Quan un polític és mediocre (i Rajoy ho és) no té solució, per molts bons assessor que tingui (que tampoc els té)
Ahir, a la seva terra natal, acompanyat per Alberto Núñez Feijoo (aquell que anava amb iots de narcotraficants) va donar el tret de sortida del nou curs polític després de les vacances d’estiu.
Es va tornar a mostrar ferm en la seva postura sobre la consulta catalana: no es farà perquè està en contra de les lleis espanyoles. Per a continuar dient que sense lleis no és possible la democràcia. I un be negre, senyor Rajoy!
El principi principal de la democràcia és la sobirania que emana del poble. Sense un poble lliure de poder votar i poder decidir el seu futur, si que no hi ha ni haurà democràcia.
El règim que imposa el govern del PP és, avui en dia, el més paregut que hi pot haver a una dictadura com la que varem viure fa ja unes quantes dècades on també un gallec, com ell i com Núñez Feijoo dirigia amb ma de ferro els destins de la pàtria.
Les lleis no són patrimoni exclusiu de les democràcies, ja que qualsevol forma de govern disposa de lleis. En canvi la sobirania popular sí que és exclusiu de la democràcia.
Però si ens fixem en la democràcia actual veurem que està viciada i tal com diuen alguns dels partits de nova creació, no és una autèntica democràcia. Hi estic totalment d’acord.
Des de Catalunya sé li ha recordat a Rajoy que la consulta és el 100% legal perquè així ho va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries. Tampoc.
Tan el Consell de Garanties Estatutàries com el Tribunal Constitucional, mentre no siguin el 100% independents, els seus dictàmens tampoc es poden considerar el 100% legals.
Un exemple. ¿És cert que la majoria dels catalans ens varem indignar per la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Miravet que va promoure el President Maragall? Cert perquè la varem considerar injusta i que atemptava en contra dels legítims interessos del poble català.
Però va ser legal, ja que cal considerar al TC com el més alt tribunal de l’Estat i per tant, les seves sentències s’han de complir, o no?
El veredicte del Consell de Garanties Estatutàries va ser legal (no seré jo qui ho posarà en dubte), però cal recordar que només 6 dels 10 magistrats hi van votar a favor (i això en democràcia significa majoria absoluta, com la que té Rajoy a Madrid...)
I perquè va ser així? Perquè els seus membres representen als diferents partits polítics catalans i com que aquests no tenen un criteri comú sobre la consulta del 9-N, tampoc el tenen aquells que els representen.
Acabaré explicant-vos una anècdota. Sabeu que la majoria dels escuts porten una corona a sobre. En canvi el de Catalunya no porta corona, simplement és un camp que conté els 4 barres. I per què el nostre escut no té corona? Per un error d’interpretació. Sembla ser que al restabliment de la democràcia es va considerar la corona com un distintiu reial i Catalunya no va voler estar sotmesa a cap Rei. Bé, això en teoria, perquè a la pràctica tots sabem com va anar...
En canvi, la interpretació que fa de la corona Armand de Fluvià, un dels màxims experts en heràldica d’aquest país, és que la corona sobre un escut significa sobirania.
Evidentment només és una representació i que l’escut de Catalunya no tingui corona no vol dir que el seu poble no sigui sobirà.
Per tant, tard o d’hora, el 9-N o en una data posterior, els catalans haurem de pronunciar-nos sobre el que volem ser. Rajoy (o els que vinguis després no seran eterns), en canvi les nacions (tinguin o no estat) perduraran en el temps. Mal que els pesi a alguns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada