Per què serà que el partit menys transparent vol ara fer una llei de transparència?
Efectivament, el PP de Rajoy, quan està a punt d’arribar al tercer any de mandat, vol redactar una llei de transparència per a regenerar (diuen) la vida política espanyola.
És curiós que un partit que va portar durant anys una doble comptabilitat (ningú ens assegura que no la portin encara) i que tingui desenes de càrrecs públics imputats i fins i tot condemnats judicialment (Matas, ministre i president autonòmic, Fabra, president de la Diputació de Castelló, etc.) vulgui fer una llei per eradicar al corrupció i promoure la regeneració. No són els més indicats per dur a terme una iniciativa com aquesta.
El que caldria fer primer, és mostrar una voluntat inequívoca de canvi i una vegada s’ha demostrat fefaentment que s’ha canviat, donant així exemple a la resta de formacions polítiques, redactar la llei.
De totes formes, com que la meva opinió no val per a res i si s’han proposat fer-la, la faran, els hi suggeriria una qüestió que, si o si, s’ha de contemplar: regular el finançament dels partits prohibint de forma taxativa qualsevol aportació (ja sigui monetària, ja sigui en béns) anònima o de procedència indeterminada.
Aquest punt (com ja deia l’altre dia) comportaria la supressió o regulació de les fundacions vinculades als partits polítics, que sovint fan de suport econòmic dels propis partits, en un intent de saltar-se la normativa sobre el finançament dels mateixos.
Un altre partit que parla de regeneració és CDC. També resulta curiós que després de sortir a la llum el cas Pujol, els dirigents del partit que va fundar vulguin trencar amb el seu passat.
Ahir mateix ho escoltava en un debat a la SER. Es referia un dels contertulians al vist i plau de CiU a que Pujol comparegui al Parlament de Catalunya. Ho deia així: És curiós que un partit que ha viscut de la filosofia de Pujol vulgui ara trair els seus principis.
No em crec que els dirigents de CDC no fossin coneixedors del que passava al seu propi partit i de com es finançaven, per exemple les campanyes electorals i les seus.
Però el més fàcil és callar i mirar cap a l’altre costat i fer-se el sorprès si algú els explica alguna cosa. No sigui cosa que la mamella deixi de rajar...
Fins ara la tàctica que ha emprat CDC ha estat la de negar-ho tot (bé, com el PP) i tancar files en torn de les persones imputades.
Aquestes són les formes que s’han de canviar. Si no es fa així, difícilment hi haurà transparència ni regeneració i tot quedarà en un no res.
Quina pèrdua de temps, no creieu?
