El
pitjor mal que pot afectar a un polític és creure-s’ho, es a dir, pensar que perquè
té majoria absoluta pot fer el que vulgui encara que sigui en contra de
l’opinió d’una part important de la ciutadania. Però el bo del cas és que no sempre
els hi passa la factura que deuria.
Ni
durant les vacances d’estiu, Amposta, s’ha vist lliure de polèmica. En aquest
cas, ha estat per les obres de remodelació del carrer Major i de la Plaça de
l’Ajuntament. Com veieu, uns dels llocs més emblemàtics de la ciutat.
De les
informacions que han aportat els ciutadans, ja sigui a través de les xarxes
socials o bé personalment, el desenllaç del fets hauria anat més o menys així:
-Sembla
ser que l’origen de tot plegat va ser quan uns veïns de la zona li van demanar
a l’alcalde que els arranges les voreres de davant de casa.
-L’alcalde
va pensar que, posats a fer, es podria fer una reforma integral convertint el
carrer i la plaça en el que es coneix com a peatonals, encara que la denominació
correcta és de prioritat invertida, es a dir, els vianant i les bicicletes (sempre que s’hi habiliti
un carril) tenen la preferència sobre els vehicles amb motor.
-Els
veïns es reuneixen diversos cops amb l’alcalde (es parla de 6 o més) per a
exposar-li les discrepàncies al projecte, ja que els sembla sobredimensionat
(al voltant dels 300.000 euros comptant el carrer Sant Antoni que és el de la part del darrere de l’edifici consistorial)
-Mossèn
Ramon, rector de la parròquia de l’Assumpció fa endarrerir el començament de
les obres. Del dia 14 de juliol que havien de començar, no comencen fins el 19
d’agost, una vegada acabada la Festa Major. El motiu és que el mossèn es nega a
que l’ofrena de flors i fruits a la Mare de Déu de l’Assumpció es faci a una
altra parròquia.
-Per
la seva part, les dues bandes de música locals (la Lira Ampostina i la Unió
Filharmònica) també s’haurien negat a fer el concert de bandes de la Festa
Major a un altre espai diferent als que és tradicional: la plaça de
l’Ajuntament.
-Davant
la manca de voluntat de l’alcalde d’atendre a les peticions dels afectats,
aquests, decideixen fer una campanya de protesta basada en la col·locació d’uns
plafons penjats als balcons fent constar el seu malestar. L’inici de la
protesta coincideix amb el començament de la festa.
-Malgrat
tot, l’alcalde no cedeix i la remodelació s’està portant a terme d’acord amb el
projecte inicial.
Segons
es diu (jo no l’he vist), el projecte contempla la construcció d’una font al
bell mig de la plaça de l’Ajuntament, la qual cosa suposarà l’eliminació de les
places d’aparcament que hi havia fins ara.
Però
no només això. Com he explicat abans, durant les Festes Majors i des de temps
llunyans, es fa el tradicional concert de bandes, un dels actes més emblemàtics
i populars de la festa. La construcció de la font eliminaria una bona part de
l’aforament que, a la pràctica, impossibilitaria dur a terme el citat concert.
També,
des del 5 d’octubre de l’any passat, la plaça de l’Ajuntament d’Amposta es va
convertir en plaça castellera en albergar una diada castellera amb motiu del
bateig de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. A partir d’ara, també caldrà
buscar un nou emplaçament per a portar a terme les demostracions castelleres.
Però
fets com aquests no són cap novetat. L’any 2007, poc abans de les municipals, es
va començar la remodelació del carrer del Grau que consistia en un canvi de
ferm i la construcció d’unes noves voreres molt més amples. Mentre circulaves
per aquell carrer no hi havia cap problema, però si havies de girar per a
continuar per un altre carrer o bé t’hi incorporaves des d’un altre, tenies i
tens (tot i que es van efectuar petites reformes una vegada acabades les obres)
dificultats per a fer la maniobra.
El
mateix es podria dir de la col·locació de la nova senyalització informativa
vertical i de la remodelació de la plaça del mercat. En tots dos casos, com
ara, com sempre, l’opinió de la resta de partits representats a l’Ajuntament i
la dels propis veïns de la zona, poc o res han alterat els projectes inicials.
Les
majories absolutes formen part de la democràcia, però a la pràctica, sovint, es
converteixen en una mena de dictadures on l’alcalde s’erigeix mandatari
absolut.