dimecres, 24 de maig del 2017

LA DARRERA ESPERANÇA ‘BLANCA’ (Tercera part)

De Manel Fontdevila a eldiario.es.
Des de l’aclaparadora victòria de Pedro Sánchez, una pregunta està a la boca de tots: Serà capaç de cosir el PSOE?
Pedro Sánchez va sortir molt reforçar de els primàries. La seva victòria va ser tan incontestable que hauria de calmar el sector que va donar suport a la Susana Diaz. Al menys durant un temps.
Me deien precisament aquest matí que el que hauria de fer Sánchez és tallar caps... De totes maneres, el meu interlocutor remarcava que primer haurà d’esperar sortir més reforçat encara del congrés.
No ho hauria de tenir massa malament... Tot i que els susanistes són un sector important i, per tant, és fins i tot lògic que vulguin tenir pes dintre de l’organigrama del partit (Comissió Executiva Federal, Comitè Federal, etc.) Però la força, tal com es va demostrar diumenge la té la militància i, per tant, no acceptaria una segona insurrecció del sector que fins fa poc tallava el bacallà dintre del partit.
Dilluns us parlava que tot aquest procés intern ja s’havia cobrat les dues primeres víctimes (el portaveu parlamentari Antonio Hernando i el gerent de la gestora Goyo Martínez), però segur que n’hi hauran moltes més. De fet, una de relativament sonada va ser la de José Luis Corcuera, el sindicalista que va arribar a ministre sense a penes saber fer la o amb un canut que es va donar de baixa de militant. És igual, persones així de bé al partit no n’han fet mai... De fet cal recordar que aquest personatge va ser jutjat (tot i que absolt) per corrupció.
També hi ha qui encara no ha paït la victòria de Sánchez. Estic parlant de Felipe González, referent del socialisme espanyol durant dècades però que darrerament sembla que no toqui gaire... El company Isidoro (per aquell que no ho sabeu, així se’l coneixia quan actuava des de la clandestinitat durant la dictadura franquista) va trigar dos dies en felicitar al nou Secretari General i ho va fer a preguntes dels periodistes. Una manera poc elegant i menys ortodoxa de fer-ho. Un polític que ho ha segut tot dintre del partit i ha ocupat la més alta instància espanyola per baix del Rei hauria hagut de ser un dels primers en felicitar-lo i el primer en posar-se a les seves ordres. Però està clar que les relacions entre tots dos disten molt de ser bones... Felipe González va dir que Pedro Sánchez l’havia enganyat ja que li havia dit en privat que pensava abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy. Una conversa privada és només això, una conversa privada. Qui sap (a part d’ells dos) el que allí es va dir i el que va interpretar cadascú d’ells. Digueu-me malpensat però tot es tractava d’una argúcia per a preparar el que va acabar arribant dies després: la pèrdua de suports a Pedro Sánchez dintre de l’executiva i la consegüent dimissió.
Però aquest cartutx ja l’han cremat. I tal com us deia abans, seria totalment inacceptable un nou intent d’involució interna. I més veient que els va sortir el tret per la culata... Per tant, l’oposició interna haurà de negociar amb les dones i homes que Pedro Sánchez esculli per a cada ocasió i fer-ho des de una posició de submissió i acatament del nou ordre establert. Ja sé que dit així pot sonar fort, però més fort va ser la manera com se’l va derrocar i que, des del meu punt de vista, només és comparable amb successos com l’anomenat Tamayazo.
Deia el meu interlocutor d’aquests matí que s’han de tallar caps... Què havia de córrer la sang... Dintre de l’estructura dels partits hi ha una comissió per a estudiar els casos d’insubordinació. Al PSOE porta el nom d’Ètica i Garanties. Tot i que espero que no s’hagi d’usar gaire, si s’ha de fer que sigui de forma contundent i sense contemplacions. Per molt significats que hagin segut al passat.      

9a FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 5







LA NOSTRA RIBERA 182






MORELLA LA BELLA 7