AMPOSTA SÉ REBEL·LA

LA FOTO DENÚNCIA DE 12-08-2014

Encara que està molt esborrat degut al pas del temps (no perquè s'hagi fet a consciència), encara es pot llegir: José Antonio Primo de Rivera. 
I jo que em pensava que simbologia així estava eradicada al menys a Catalunya. Però sembla que no és així i sempre t'acabes emportant alguna sorpresa. 
Aquesta es pot veure a la façana de l'església de Sant Miquel d'Alcanar.  

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LA PLACA EN RECORD D'EMILI VIVES

Emili Vives va ser un dels impulsors de la Comarca del Montsià. Va viure a la casa que hi ha al carrer Major, tot just quan s'arriba a la plaça de l'Ajuntament, allà on hi va haver durant molts d'anys la botiga de queviures Casa Vives.  

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 11

Portal de l'església de Sant Miquel d'Alcanar.

Fonts d’informació. Els periodistes professionals es nodreixen de la informació que reben de diferents llocs. Són les anomenades fonts d’informació. Sense algú que els hi passés un fet, una sospita o un indici racional de que alguna cosa està passant, segurament ningú hauria guanyat un Pulitzer.

Sense anar tan lluny, ja que jo, com m’he definit moltes vegades, només sóc un simple opinador, encara que de tant en tant pugui donar alguna notícia, també tinc persones que m’informen. Sense anar massa lluny, ahir mateix, quan vaig parlar del vassallatgeque li dispensen les bandes de música ampostines a l’alcalde, vaig fer un parell de trucades per assegurar-me de que realment era així i una d’elles m’ho va confirmar i me’n va donar detalls. Evidentment, tal com fan els bons periodistes, mai revelaré qui és la persona que m’ha donat la informació, encara que reconec que de vegades, segons el tema de la notícia pugui ser molt evident.

Ahir (i fins i tot avui), me’n vaig adonar que tenia un gran nombre de visites al meu blog. Una gran part de les mateixes entraven a veure un post que havia fet feia més d’un mes: La Cooperativa d’Ulldecona: el que no explica la premsa. Evidentment, tot el que explicava allí m’ho havia dit algú que coneixia a la perfecció els fets.

Sembla ser que a aquest algú el van assenyalar amb el dit com si el que hagués fet fos pecat. La seva reacció en assabentar-se va ser de tornar-lo a publicar a la seva cronologia i, d’allí, el va compartir Vinaròs News. D’aquí que en dos dies aquest post tingués 279 visites que sumades a les que ja havia tingut al juliol, fan un total de 349 (a les 19:00 de la tarda que és quan estic escrivint això) Si ahir per la nit anunciava que havia entrat al top ten dels meus posts més visitats, avui puc anunciar que ja va el número 7, encara que a una diferència considerable del número 6 (Espècies invasores, escrit fa 5 anys)

L’actitud d’aquells que van assenyalar el meu informant, la trobo caciquil. Sembla ser que els responsables de que una cooperativa vagi malament, vulguin tapar les seves vergonyes culpant als socis de parlar massa. A la vida real ens trobem sovint en situacions similars. El tenen la culpa, culpen als altres de que s’acabi saben, per a fer-los sentir culpables de la situació. No senyor! La responsabilitat és d’aquells que comenten un acte que es pot considerar irregular, pervers, maligne o posa-li el verb que vulguis depenent de cada cas concret. En el cas que ens ocupa no sé si serà irresponsable, negligent o demostra la incapacitat dels qui gestionaven l’entitat, m’és ben bé igual.

Per cert, una darrera revelació i que sembla que no ha sortit en lloc. Un dels mals (potser el pitjor) va ser invertir diners de la secció de crèdit en fons d’inversió, un producte considerat de risc, a espatlles dels socis i, fins i tot, amagant informació als propis membres de la junta rectora. I que consti que no m’ho ha dit la mateixa font... Au!

La recepta de racionament. Segurament sóc un privilegiat... I no m’ho amago. Sempre he dit que sóc conseqüent i el que faig està en consonància amb el que penso. Tret d’una cosa. Com que sóc funcionari i, obligatòriament estic a MUFACE (la mútua de funcionaris civils de l’Estat que va crear Franco) Un dels trets diferencials, el que segurament és més ràpid de veure, és que som nosaltres els que tenim les receptes mèdiques i, quan anem al metge, ens hem de recordar de portar-les. Per això, conceptes com el de la recepta electrònica em sonen estranys.

Aquest matí hem anat a Alcanar a un acte luctuós i quan ja volíem marxar he entat a la farmàcia Ulldemolins. Allí he escoltat frases com aquesta: Avui et surt això, l’altre no et surt fins demà. Trobo que a Amposta no me’n havia adonat, no sé si és perquè no hi parava atenció o és perquè la gent s’espera una mica més lluny i no sé sent tant la conversa entre pacient i farmacèutic. Però la meva dona m’ha dit que realment és així. Trobo incomprensible que un determinat medicament no te’l puguin donar avui perquè et surt demà. M’ha recordat (encara que no ho vaig viure) les cartilles de racionament de la postguerra. Cada dia t’havies d’emportar la ració corresponent.

És lamentable haver arribat a aquest tipus de situacions per una mala gestió dels nostres polítics, però segur que també d’algun tècnic. Ja sabeu que per mig de la sanitat s’ha finançat més d’un... (Ja m’enteneu)

Carrers tallats. Encara que passi a més pobles, trobo incomprensible que s’hagin de tallar carrers de la xarxa principal del poble. Ahir per la tarda anàvem cap a Riumar i, per una vegada, hi volia anar per Sant Jaume i travessar l’Ebre pel Passador. Varem arribar fins la plaça de la Pau i allí, un senyal de trànsit prohibia seguir per l’avinguda de Sant Jaume perquè hi fan actes taurins. L’any passat es va tallar l’avinguda de la Ràpita en determinades hores.

Els responsables del bous d’Amposta, per acontentar tothom, solen alternar els actes taurins pels diferents barris i carrers del poble, sense importar-los que siguin principals o secundaris. Tenen la plaça pels anomenats bous o correbous, però els primers bous embolats i els bous de carrer els fan a un altre lloc. Si no fos que hi estic acostumat, no m’ho creuria.