dissabte, 27 de setembre del 2014

‘EL REI DEL MAMBO’

Penós, patètic, trist, deplorable, intolerable, inadmissible... Així ha estat Pujol durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya, tot i declarar que tenia molt de respecte per la institució. I un be negre!
Després de la primera intervenció del Molt Poc Honorable, on no ha dit res de nou, han intervingut els diferents partits polítics. Primer els de l’oposició per ordre de diputats: ERC, PSC, PP, ICV-EUA, C’s i CUP. I, finalment el que va estar el grup de Pujol: CiU que ha fet més d’advocat defensor que d’una altra cosa.
Tots els grups politics (evidentment tret del de CiU) han fet a Pujol una sèrie de preguntes relacionades amb els diners que tenia (o té) a l’estranger, l’origen dels mateixos, si els membres de la seva família, usant el seu nom i la seva influència s’havien enriquit, etc. Unes preguntes previsibles a les que Pujol no ha contestat.
De fet, David Fernández, de la CUP, ja intuïa que no donaria resposta a totes les preguntes i ha advertit a Pujol que si no responia, el seu grup abandonaria la sala de compareixences, com així ha estat.
Després d’aquesta intervenció s’ha vist el pitjor Pujol. Quina mala ombra que té quan vol! A part de no respondre quasi res, s’ha dedicat a fer el paper que va fer durant tants i tants anys: el de pare. Llavors a renyat els diputats retraient-los el to de les seves preguntes i fins i tot que li fessin les preguntes. Ha dit que va acceptar comparèixer tan aviat com li van dir, la qual cosa no és veritat, ja que durant uns dies va estar jugant a la puta i la ramoneta, sense deixar clar si aniria o no. Finalment, quan ja va decidir que sí que ho faria, va ser ell qui va marcar l’agenda i va fixar el dia... I, a sobre, la Presidenta del Parlament li ha pagat el dinar...
També ha estat penosa i patètica la picabaralla entre alguns diputats, sobre tot la del portaveu de CiU Jordi Turull (molest com Pujol amb bona part dels seus companys d’hemicicle) amb Alicia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. En aquell moment, la compareixença de Pujol es convertia més en una guerra de guerrilles sense sentit que a una interpel·lació a una persona que durant 23 anys va ser el cap del govern català.
Per cert, Pujol ha negat que fos un corrupte i ha reivindicat la seva gestió al front de la Generalitat. També Jordi Turull ha volgut separar les dues coses i ha dit que el camí que va marcar Pujol l’any 1980 encara era vàlid...  
El que no vol de cap de les maneres CiU (encara que jo diria més CDC) és que finalment s’acabin destapant les seves vergonyes. Es a dir, que tirant de la manta (cas Pujol) s’acabi arribant al que ja està sortint per tots els mitjans d’informació. I sinó és així, que algú m’expliqui el perquè CDC té la seva seu embargada arran del cas Palau de la Música.
Pujol estava massa acostumat a ser el rei del mambo i es pensava que avui també havia de fer aquest paper. Però l’era Pujol, a part d’estar liquidada, ha estat també un mal exemple de fer política i arribar a confondre Catalunya amb la seva pròpia casa on tot s’hi valia.
No és estrany que tots aquells que van créixer sota la seva ombra i van mamar de la seva pròpia llet, encara pensen que tot va ser per Catalunya, tal i com va proclamar el President Companys quan va ser afusellat.
Pujol no ha estat ni afusellat ni crucificat, encara que segurament, hauria volgut acabar així els seus dies en lloc del tràngol que li tocarà passar els propers mesos.
I acabaré amb una frase que ja he emprat alguna vegada. La maledicció dels gitanos diu així: pleitos tengas y los ganes... Perquè tot i guanyar-los el mal tràngol pel que et toca passar és considerable.
A Pujol (i a la seva família) encara li queden per passar molts mals tràngols. Ells s’ho han buscat i de pena no me’n fan gens ni mica.
Pels fets del Palau (no confondre amb el cas Palau), Pujol va anar a la presó. Ara no hi anirà per raons d’edat, però som molts (entre ells jo mateix) que voldríem veure’l entre reixes per tot el mal que ha fet al poble de Catalunya. Del cas Banca Catalana se’n va deslliurar, segurament per motius polítics i, potser si, potser que en aquest cas, també ha estat per motius polítics, però això no treu que hagi obrar malament molt malament i que la societat catalana i els diputats presents avui al Parlament, els jutgin per això, encara que no sigui del seu grat, tal i com ho ha fet constar.  

divendres, 26 de setembre del 2014

LA NOVA MACROECONOMIA

Tants anys buscant solucions per a l’economia espanyola i resulta que les teníem davant nostre: al carrer, als parcs, a les carreteres...
No se’ls hi acut res més als nostres economistes oficials, el que treballen per a l’Estat Espanyol que comptabilitzar per al PIB (ja sabeu, el Producte Interior Brut) les ingressos per prostitució i venda de drogues.
Més enllà de la sorpresa que això em produeix, també trobo sorprenen com es poden quantificar aquests ingressos si provenen d’activitats il·legals no emparades per cap sector econòmic. En tot cas es podria fer una estimació atenent a no sé quins estudis de no sé quina agència... Però sempre seria això, una estimació.
I qui em diu a mi que aquests estudis que no tindrien cap tipus de fonament legal hagin estat manipulats a conveniència de qui els ha encarregat, es a dir, el propi Estat Espanyol.
Per tant, resulta ser que seria una bona manera de fer créixer l’economia espanyola tant com hagin volgut i una bona manera de fer quadrar els números per a no quedar-nos al vagó de cola de l’economia europea.
Però dit això, possiblement ens hem trobat, sense voler, amb la gallina dels ous d’or. Si la nostra industria no funciona perquè no es destinen prou diners per al desenvolupament i la investigació, si la nostres mineria, agricultura, ramaderia i pesca no funcionen perquè no són competitives si les comparem a les d’altres països més endarrerits econòmicament parlant i, com sembla ser, sols funciona el sector turisme que és el motor del sector serveis, ara tenim tot un filó per explotar: la prostitució i la droga. Per tant, que hem de fer, fomentar-ho?
Per a poder-ho fer només hi ha dues solucions. La més senzilla, legalitzar-les amb tota el que això suposa: donar-les d’alta d’activitat econòmica, alta dels treballadors a la Seguretat Social, pagar els impostors corresponents. Però molt em temo que legalitzar-les aniria en contra dels objectius econòmics del nostre govern, ja que, com tos sabeu, quan alguna cosa es legalitza, automàticament baixa el seu consum.
Per tant, només ens queda una solució: la tolerància. Per això cal que la policia deixi de perseguir-les. A partir d’ara, si els Mossos troben a una prostituta a la carretera fent negoci amb un futur client, que facin ulls grossos i que no els multin. Que la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els nostres companys de Vigilància Duanera deixin de decomissar vaixells, camions i d’altres vehicles carregats de haixix de Marroc, cocaïna de Colòmbia o heroïna d’Afganistan.
I a sobre tenim un gran avantatge: aquestes dues activitats es fan tots els dies de l’any i a totes hores. No coneixen ni festius ni vacances, tret del descans que, com a persones, puguin tenir al llarg de la jornada. És fantàstic! Segurament, sinó ho és, ràpidament passarien a ser els dos sectors més productius del país.
Mireu, recordo que fa uns anys van descobrir que Itàlia maquillava els seus resultats macroeconòmics per a seguir estant al G-8, què és on es remenen les cireres a nivell mundial. Altres països com Grècia, també els van maquillar per fer veure que complien amb el dèficit fiscal que se’ls imposava des d’Europa. Però em sembla que Espanya, si finalment aplica la mesura, anirà més enllà i podria crear un precedent que, de seguir-lo la resta dels països, podria tornar a deixar Espanya al mateix lloc (si fa o no fa) en que es troba ara.

Per cert. He escoltat molt poques crítiques par part dels economistes de capçalera de les diferents cadenes de ràdio i televisió. És que no tenen res que dir? 

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 26-09-2014

A la part del darrere del que havia de ser una pròspera zona comercial i es va convertir en l'enèsim fracàs de CiU a Amposta, hi havia d'haver un gran parc que arribava a tocar de l'Eix de l'Ebre (C-12) 
Aquest parc estava delimitat per una barana feta de troncs (igual o similar a la de la Via Verda) 
Però la realitat és una altra. En lloc de plantes ornamentals només hi ha herbes, deixalles i brutícia. I a la barana li falten la majoria de troncs de la part superior. 
Una vegada més es demostra la deixadesa per part de l'equip de govern de la nostra ciutat.   







TROBEU LES DIFERÈNCIES

Foto: El Periódico de Catalunya


La primera foto és d'ahir mateix i es pot veure al President Mas amb el Conseller d'Agricultura Pelegrí a la fira de Sant miquel de Lleida. 





A la segona foto es poden veure al President Maragall amb Carod-Rovira, en aquell temps vicepresident del govern català durant una visita oficial a Israel. 

Foto: El País.