Sense alcaldessa. Es diu, es
comenta, sé sap segur que l’alcalde assisteix a tots els actes tot sol. Què li
passa a la nostra alcaldessa que no acompanya el seu marit? Si ens atenem a les
fons oficials (que sembla ser que no tenen cap credibilitat), l’alcaldessa està
malaltona. Aquest seria el motiu i, per tan, entraria dintre de l’àmbit estricte
de la privacitat.
Però resulta ser que els personatges públics
difícilment tenen vida privada i tot el que els afecta a ells, afecta a la
societat que representen. Algú em dirà que l’alcaldessa no pertany a aquest
col·lectiu i que només és la dona de la primera autoritat local. No hi estic d’acord.
Quan una persona s’implica a l’hora d’ajudar
al seu marit a aconseguir vots per a que guanyi la seva candidatura i no només
això, sinó que sé la veu (o sé la veia) implicada en temes municipals, deixa de
banda la condició de consort per a convertir-se en alguna cosa més.
Un exemple. Al final de la legislatura
2007-2011, es va inaugurar el parc dels Xiribecs. Tots els regidors així com d’altres
autoritats (de cuyo nombre no quiero
acordarme), ens varem desplaçar en comitiva des de les grades on estàvem
asseguts cap a l’altre costat del llac on hi havia (hi ha) la placa que
commemora l’acte. I al mig de tots, l’alcaldessa.
Més d’un es va preguntar que hi pintava allí. En llenguatge nostre sé li diu voler figurar. Crec que ha quedat prou
clar.
Evidentment hi una segona teoria molt diferent
i que apuntaria cap a una altra direcció. Fins i tot ja hi ha qui hi posa data
de caducitat al matrimoni... Y hasta aquí
puedo leer (o escriure)
Sense acord. Sembla ser que
els veïns del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament es van reunir amb l’alcalde
després de la protesta iniciada al col·locar pancartes a una majori de les
cases d’aquella zona. La reunió va acabar sense acord. Segurament va passar com
quan Rajoy li diu a Mas que li ofereix diàleg, però després s’ha de fer el que
ell vol. Conec des de fa anys a l’alcalde i he de dir que si per alguna cosa es
caracteritza és per la manca de diàleg. Ni dialogava amb l’oposició per temes
importants (no fa gaire vaig parlar de la remodelació de la plaça del Mercat),
però tampoc va consensuar la senyalització horitzontal del poble quan era el
regidor responsable i manava l’altre
o la remodelació del carrer del Grau) ni tampoc amb els veïns que li poden
causar problemes i coneix sobradament que no són dels seus.
La conseqüència d’aquesta darrera reunió
fallida ha estat una protesta encara més massiva i, segons sembla, algunes de
les poques cases que no tenien pancarta, ara n’han posat.
Coordinació. La polèmica sobre la repatriació del capellà Miguel Pajares va més
enllà de la seva mort. Cal recordar que després de gastar-se aproximadament ½ milió
d’euros en el viatge, es van haver de prendre tota una sèrie de mesures per
evitar contagis.
Tot i aplicar-se-li un tractament especial am
un sèrum portat des del Canadà, el capellà només va sobreviure 5 dies.
Mentre, la Ministra de Salut (Ana Mató –el seu
cognom ho diu tot-) va estar desapareguda i només va reaparèixer per assistir
als funerals del capellà com a bona cristiana que és. No obstant, va assegurar
que des de la llunyania havia coordinat tot els dispositiu sanitari. Llavors,
quan sé li va preguntar sobre si s’havia desinfectat l’hospital Carles III on
el capellà havia estat ingressat i va confessar no saber-ho. Quina coordinació,
no?
Després, els mitjans oficials del ministeri
van assegurar que s’havia desinfectat tot el personal sanitari que havia estat
en contacte amb el pare Pajares. Una mentida més, ja que un dels metges va
assegurar que a ell no l’havia desinfectat ningú, si no havia estat mentre dormia.
