dimecres, 24 de setembre del 2014

LA CURIOSITAT DEL DIA 24-09-2014


Són casos molt puntuals, però algunes plaques de carrer d’Amposta contenen errors d’accentuació.
Un dels errors és posar un accent obert sobre la a en cognoms castellans: Velàzquez en lloc de Velázquez. Fa uns mesos, quan es van col·locar plaques noves per a completar la senyalització (amb l'actual escut oficial) l'error no es va corregir.


Més greu és posar un accent tancat sobre la a quan tots sabem que en català les a sempre van en accent obert: Gran Capitá (!)     



      

MESURES CONTRA LA POL·LUCIÓ

Ahir mateix, des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de Santi Vila es van anunciar una sèrie de mesures contra la pol·lució a Barcelona, però jo no ho acabo de veure clar.
Els dies en que la pol·lució a Barcelona superi els màxims permesos (i només aquells dies), s’abaratirà el transport públic en un 50% i s’incrementarà el preu dels aparcaments per a cotxes particulars, excepte en aquells casos que els vehicles siguin ecològics.  
Ara us posaré un exemple pràctic. Resulta que jo vaig a treballar a Barcelona cada dia amb el meu cotxe particular que deixo a un determinat pàrquing al costat de l’empresa on treballo. Qui m’informarà abans de sortir de casa de que es tracta d’un dia d’aquests?
Ja sé que avui en dia hi poden haver aplicacions per a mòbils on es pot consultar qualsevol cosa, però em temo de que si no t’avisa algú, et pot passar sense que te’n adones.
No recordo la xifra que van donar dels dies en que es van passar els límits l’any 2013. Crec que uns 20, no ho sé segur... Però l’any 2012 van ser 2. Evidentment els factors per a que això passi poden ser múltiples i quasi sempre es produeix per la suma de diversos d’ells: factors mediambientals (anticicló) sumats a una gran concentració de cotxes, normalment en dies feiners, ja que dissabtes i diumenges hi sol haver menys circulació sinó és que es tracta d’una llarg cap de setmana o del començament i acabament de les vacances.
Des del meu punt de vista les mesures haurien de ser constants i progressives. Es a dir, s’haurien d’aplicar a diari i cada cop ser menys tolerants.
Sinó recordo malament, el govern Tripartit ja va aplicar mesures correctores quan va reduir la velocitat màxima que es podia circular per les carreteres d’entrada i sortida de la Ciutat Comtal. Una mesura que no va agradar al grup de CiU, llavors a l’oposició.
És viable una solució com la que jo he proposat? Des el meu punt de vista si. Les mesures s’han de prendre tots els dies i no només en casos molt puntuals. S’ha de fomentar l’ús del transport públic. El govern de la Generalitat s’omple la boca quan parla de la millora del servei de Rodalies Catalunya (a les Terres de l’Ebre no ens afecta) Però sé li ha de sumar una campanya de promoció per a que els ciutadà adquireixi l’hàbit d’usar el transport públic a diari o bé mirar de compartir cotxe (recordo que aquesta mesura està mal vista per les nostres autoritats quan els que comparteixen cotxe només ho fan com a mesura d’estalvi)
Suposo que reduir la velocitat en determinats trams també produeix un efecte de millora.
I com s’aconsegueix la progressivitat? Donant ajudes per a que es puguin comprar cada vegada més vehicles ecològics, ja siguin elèctrics o mixtes. Així, any rere any, tal i com el parc de cotxes de gasolina o dièsel s’anessin fent vells, a l’hora de canviar-los, preu per preu, la gent es decantaria cap als vehicles ecològics i així es podria donar solució al problema de contaminació que pateix Barcelona i la seva àrea d’influència.

Com heu vist, avui us he parlat d’un tema diferent i no polític, la qual cosa ja és extray amb mi.        

COMPETÈNCIA DESLLEIAL

Fa uns mesos, una empresària ampostina em va parar pel carrer per a consultar-me una qüestió que la preocupava.
La seva empresa es dedica a la distribució de formatges i d’altres productes derivats. Segurament sabeu, que per Amposta s’estan venen formatges a domicili. Arriben amb una furgoneta des del País Valencià i els ofereixen a les ames/amos de casa. D’això se’n diu venda ambulat i està prohibida a la majoria dels pobles.
Imagino que els formatges, a part de tenir totes les garanties sanitàries, arriben al consumidor en perfecte estat. També crec que qui els porta té tots els permisos per a fer-ho i, evidentment està donat d’alta a la Seguretat Social i paga els seus impostos. Per tant, a primera vista, l’única cosa il·legal que fan, és vendre’ls de forma ambulant.
L’empresària em va preguntar si com a treballador de l’Agència Tributària pensava si es podia fer alguna cosa. Li vaig dir que com Agència Tributària no. Primer caldria saber per a quina empresa treballen i si fiscalment compleixen les seves obligacions. Després, com que no són de la província, en un principi, la Delegació de Tarragona no té competències. Potser la Seguretat Social ja que el treball si que l’estan fent a pobles de Tarragona. De totes maneres li vaig dir que, des del meu punt de vista, era competència de la policia local, ja que si la venda ambulant està prohibida a Amposta, se’ls pot sancionar.
Per a la meva sorpresa, em va dir que la policia local d’Amposta li havia dit que ells no hi poden fer res...
Aquest matí he vist a la furgoneta aturada i repartint al carrer Brasil, al costat de la cantonada amb el carrer Velázquez, molt a prop d’on l’empresària té el seu centre de distribució i segur que els ha vist ja que tenia la furgoneta aparcada a l’altre costat de carrer.

Aquest tipus d’activitats són una competència deslleial i una clara mostra de la inoperància per part de les administracions que no poden o no volen activar els mecanismes per a evitar-ho.        

El futur de Catalunya ja no està en mans de polítics (carta publicada al Periódico de Catalunya)

J. Andries Schell (Barcelona)


Malgrat els avisos perquè no em fiqués en el niu franquista, fa 51 anys vaig arribar a l’estació de França per quedar-me, casar-me i treballar. Els primers anys van ser difícils, i mantenir els meus principis envers la demo- cràcia i la llibertat em va portar més d’un cop a la comissaria de la Via Laietana. El 1968 vaig optar per canviar de nacionalitat pel bé de la meva família. El debat principal entre els meus amics sempre girava sobre el futur de Catalunya en la nova Espanya després de la mort de Franco. Així és com vaig aprendre a entendre la història d’aquesta terra i a estimar-la. El retorn de Josep Tarradellas va semblar almenys obrir les portes cap a una Catalunya lliure, però quan es va construir una Espanya en democràcia repartint autonomies per acontentar a tothom la meva idea d’una nova Catalunya en un Estat federal es va esvair. Mai em vaig sentir còmode amb el pujolisme i la seva visió comercial de Catalunya. Amb la traïció del PSC a Pasqual Maragall vaig decidir apartar-me del joc polític, ja que començava a agafar un tuf insuportable. Tot això ens va portar a un Govern neofranquista amb una majoria absoluta que converteix el Parlament en la goma d’esborrar com aquelles Corts franquistes. Mentre això succeïa, vaig viure amb esperança les diades del 2012, 2013 i 2014, l’esperança que una nova Catalunya serà possible perquè ja no depèn dels polítics, sinó del poble català. Després de la V hi ha hagut de tot: sentiment catalanista, intents de buscar la millor posició per al seu partit, altres que dibuixen una Catalunya que només existeix a la seva imaginació. La meva postura és clara després de viure el desenvolupament de Catalunya des d’una transició ja caduca fins a la Diada del 2012. He participat en totes les diades, com ho han fet els meus fills i néts, perquè estimo aquesta terra i per això vull votar. I quan ho faci, el meu vot serà sí/sí.