ORGULL BLAUDELTA

A la Trobada de les Colles del Sud, Xiqüelos i Xiqüeles del Delta (els Blaudelta) va treure tot el seu orgull i va descarregar tots els castells i pilars que van intentar.

Per a uns va ser la ‘millor diada que ha fet mai la colla’, per a d’altres la ‘millor que ha fet mai qualsevol colla ebrenca’ i hi va haver qui va afirmar que 'mai cap colla havia fet una diada ebrenca tan completa com la d’ahir’. Tots tenien raó! La d’ahir va ser, sense cap dubte, una jornada rodona que es va gaudir com mai i va fer entusiasmar el públic assistent a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta. Una plaça però, mancada d’autoritats. Ells s’ho van perdre...

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta vam entrar a la plaça amb un pilar de quatre caminant (pd4c), és a dir, en moviment. Es va continuar amb la torre de sis o dos de sis (2d6), una estructura molt inestable a la que sembla que ja li hem agafat la mida. I parlant d’agafar la mida, també ho hem fet amb el pilar de cinc (pd5), ja que enguany ja en portem cinc de descarregats.   

El castell que més ens va costar va ser el tres de sis amb l’agulla (3d6a) que va caler tres intents. El primer intent es va haver de desmuntar, al segon va haver de desmuntar-se el peu i, finalment, a la tercera (es diu que va la vençuda) es va poder descarregar no sense haver hagut de lluitar-lo molt.

Posteriorment, arribarien un 3d6, un pilar de quatre carregat per baix conjuntament amb les altres dues colles participants, Castellers de Tortosa i Torraires de Montblanc (cal remarcar que el nostre a part de carregat per baix va ser girat), un altre pd4 de comiat, també simultani alb les altres colles i, finalment un pd4 solidari, ja que es va fer a favor de la lluita contra el càncer de mama, mentre Castellers de Tortosa feien un altre pd4 commemorant els quinze anys que els castells van ser declarats patrimoni immaterial de la humanitat.

Tot i que s’ha d’estar orgullós de tots els castellers i castelleres, des d’Imma, la nostra cap de colla als que conformen la pinya, passant pels que no surten quasi mai a les fotos perquè estan a la part de baix del castell, fins als que pugen i donen visibilitat a l’estructura, vull fer una menció especial a la família Pàmies Safont composta pel matrimoni Núria Paula Safont, Luís Enrique Pàmies, la filla ‘Nurieta’ i el fill Joan Felip de només dos anys i que ahir van ser protagonistes de dos pilars, el pd4 caminant, a part Joan Pau que feia de baix, el van configurar la mare, el pare i la filla, com també el pilar del 3d6a, el que pd4 carregat per baix es va substituir la ‘Nurieta’ per Joan Felip. Cal recordar que aquesta família com d’altres components de la nostra colla, també són membres de la Muixeranga de Vinaròs.

  

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 899

PERPINYÀ LA CATALANA 17

7

CAMINAR PER AMPOSTA

Si afirmo que caminar és un exercici saludable, crec que hi estarem tots d’acord.  

Però de vegades caminar també suposa una activitat de risc i si no, que li preguntin a una senyora que va caure davant el portal del bloc on visc i es va trencar el septe nasal i es va partir una cella. Jo mateix m’hi vaig trobar al poc d’haver tingut l’accident. Afortunadament l’ambulància va trigar poc a arribar. Encara avui, i després de la pluja del cap de setmana, es pot veure el rastre de sang que va deixar, tant a la vorera com a la paret.

L'endemà vaig parlar amb el seu marit que em va explicar l’abast de les ferides, que havia anat a fer fotos i havien presentat una denúncia contra l’Ajuntament d’Amposta pel mal estat de la vorera.

Només quan camines t'adones de fets i situacions que no les veuries si anessis en cotxe. Això també val per a la nostra policia, tant la municipal com els Mossos d’Esquadra que, rarament, els veus patrullar a peu i, per tant, així és quasi impossible adonar-se de certs comportaments que demanarien la seva intervenció. I ho deixo així per a qui ho vulgui comprendre...

A cap ampostina o ampostí sé li escapa que la via pública a Amposta està feta un desastre. Durant els dies de pluja, on a Amposta van caure més de 300 l/m², Adam Tomàs, l’alcalde de la nostra ciutat va sortir per a parlar de les obres que s’havien portat a terme els darrers anys per mirar de mitigar els efectes de les pluges torrencials i que encara no estaven acabades completament. Certament, a Amposta s’han hagut de fer obres importants i necessàries, però la situació dels carrers (asfaltat, neteja, incivísme, etc.) no és menys important i, almenys aparentment, a Amposta no s’inverteix el que caldria.

Com que jo practico amb l’exemple i em desplaço per Amposta caminant sempre que puc, puc observar totes aquestes anomalies i alguna més; però també em permet parlar amb els ciutadans quan sento que es queixen del que tots veiem: Amposta està feta un desastre!

Si no hagués anat caminant, no hauria tingut l’ocasió de parlar amb un treballador de URBASER, l’empresa que des de fa anys s’encarrega del manteniment de les zones enjardinades de la nostra ciutat, però també de tenir-la neta i polida cosa que no fa.

Mentre passava pel seu costat, el treballador en qüestió feia fotos dels herbassars que hi havia pels costats de les voreres per a ensenyar-ho als responsables de l’empresa. A part de coincidir amb mi que Amposta està feta un desastre, em va dir que havien d’arrancar les herbes utilitzant eines manuals perquè tirar herbicida dintre de les poblacions està prohibit. Vam estar xerrant una estona i em va dir una cosa que, des del meu punt de vista és del tot inversemblant. Segons el treballador en qüestió, quan acabi l’actual contracte de neteja de la via pública i el manteniment dels parcs i jardins d’Amposta, tornarà a ser URBASER la que continuarà fent aquestes tasques.  

Si la memòria no em falla, l’alcalde, a preguntes de l’oposició municipal, va dir que s’havia sancionat a l’empresa per no fer bé la seva feina, per tant, no s’acaba d’entendre que es continuï disposant de els seus serveis. Vull pensar que el que em va dir el treballador sobre la seva continuïtat són meres especulacions i xafarderies, perquè de no ser així, no s’entendria com una empresa que no compleix el contracte i a la que s’ha sancionat se la premiï amb una nova contractació.