Aguirre: ¿escac a la dama o taules?

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Rajoy, amb el judici de 'Gürtel' trucant a la seva porta, podria seguir l'exemple de Cifuentes: fer net i de passada deslliurar-se de la seva última antagonista al PP

Entre sanglots, Esperanza Aguirre es confessa "commocionadíssima" per la detenció d'Ignacio González, acabat d'imputar en l'enèsima trama de corrupció que enfanga el PP. Fa un temps puntualitzava l'expresidenta madrilenya que només dos entre centenars de col·laboradors li havien fet "llufa". El cert és que n'hi va haver més, però és la metamorfosi de González, el seu vicepresident i successor a la Comunitat de Madrid, la que confirma que sota l'ègida d'Aguirre el Govern i el partit van adquirir aspecte de fangar.

Amb la seva habitual desimboltura, Aguirre suma diversos lustres saltant entre bassals de corrupció i fingint que no taquen la seva immaculada figura. Fins a presumir, ara davant el mateix tribunal, que va contribuir a desmuntar "sense saber-ho" la trama Gürtel, al frenar una fosca operació urbanística que, assegura, va conèixer al mateix temps que Mariano Rajoy.

Políticament, la seva presumpció d'innocència empal·lideix davant la solidesa de les evidències: estan empresonats González, la seva mà dreta al Govern, i Francisco Granados, la seva mà esquerra al partit; té imputats diversos exconsellers per les trames Púnica i Gürtel; i ella mateixa reconeix que, al destapar-se aquesta última,no va deixar de contractar els serveis de Francisco Correa.

EL CORATGE DE CIFUENTES

Al dimitir com a líder del PP, Aguirre va dir assumir la seva "responsabilitat política 'in eligendo' i 'in vigilando'": per promocionar Granados i per no supervisar el finançament del partit. Va conservar, això sí, el seu únic càrrec públic de portaveu a l'Ajuntament de Madrid, que en aplicació de la seva pròpia doctrina ara hauria de deixar a fi d'expiar les seves responsabilitats polítiques pel desfalc al Canal d'Isabel II. Descobert, per cert, gràcies al coratge de la presidenta Cristina Cifuentes, segons sembla l'única dirigent popular en veritat disposada a fer net del passat.

Com Cifuentes, Rajoy tindria ara l'oportunitat de fer escac a la dama i alliberar-se finalment d'Aguirre, la seva última antagonista al PP. Però, amb el judici de 'Gürtel' trucant a la seva porta, no és descartable que pacti, de nou, unes plàcides taules.

PRESTIDIGITADORS

Quin art! Quina classe! Quina categoria! Davant d’un corrupte, però no un corrupte qualsevol, no, d’un corrupte com Rato, Bárcenas, Júnior, Ignacio González o Francisco Granados, només ens queda treure’ns el barret quan passin per davant nostre o surtin per la tele... Reconèixer la seva categoria i acceptar que al costat d’ells, nosaltres (tu i jo) som uns sers insignificants i indignes de viure al seu mateix país. Són uns autèntics prestidigitadors o malabaristes de diner (sobre tot del diner públic)

De tos els que he esmentat i de tants d’altres que, tot hi no fer-ho, estan presents, avui us parlaré de Júnior. De Jordi Pujol Ferrusola, fill del Molt Poc Honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol i de la florista Marta Ferusola.

Quan Júnior va comparèixer al Parlament de Catalunya per a donar explicacions sobre l’origen de la seva fortuna, no va sortir ni un mil·límetre del guió que havia escrit mesos enrere el seu pare, el cap del clan. Segons els Pujol, els diners que els hi van trobar a Andorra provenien d’una deixa del pare/iaio Florenci.

Segons els Pujol, la bona gestió de Júnior (que era qui gestionava el patrimoni familiar) va permetre que aquesta quantitat anés pujant i pujant fins a convertir en rics tots els membres de la família. Però quan dic rics me refereixo a rics del cagar (perdoneu-me per l’expressió, però és que vosaltres no ho heu dit mai?) O sinó com s’explica que Júnior tingués el garatge de casa seva ple de vehicles de luxe? Bé, ell ho explica dient que un amic li va vendre de segona ma i a bon preu... I un be negre!!! Hem estat tants anys els catalans fent el ximplet i votat el seu pare i el seu successor que es pensen que poden seguir prenent-nos el pèl com i quan els hi doni la gana.

¿Vosaltres us imagineu a Júnior tot el dia pendent de la Borsa... De quan pugen o baixen determinades accions o productes financers. Ara venc, ara compro... I de tant en tant retiro uns calerons i els reparteixo entre tota la família segons la participació...? Jo no! De ser així no viuria tan bé com aparenta que ha viscut.

Però de sobte les coses sé li han torçat. Ara que el jutge l’acusa d’haver evadit 30 milions d’Euros, diu que ha tingut una mala tatxa i que els ha perdut per haver fet males inversions... Pobret, quina desgràcia! Com s’explica que un professional com ell (perquè el podem anomenar així, no?) que sempre havia sabut on i quan invertir, de sobte tot sé li torça... I els xiquets i xiquetes venen de París!  

Avui acabaré explicant-vos una anècdota que, segurament, pensareu que res té que veure amb el  comentari anterior, però ja veureu com tot lliga.

Quan feia quart de Batxillerat a Tarragona, a l’Institut Antoni de Martí i Franquès, un dia el nostre professor de Llengua i Literatura (espanyola, es clar), el Sr. Irache, ens va llegir una poesia de Luis de Góngora que deia així: 

Cruzados hacen cruzados,

Escudos pintan escudos,

Y tahúres muy desnudos

Con dados ganan condados;

Ducados dejan ducados,

Y coronas majestad,

¡Verdad!

Sempre s’ha dit que hi ha coses que, amb el pas dels anys segueixen sent d’actualitat.

LA FOTO DEL DIA 28-04-2017

Bona filosofia... 

(Vist a la porta d'una tenda d'Amposta) 

LA NOSTRA RIBERA 156