Amb la Muixeranga de Vinaròs.
Ahir per la tarda, la meva dona i jo varem acompanyar a la Muixeranga de Vinaròs
a la població d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat- Castelló-)
Dintre del marc de la seva festa Major, ahir
es va batejar un nou gegant local. Un gegant insòlit i diferent als que havia
vist fins ara. Era ni més ni menys que una reproducció del famós campanar del
poble i, com no, va ser batejat amb el nom de lo Campanar.
A part de la Muixeranga de Vinaròs, també hi
eren presentat altes colles geganteres com la d’Ulldecona i Benicàssim, així
com un nombrós seguici on hi havia des de timbalers a sevillanes, passant per
cavalleries, una colla de dolçainers vestits de festa i tota mena de capgrossos
(cabuts com diuen allí)
Després dels actes protocol·laris amb la presència
de les autoritats i pubilles, a partir de les 7 de la tarda es feia el pregó de
la Festa Major que ve a ser com una cercavila o desfilada on hi van participar
tots els grups que he esmentat i uns quants més.
Mentre es donava la volta al poble, els grups
anaven amenitzant al nombrós públic assistent amb els més variats números. Així,
la Muixeranga va realitzar tota mena de figures que van ser molt aplaudides per
un públic desconeixedor de la creació del grup.
Una vegada acabats els actes, al pati del
col·legi públic, l’ajuntament va oferir a tots els participants un sopar de
germanor.
Nova amenaça de transvasament. Segons informa el diari digital l’Aguaita.cat, el govern de CiU té un
informe sobre la taula per a transvasar aigua cap a Barcelona del canals
Segarra-Garrigues.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre ho havia
denunciat reiterades vegades. Normalment,. Els canals de reg estan sobredimensionats,
és a dir, portarà més aigua que la que necessiten els regants. I per a què es
destinarà aquesta aigua sobrera? A apagar la set de la indústria de la zona
metropolitana de Barcelona, ja que sabem que el consum de d’aigua de boca, mica
en mica va baixant.
Una vegada més es demostra que els governs de
CiU són transvasistes. Quan no des del tram final de l’Ebre, del Roina i sinó,
tornem a l’Ebre, aquest cop des del Segre... Però no ens enganyem, al Delta li
va el mateix mal o pitjor (l’aigua del Segre és de millor qualitat) si el
transvasament es fa a 30 quilòmetres de la desembocadura o de més cap a munt.
Cas Pujol. El Cas Pujol no para de donar notícies. Imagino que hi ha un fotimer
de periodistes intentat esbrinar el que encara no ha publicat ningú. Ahir per
exemple, el Periódico de Catalunya explicava que la banca andorrana no es
refiava e la procedència de la fortuna que els Pujol (en plural) tenien
dipositada. I és que quan entren més diners que allò que es pot considerar
normal (el barem és diferent per a tothom), cal començar a sospitar de la
procedència dels calers. Si un té un
sou (o sous) declarats d’una certa quantitat de diners (als que li has de
restar els que necessiten per a viure), o et toca la loteria quasi sempre com a Carlos Fabra o els estàs
aconseguint il·lícitament. Tu mateix...
I avui, informa el Triangle que ara, qui està
sota sospita és la Fundació Pujol. Sembla ser que la família (això sé sembla
cada cop més a un relat de la Màfia italiana) podria haver blanquejat diners a
través de la fundació.
No és el primer cop que una fundació està sota
sospita. Penso que les fundacions vinculades a partits polítics, sindicats o
polítics en general o haurien d’estar prohibides o bé supercontrolades pels organismes
que tenen aquesta finalitat.
Rajoy
tanca la porta. I no precisament la de casa seva perquè
sé li hagin acabat les vacances. Tanca la porta definitivament a que a
Catalunya es faci un referèndum considerat com a no legal. Ara a mas i els seus tenen per davant la difícil decisió sobre
que han de fer. Si fan cas a Esquerra i entitats com l’ANC i tiren pel camí del
mig, malament, ja que els hi pot caure tot el pes de la justícia en el cas de
que es consideri que han vulnerat les lleis estatals. I si no ho fan, està clar
que la ruptura amb ERC (sembla ser que els republicans cada cop tenen més coll
avall que serà així) és més que imminent.
Munir. Ja fa anys, quan
Messi era un marrec de només 18 anys, li vaig preguntar a mon nebot Silvà (net
d’un exiliat republicà a França) si n’havia sentit a parlar. Hem va dir que no.
Jo li vaig dir que retingués el nom, ja que seria un gran futbolista. Sembla
ser que Munir va pel mateix camí. Pocs jugadors han fet un debut en partit
oficial amb el Barça a l’alçada del que va fer ahir el jove d’origen magrebí. Munir
podria convertir-se en la gran sensació de la lliga.
Caldrà veure dues coses: el temps que trigarà
el club en fer-li una fitxa del primer equip amb una clàusula de rescissió que
sigui prohibitiva per als grans clubs i el que trigarà del Bosque en cridar-lo
pe a la selecció (al menys per a la sub-219 amb la finalitat de que no pugui
jugar amb Marroc, ja que imagino que com passa amb els Alcántara, deu de tenir
la doble nacionalitat.
