de comprovar l’ambigüitat
d’UPyD (un partit creat per a complaure l’ego de la seva lideressa) i de
situacions molt semblants al marc de la dreta com ha estat el naixement de
partits com C’s a Catalunya o Vox.
Durant els darrers dies he llegit durs atacs a
la nova formació de Pablo Iglesias. En tots dos casos, el seu origen
l’hem de buscar en la por que tenen els representants dels dos grans partits i,
en el cas de la dreta i de la premsa afí que li riu totes les gràcies a
que es parli clar i se’ls hi destapin mil i un afers més sense que puguin
utilitzar la tàctica del ventilador o el tu més... En canvi, al
PSOE els hi preocupa perdre l’hegemonia de l’esquerra que han mantingut d’ençà
del restabliment de la democràcia després de la dictadura franquista.
La veritat és que ho tenen difícil els
socialistes a l’hora de canviar noms. Des del meu punt de vista tant la
Carmen Chacón com Patxi López tenen més passat que futur i, en tot cas, les
idees que defensen, estarien en discordança amb alguna de les corrents sorgides
recentment, sobre tot a Catalunya. Susana Diaz, la nova Presidenta andalusa
sense passar per les urnes, sembla ser, ara com ara, la dona forta del partit,
però caldria veure que passaria si s’enfrontava a un congrés.
Personalment tampoc és del meu grat per la poca sensibilitat que ha mostrat en
el tema català. De tots, l’Eduardo Madina seria, des del meu punt de vista
l’opció més viable, però davant seu tindria el difícil repte d’unir un partit
massa disgregat i de renovar-lo, tant en persones com en programa; encara que
això, en principi, li passi una certa factura electoral que, en tot cas,
seria no arribar als millors resultats històrics del partit, però si iniciar
una remuntada visible respecte als assolits en els darrers comicis.
DIARI DE CROÀCIA I
Entre el 19 i el 27 passats visitarem
Croàcia. L’excusa era perfecta: veure el nostre fill menut després de
3 mesos sense veure’l, ja que el mes de febrer va marxar cap aquell país
de l’antiga Iugoslàvia per a fer un Erasmus.
El calendari va ser el següent:
Dia 19, arribada a Zagreb.
Dia 20, Zagreb.
Dia 21, marxa de Zagreb i arribada
a Zadar.
Dia 22, marxa de Zadar i arribada
a Trogir.
Dia 23, marxa de Trogir i arribada
a Split.
Dia 24, Split.
Dia 25, marxa d’Split i arribada
a Dubrovnik.
Dia 26, Dubrovnik.
Dia 27, marxa de Dubrovnik i retorn
a casa.
Entre els coses que em van sorprendre
o bé desconeixia abans d’anar-hi:
-Quan canvien els semàfors del roig al
verd, també passen per l’àmbar.
-La netedat dels carrers. A Trogir,
mentre ens preníem un cafè a un mercat descobert, va aparèixer un paper
al meu costat. Ràpidament, la dependenta d’una de els aprades em va senyalar
el paper i em va preguntar (vaig entendre) si l’havia tirat jo. Li vaig
dir que no. Després la meva dona em va dir que igual li havia caigut a
ella.
-La mida de les cerveses. El normal és
que siguin de ½ litre, encara que a les zones més turístiques no és difícil
trobar cerveses d’1/3.
-Un cucurutxo de gelat val, al canvi,
menys de 1 €. En canvi el preu de les cerveses varia segons la zona, però
són una mica més barates que aquí si tenim en compte que hi sol haver més
quantitat. També varia el preu de les ampolles d’aigua. Una ampolla de
½ litre la varem pagar des de 50 cèntims d’euro fins a 2. Per cert, la
moneda és la Kuna i no solen acceptar euros. Un euro són sobre 7,5
Kuna (no ho solen dir en plural)
-El nom oficial és Hrvatska.
-Sembla ser que tenen força interès per
l’astronomia. Entre la principal plaça de Zagreb i la catedral,
enganxat a una columna de l’exterior d’un edifici, quasi imperceptible,
s’hi pot veure una representació de Venus. Uns carrers més enllà, després
de la plaça principal, entre les terrasses dels bars, una gran bola daurada
representa el Sol. Tots dos estan a la mateixa escala. Els altres planetes
del sistema Solar estan amagats per altres indrets de la capital,
però és molt difícil trobar-los al menys que algú et digui on es troben.
Hi ha turistes que s’ho prenen com un joc i intenten descobrir-los. Si
no és per casualitat, no crec que els trobin.
A Zadar també hi ha una representació
del sistema solar al final del passeig marítim. Allí, tant el Sol com els
planetes estan fets de plaques fotovoltaiques i, per les nits (sobre tot
el Sol) van canviant de colors.
-Els apartaments turístics son els allotjaments
estrella. Sobre tot a la costa, on hi ha més turisme, es poden trobar
per tot arreu, fins i tot als llocs més recòndits. Tret de els dues primeres
nits que varem anar d’hotel, la resta dels dies ens varem allotjar en
apartaments, normalment de 3 estrelles (va des d’una fins a 4) Els dos
primers estaven situats fora del nucli urbà, però molt ben comunicats i
amb aparcament inclòs. Fins i tot tenien una petita oficina per atendre
els clients. El tercer, el d’Split, no estava lluny del centre urbà, però
tenia un accés molt difícil i havies d’arribar-hi a peu, ja que arribar-hi
amb cotxe era materialment impossible.
Finalment, el de Dubrovnik, estava tot
just dintre del cas urbà que, com podeu suposar, estava vetat als cotxes.
Era l’únic que no tenia cartell i es trobava al bell mig d’una gran escalinata
que anava des del carrer principal a la part de dalt del cas antic. Si
difícil era pujar, difícil era baixar, ja que els escales eren molt empinades.
A sobre, per accedir a l’habitació també calia pujar una empinada i estreta
escala.
Sobre tot a la Capital hi havia parades de venda de maduixes. Vaig pensar que devia de ser la fruita nacional.
(Demà Zagreb)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)