Aquesta està situada al carrer Góngora números 7-11.
dilluns, 1 de setembre del 2014
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2014
Aquesta està situada al carrer Góngora números 7-11.
UN MITJÀ DE TRANSPORT IMPROPI DEL SEGLE XXI
El passat 17 d’agost, el Periódico de
Catalunya publicava un article de l’economista i escriptor Antoni Serra Ramoneda amb el títol de Un maltractament evident.
De l’article, que parla de les poques inversions que fa l’Estat a Catalunya, hi
destaca una frase: Difícilment es veu a
Espanya una estació ferroviària central tan tercermundista com la de Sants.
Des del meu punt de vista usem la paraula
tercermundista massa a la lleugera, ja que molts de països de l’anomenat tercer
món, voldrien tenir una estació com la de Sants. Possiblement caldria emprar
termes com el d’impropi o impròpia.
Però a Serra
Ramoneda no li falta raó. Si heu estat recentment a Barcelona i heu baixat
a l’Estació de Sants (efectivament l’estació central de Barcelona) us en haureu
adonat vosaltres mateixos de la precarietat d’una bona part de les seves
instal·lacions. I sinó hi heu estat, us en faré cinc cèntims.
En pujar les escales des de les andanes al
gran vestíbul, passes per un passadís que sembla provisional. De fet es va
habilitar durant l’època de la construcció de les línies de l’AVE i així s’ha
quedat després de diversos anys. En arribar dalt, si tens ganes d’anar al
lavabo, podràs utilitzar els que hi ha només acabar de pujar i si no en tens,
utilitza’ls igualment, ja que més tard, una vegada ja ha has validat el bitllet
que et permet, de facto, entrar al vestíbul, els que hi ha a l’altre costat,
són de pagament.
La darrera vegada que els vaig utilitzar, els
4 urinaris estaven inutilitats, menys mal que encara hi quedaven els wàters!
Sobta molt arribar a un lloc després de fer 200 quilòmetres, per on diàriament
hi arriben milers de passatgers i veure els 4 urinaris embolcallats per un
plàstic blau per a que no siguin utilitzats. De pena!
Però això no és tot. Fa uns mesos, quan
rodalies va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, des de Barcelona
és va fer una gran campanya anunciant les millores a la xarxa. De fet, la
Generalitat feia anys que es queixava precisament de la mala qualitat del
servei i de les poques inversions que es feien des de Madrid per a
solucionar-ho.
Segurament si com jo ets de les comarques del
Montsià i dels Baix Ebre, però també del Baix Maestrat i has utilitzat el tren
recentment, te’n hauràs adonat que les millores (més freqüències de trens i
menys parades) s’han fet des de Cambrils fins a Barcelona, però han deixat
marginat el nostre territori una vegada més. Quina novetat!
Sense anar més lluny el passat 20 d’agost el
tren que surt de l’Aldea a les 10:59 va sortir a les 11:50. Com aquell que diu,
quasi amb una hora de retard. I això que surt de Tortosa i l’havien anunciat
puntualment per la megafonia de l’estació. Una avaria en arribar prop de
Campredó el va obligar tornar a l’estació de procedència per a ser reparat. Ja
ens temíem el pitjor! Que un tren procedent de València que havia passar per
allí amb destinació a Tortosa, el substituís. Una unitat que també és impròpia dels temps que corren.
Com impròpia és l’estació de L’Aldea (de fet
l’Aldea-Amposta-Tortosa) Una estació molt petita i mol mal comunicada i ja no
només per tren (no s’atura cal Alvia
ni Euromed), sinó també per
carretera, ja que els autobusos no hi entren, sinó que has de sortir a la
carretera de Tortosa a l’Aldea i, després, els seus horaris no coincideixen amb
les sortides ni arribades dels trens. I
això que és l’estació central de les Terres de l’Ebre!
De tornada cap a casa, varem agafar el tren
que surt des de l’estació de França a les 17:18 i que va a Vinaròs. Semblava
que ara si tot anava normal i que, finalment podríem arribar puntualment. Però
de seguida ens en adonarem de que no seria així. Al passar per Tarragona ja
portava com ¼ d’hora de retard. A part d’aquest fet, sembla ser que és normal
que per la nit no vagi la megafonia ni el cartell lluminós on indica la propera
estació on es pararà. Això despista molt els usuaris, sobre tot els turistes
que van completament perduts, ja que no saben si l’estació on han de baixar és
la següent o la que farà 10.
Finalment a l’Aldea hi va arribar amb 17
minuts de retard. Però heu de saber que si el retard no és imputable a causes
externes, RENFE ha d’abonar-te l’import del bitllet si el retard supera els 15
minuts.
Per cert, l’estació de l’Aldea tanca abans de
les 22:00, així que si vols anar al lavabo no ho podràs fer i caldrà buscar una alternativa... A manca de lavabos de
pagament, tenim molta extensió de terreny
i poca llum...
L’ERROR DE RAJOY
Quan un polític és mediocre (i Rajoy ho és) no té solució, per molts bons assessor que tingui (que tampoc els té)
Ahir, a la seva terra natal, acompanyat per Alberto Núñez Feijoo (aquell que anava amb iots de narcotraficants) va donar el tret de sortida del nou curs polític després de les vacances d’estiu.
Es va tornar a mostrar ferm en la seva postura sobre la consulta catalana: no es farà perquè està en contra de les lleis espanyoles. Per a continuar dient que sense lleis no és possible la democràcia. I un be negre, senyor Rajoy!
El principi principal de la democràcia és la sobirania que emana del poble. Sense un poble lliure de poder votar i poder decidir el seu futur, si que no hi ha ni haurà democràcia.
El règim que imposa el govern del PP és, avui en dia, el més paregut que hi pot haver a una dictadura com la que varem viure fa ja unes quantes dècades on també un gallec, com ell i com Núñez Feijoo dirigia amb ma de ferro els destins de la pàtria.
Les lleis no són patrimoni exclusiu de les democràcies, ja que qualsevol forma de govern disposa de lleis. En canvi la sobirania popular sí que és exclusiu de la democràcia.
Però si ens fixem en la democràcia actual veurem que està viciada i tal com diuen alguns dels partits de nova creació, no és una autèntica democràcia. Hi estic totalment d’acord.
Des de Catalunya sé li ha recordat a Rajoy que la consulta és el 100% legal perquè així ho va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries. Tampoc.
Tan el Consell de Garanties Estatutàries com el Tribunal Constitucional, mentre no siguin el 100% independents, els seus dictàmens tampoc es poden considerar el 100% legals.
Un exemple. ¿És cert que la majoria dels catalans ens varem indignar per la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Miravet que va promoure el President Maragall? Cert perquè la varem considerar injusta i que atemptava en contra dels legítims interessos del poble català.
Però va ser legal, ja que cal considerar al TC com el més alt tribunal de l’Estat i per tant, les seves sentències s’han de complir, o no?
El veredicte del Consell de Garanties Estatutàries va ser legal (no seré jo qui ho posarà en dubte), però cal recordar que només 6 dels 10 magistrats hi van votar a favor (i això en democràcia significa majoria absoluta, com la que té Rajoy a Madrid...)
I perquè va ser així? Perquè els seus membres representen als diferents partits polítics catalans i com que aquests no tenen un criteri comú sobre la consulta del 9-N, tampoc el tenen aquells que els representen.
Acabaré explicant-vos una anècdota. Sabeu que la majoria dels escuts porten una corona a sobre. En canvi el de Catalunya no porta corona, simplement és un camp que conté els 4 barres. I per què el nostre escut no té corona? Per un error d’interpretació. Sembla ser que al restabliment de la democràcia es va considerar la corona com un distintiu reial i Catalunya no va voler estar sotmesa a cap Rei. Bé, això en teoria, perquè a la pràctica tots sabem com va anar...
En canvi, la interpretació que fa de la corona Armand de Fluvià, un dels màxims experts en heràldica d’aquest país, és que la corona sobre un escut significa sobirania.
Evidentment només és una representació i que l’escut de Catalunya no tingui corona no vol dir que el seu poble no sigui sobirà.
Per tant, tard o d’hora, el 9-N o en una data posterior, els catalans haurem de pronunciar-nos sobre el que volem ser. Rajoy (o els que vinguis després no seran eterns), en canvi les nacions (tinguin o no estat) perduraran en el temps. Mal que els pesi a alguns.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)