Entre el triomf i la falòrnia

JOAN TAPIA

Periodista

Artur Mas surt enfortit de la jornada d'ahir. Ma non troppo. Va prometre que el 9-N es podria votar amb totes les garanties democràtiques i no ha estat així. Però es pot justificar, no ha estat només per culpa seva i, al final, els catalans sí que han pogut votar -tot i la prohibició de Madrid- en una pseudoconsulta amb poques garanties (absència de cens i control dels voluntaris), però que per a molts es tractava d'un acte d'afirmació nacional, i per a altres -menys segons els resultats- un exercici de participació democràtica.

No hi ha hagut garanties, però que 2,3 milions de catalans es manifestin anant a un centre de votació i ensenyant el DNI és una acció que té conseqüències. Indica que una part important i molt mobilitzada de la societat catalana està bastant a disgust en les estructures actuals de l'Estat espanyol.

La Generalitat ha impulsat la votació amb molta propaganda i donant privilegis als independentistes en els mitjans públics, sí. L'Estat ha animat a participar, oblidant allò de prohibit prohibir i demanant la suspensió del procés participatiu, també. Però Artur Mas, bastant sol, ha aconseguit portar-ho a terme. Per a molts és un èxit. I ha demostrat als més radicals -que el van acusar d'arronsar-se quan va acatar la sentència del Tribunal Constitucional contra la consulta original- que sap plantar cara. No podran acusar-lo que li tremolen les cames al primer envit.

Mas potser va recuperar ahir el lideratge del sobiranisme davant del líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. I també va guanyar el president del Govern central, Mariano Rajoy, perquè respondre-li esgrimint tan sols la fiscalia, com va fer Madrid, o parlant de «tupinada», no és una resposta vàlida. Davant dels que han votat amb il·lusió, fins i tot el reforça.

Però el triomf té la seva contrapartida perquè els números són tossuts. 2,3 milions de votants són molts, però representen el 37% dels catalans que ahir podien fer-ho. Sí, una mica més que els 2,1 milions que van obtenir els quatre partits consultistes (CiU, ERC, ICV i la CUP) en les eleccions autonòmiques del 2012, però un percentatge menor perquè l'electorat potencial era diumenge (més grans de 16 anys i immigrants amb targeta de residència) de 6,3 milions, davant dels 5,4 milions del cens electoral del 2012. I el vot independentista s'ha quedat en 1,8 milions (100.000 més que la suma de CiU, ERC, la CUP i Solidaritat Catalana per la Independència en les eleccions del 2012), però un percentatge menor per l'augment de l'electorat potencial. El 28% davant del 32,1%.

Quan veiem els números, el triomf es tenyeix una mica de falòrnia. Segons les enquestes, els catalans que exigien la consulta eren més del 60% i, a la pràctica, han estat un 37%. I la recent enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) arribava a la conclusió que els que tenien un sentiment independentista pujaven al 49%. A l'hora de portar els sentiments a l'urna, s'han quedat en el 28%. Un 28% d'independentistes és important. S'ha de tenir en compte. Però molt insuficient perquè pregonin que la nova centralitat i la virtut política només passen per l'independentisme de Mas o de Junqueras (i que el més patriòtic és que facin una llista única). Bé, el que va passar diumenge demostra que els catalans tenen horitzons més amplis.

Amb aquests resultats, el president de la Generalitat ha de pensar els seus següents passos amb el cap fred. Ja va practicar la fugida cap endavant el 2012 i des de fa dos anys estem saturats de discursos i de pocs fruits. Més li valdria ara fer una pausa i repensar què és el que li interessa a Catalunya, perquè el país amb què somien molts militants no és el país real, sinó tan sols una part valuosa, activa i mobilitzada. I això seria més fàcil si el Govern de Madrid pensés menys en la fiscalia, acceptés que Catalunya és diferent i estigués disposat a asseure's a dialogar i negociar amb la Generalitat.

SANT ARTUR MAS MÀRTIR

Després de presentar-se fa dos anys com a Messies, ara Artur Mas es presenta com a màrtir, sense caler fer dos miracles tal i com exigeix l’Església Catòlica abans de canonitzar-los.

No sé si el fet d’haver hagut eleccions diumenge passat es podria comptabilitzar com el primer, des del meu punt de vista, no.

Titular d'ahir del Periódico de Catalunya, després del gran titular de capçalera del diari: El líder de CiU s’apropia del 9-N i intenta marca el ritme a Rajoy i Junqueras.  

I a la pàgina 13 ens trobem amb aquest altre: El Mossos diuen al fiscal que Mas és el responsable d’obrir el centres.

Sobre el primer titular he de dir que no m’estranya gens i, fins i tot m’ho veia venir després de veure el protagonisme que van acaparar els convergents a Amposta. Quan l’exalcalde i diversos regidors (també d’UDC) fossin responsables d’algunes messes electorals, és que alguna cosa pretenien. El convergents (que quedi clar), no fan res de forma gratuïta, sempre n’esperen treure algun rendiment.

Ara ja serà el seu líder qui en prengui el relleu. De moment segueix marejant la perdiu i amagant les cartes que ha de jugar. Els mitjans informatius tan aviat parlen de que es faran eleccions anticipades, con diuen que s’intentarà acabar la legislatura. De moment, s'ha donat dues setmanes per a prendre una decisió ferma. 

Presentar-se com a responsable d’haver obert el centres diumenge, segurament també es deu a una estratègia minuciosament estudiada. Us imagineu per un moment que se’l acabi imputant per aquest fet i que després se’ls declari innocent. L’haurien convertit en un màrtir i, per tant, estaria en condicions de recuperar el prestigi perdut en aquests darrers 2 anys.

De vegades donar un cop d’ull a la història i comparar fets. Vosaltres penseu que Pujol hauria segut el que va ser si no hagués estat empresonat pel franquisme pels fets del Palau de la Música? I sense haver estat aquell dia allí!

Si els republicans volen derrotar a Mas, ara tenen una gran oportunitat. Si Mas aconsegueix refer el prestigi, difícilment en tindran una altra com aquesta en un període relativament breu.

Però ho tenen difícil, ja que no depèn d’ells la dissolució del Parlament i la convocatòria d’unes noves eleccions. Potser l’única alternativa seria la presentació d’una moció de censura, que, tal vegada, no tots acabarien de comprendre i molts s’ho prendrien com l’afany d’ERC d’aconseguir la presidència de la Generalitat.

En aquests moments crec sincerament que el temps juga a favor de Mas i potser si que al final farà els dos miracles necessaris per a ser sant.

FOTOS DE LA DIADA CASTELLERA DE VILANOVA I LA GELTRÚ II

Tots som militants de Robem (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

Maribel Pastor (El Masnou)

A partir d’ara, quan m’encarregui de la tresoreria per fer el regal a la mestra del col·legi per Nadal, o per comprar el regal de tota la família per al sant de la meva mare, faré una mossegada d’un 5% o un 10% per gestió i tràmits. Quan passi la Primitiva de la feina casualment perdré els diners recaptats i me’ls quedaré, i quan visitem els avis els buidaré el moneder, total, ells cobren cada mes la seva pensió. Als nens els prendré els diners de la guardiola per comprar cosmètics i si de passada li puc pispar alguna cosa al captaire mig borratxo que viu a la cantonada, doncs millor. I a viure, que són dos dies. Quina gràcia em fa que l’alcalde de Sevilla vulgui multar qui remeni entre les escombraries amb multes de 700 euros. 700 per 30 dies sumen 21.000 euros al mes, es deu pensar que la gent busca entre la merda per entretenir-se. A veure si baixem tots a peu de carrer i ens deixem de divagacions fantàstiques sobre si Mazinguer Z era precursor del manga o el sexe dels àngels, que és el que li arriba al pencaire quan es llegeixen les notícies. M’agradaria que tots els polítics del Senat, del Congrés de Diputats, dels parlaments autonòmics, dels ajuntaments i de la Casa Reial dormissin uns quants dies al carrer, sense ni un duro, amb uns cartrons. Així veurien les coses des d’un altre punt de vista ben diferent. Aquests impresentables que ens plomen no necessiten robar per menjar, no pateixen per no poder pagar la calefacció a l’hivern. Al contrari, són privilegiats amb bons càrrecs, bons sous, bones relacions per ser ducs i estar casats amb infantes. Només roben per vanitat i egoisme, roben per engrandir patrimonis que mai necessitaran, per inflar comptes en paradisos fiscals que no podran gastar mai. ¿Que potser pretenen forrar el taüt amb bitllets?