dilluns, 4 d’agost del 2014

LA FOTO DEL DIA 4-08-2014



La foto està feta avui sobre 2/4 de 3 de la tarda al carrer la Ràpita de Tortosa. 



Què fa aquesta tanca? 
És una manera de reservar un aparcament? 
Si es pretén reservar un lloc per a un contenidor de runa (per posar un exemple), no hauria d'estar supervisat per la policia local? 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 4

Sortir de l’armari. Sembla ser que l’alcaldessa popular d’Alacant no passa pel seu millor moment, ja que està implicada en casos de corrupció. Però com a bona política va trobar la manera (o al menys és el que sembla que pensa) d’augmentar la popularitat. Solució: sortir de l’armari.
Ahir, vaig poder veure una foto d’ella donant-se un petó als morrets de la que, suposadament, és la seva parella. Però la foto era més de compromís que de res, ja que no reflectia afectuositat per cap banda.
No sé si una mica més amunt en prendran exemple i també s’atreviran a donar el pas. Estic parlant de Rita Barbera, l’alcaldessa de València. Aquesta, a part d’estar implicada també en casos de corrupció, es busca enrenous amb la justícia. Està capficada en allargar l’avinguda Blasco Ibáñez fins el mar encara que això suposi carregar-se una part del popular barri del Cabanyal, protegit pel departament de Cultura pel seu singular valor arquitectònic. Ella s’ho farà.
11 milions. La passada setmana, el PSC de les Terres de l’Ebre va denunciar que es perdria una inversió de 180 milions d’euros del PUOSC (EL Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) Si compares la xifra amb el que va robar al família Pujol durant aquests anys, el cert és que sembla insignificant, però com sempre es diu, de tenir-los a no tenir-los...
Avui el Diari de Tarragona treu una relació molt detallada dels municipis de les TT.E afectats, així com les obres previstes que s’havien de finançar amb aquests diners. M’ho he mirat i, a simple vista, hi ha alguna que no sembla gran cosa, però quan es demana des del ajuntaments, per alguna cosa és.
Un dels màxims representant de CiU a les nostres terres, l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, ha lamentat de que això sigui així, però ha retret els socialistes que durant els anys del Tripartit s’estirés més el braç que la manega i que deixessin un gran deute acumulat a les arques de la Generalitat...
A veure, senyor Bel, no dubtaré que sigui un gran polític, però l’argument que fa servir està molt gastat. Si no vaig errat, ara mateix, vostès (o sigui CiU), primer amb el suport del PP (se’n recorda quan Mas va anar al notari a dir que mai hi pactaria?) i després d’ERC, ja porten quasi 4 anys al capdavant de la Generalitat. I ho tornen a fer després d’un parèntesi de nomes 7 anys, quan vostès hi van estar per un període de 23, presidit pel ara proscrit Jordi Pujol i Soley, se’n recorda?
Sembla mentida senyor Bel que sigui economista. Miri, quan algú ha de gestionar una institució o encara que sigui una associació, s’ha de fer un pressupost i aquest ha de ser equilibrat (o sigui, les entrades i les sortides han de coincidir) Si la Generalitat del Tripartir va gastar, és perquè ho podia fer. Vostè em dirà que, de vegades s’ha de recórrer al finançament i, l’endeutament ve d’aquí. D’acord. Miri, jo no li recordaré com va deixar les arques el darrer govern de Pujol (el proscrit, se’n recorda?), però si que li recordaré que mentre estava en funcions es van signar contractes i es va fer fix a personal interí com agraïment als serveis prestats. Igual com va voler fer l’exalcalde Roig (membre del consell d’administració de Promociones Club de Campo & Golf de Ronda, una de les empreses que va pagar comissions a Jordi Pujol Ferrusola)amb el director de l’emissora de ràdio.
El que hauria d’aprendre és a gestionar bé el seu ajuntament i a encaixar les crítiques, que això va inclòs amb el sou que cobra i no anar donant excuses que no se sustenten per enlloc.

FOTOS DE LA MUIXERANGA DE VINARÒS. LES CASES D'ALCANAR

















Honorables que sí que paguem (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

Alejandro Gómez (Cubelles)


L'altre dia, prenent-me un cafè (que vaig pagar amb el seu IVA corresponent), vaig veure el titular d'EL PERIÓDICO Pujol confessa. Al principi vaig sentir satisfacció: era veritat tot el que sospitava i que tant havia discutit amb familiars i amics. Però després, sol al carrer, vaig plorar com un nen. Vaig plorar per tota aquella gent molt honorable que paguem els nostres impostos. Vaig plorar perquè no vaig poder desgravar-me la hipoteca durant dos anys, perquè havia de computar els beneficis obtinguts de la meva primera vivenda per una ajuda de la Generalitat. Vaig plorar perquè tinc una molt honorable amiga que va llogar el seu pis de soltera a la seva germana, la van enxampar i encara està pagant la multa. Vaig plorar pel meu pare, un molt honorable acomodador del cine Montserrat i la meva mare, una molt honorable modista d'alta costura i després de vores i cremalleres. Després vaig pujar al cotxe; la vida segueix. Havia de passar per la ronda del Mig per agafar l'autovia de Castelldefels camí de Cubelles. Vaig passar per la casa de Jordi Pujol. No hi havia ningú davant, ni cap pancarta; quan vaig passar vaig tocar el clàxon, però només se'n va assabentar el conductor del cotxe de davant, que no entenia res. Vaig passar per la Ciutat de la Justícia, la que hem pagat tots amb l'IVA del cafè, el diari i de les vores; aquest IVA votat a favor sempre per CiU amb el PP o el PSOE al Congrés. Una vegada a l'autovia em vaig dirigir al túnel del Garraf, però vaig pensar: "Aquesta vegada vegada agafo les costes, avui no puc pagar a Salvador Alemany". Bon estiu a tots. Feliç estiu, Jordi.