Temps nous, formes velles. Sorprèn que
en ple segle XXI encara s’ordeni retirar l’edició una revista satírica
com el Jueves. La revista que surt els dimecres (tal com es diu a la portada
des de fa dècades), es va editar puntualment però, segons sembla, el grup
editorial els hi va fer canviar la portada on hi sortia el Rei portant
una corona bruta amb unes tenalles amb la intenció de passar-la a l’encara
Príncep d’Astúries. Finalment la revista va sortir dijous amb una portada
on sortia Pablo Iglesias II.
Davant d’aquest acte de censura, 8 col·laboradors
habituals del Jueves (alguns de històrics)ja han anunciat que pleguen.
No només la figura del rei és inviolable, sinó que, fins i tot, no es pot
satiritzar.
Anem a pams, em sembla que el primer
que hauria de donar exemple és el propi Rei i en reiterades ocasions el
seu comportament no ha estat a la altura del càrrec. Després de l’accident
que va patir caçant elefants, un Rei no pot sortir i dir: M’he equivocat,
no tornarà a passar. En aquell moment hauria d’haver estat més valent
i abdicar. Segurament s’hauria entès millor.
Es diu que el procés català ha tingut
molt a veure amb l’abdicació i que es va esperar que passessin les Eleccions
Europees per a fer-ho. A sobre, l’any que ve és un any electoral amb unes
municipals i autonòmiques en algunes comunitats a la primavera i unes generals
molt probablement a la tardor. El tomb electoral tan en unes com les altres
pot ser important i els dos partits grans que fins han donat suport a la
Corona, potser pateixen una pèrdua important de vots, la qual cosa podria
fer canviar molt la situació política espanyola i tal vegada complicar
la governabilitat d’algunes institucions.
Els reis de la pilota. Es futbolistes
d’elit no son reis però s’hi assemblen. Sobre tot amb els seus sous.
La polèmica ha esclatat al donar-se a conèixer la prima extra
que rebran en l’hipotètic cas de que guanyin el mundial de Brasil: 720.000
euros per barba, es a dir més de 120 milions de pessetes de les d’abans.
La meitat per arribar a la final, 180.000 per assolir les semifinals, etc.
Per guanyar el mundial de Sud-àfrica, cada jugador va cobrar 600.000 euros
que van tributar allà mateix per que les hi sortia millor que fer-ho a
Espanya.
Izquierda Plural ha tornat a posar
el crit al cel per aquest fet. En un país on cada dia hi ha més pobres
i on s’han de prendre mesures per a que molts de xiquets en edat escolar
puguin tenir un àpat en condicions durant les vacances d’estiu, els futbolistes
d’elit (i d’altres professionals) guanyen quantitats desorbitades i com
diu un conegut meu, difícil d’escriure-les.
El grup pretén posar un topall per aquests
tipus de retribucions. Les dues vegades anteriors que ho va intentar, els
grups majoritaris li van tombar la proposta.
Mentre, la Reial Federació Espanyola
de Futbol (veieu com són reis!) es justifica dient que no són diners
públics. Em dóna igual. Em sembla una immoralitat i, a sobre, miren de
tributar fora d’Espanya per estalviar-se diners, ja que la llei els hi
permet. Al menys, si tributessin aquí, dels seus impostos es podrien millorar
moltes coses. Els jugadors haurien de ser els primers de ser conscients
d’aquesta situació i fer algun gest important per a netejar la seva imatge.
Però mentre hi hagi babaus que paguin
per a veure’ls jugar, m’ensumo que la situació no canviarà gens.
