dimarts, 25 de desembre del 2012

Asunto: El código penal de Gallardón

Diario Crítico.

El código penal de Gallardón
He aquí un resumen rápido, conciso y claro de la actualidad:

Como sabéis, el gobierno de España prepara una reforma de código
penal. Os explicamos algunas de esas reformas en 6 puntos:

1) Que un antidisturbios te pegue una paliza de muerte no es  delito.
Que alguien lo grabe y lo difunda sí que lo es.

2) Que una entidad financiera te desahucie no es delito. Ocupar una
sucursal bancaria para protestar por haberte desahuciado puede
implicar hasta seis meses de prisión.

3) Eliminar la sanidad y la educación públicas no es delito.
Interrumpir el transporte público puede implicar hasta dos años de
prisión.

4) Que la policía abuse de su autoridad y emplee la violencia no es
delito. Resistir pasivamente a la autoridad puede implicar hasta
cuatro años de prisión.

5) Que los políticos agredan con sus reformas a millones de personas
no es delito. Que una persona vitupere a un político puede implicar
hasta seis años de prisión.

6) Incumplir el programa electoral y que un político mienta e insulte
no es delito. Convocar manifestaciones para protestar por ello puede
implicar hasta un año de prisión.

!DIFUNDE!

La derecha española sigue anclada en el Antiguo Régimen (un article d'Enric Sopena)

El principal tabú de la derecha española es el franquismo.  La sombra del dictador sigue proyectándose con fuerza inusitada. Y es -para los conservadores- intocable. La BBC ha puesto estos días el dedo en la llaga. En primer lugar, denunció la pésima gestión de dirigentes  populares valencianos como Francisco Camps y Carlos Fabra. En segundo lugar, ha demostrado el auge de la extrema derecha en la Comunidad Valenciana.
Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde, actual embajador de España en el Reino Unido, protestó ante los responsables de la BBC por haber desprestigiado a la región valenciana subrayando el papel nefasto de Camps y Fabra (Carlos). Se creyó Trillo, siendo como es un patriota tan rancio como ejerciente, que debía defender a España en Gran Bretaña.
El neofranquismo
Desde la  BBC no le hicieron  caso alguno. Trillo se equivocó creyendo tal vez que la cadena pública  británica era como la TVE del PP. ELPLURAL.COM ha informado ampliamente de este suceso que retrata hasta qué punto la derecha española sigue, en buena parte, anclada en el Antiguo Régimen. O sea, en el neofranquismo.
De casta le viene al galgo
No en vano, el padre del hoy embajador fue un militar de alta graduación  en el Ejército del Generalísimo Franco, letrado de la Organización Sindical [el Sindicato vertical], gobernador civil y jefe provincial del Movimiento en varias provincias. De casta, pues, le viene al galgo. Su adoración por el ya difunto Manuel Fraga Iribarne, fundador de AP/PP,  era muy conocida y no la ocultaba. Por cierto, Fraga también fue embajador de España en el Reino Unido durante el tardo franquismo.
El jurista popular
El jurista popular con mejores tentáculos en el ámbito judicial ha sido, a lo largo de muchos años, Trillo. Es comprensible que se indignara viendo en Londres los ataques de la BBC a Camps y a Carlos Fabra. Camps y él  mantienen unas relaciones muy estrechas. Trillo le ayudó a Camps enormemente como abogado y como amigo.
¿Conducta delictiva?
Trillo impulsó la caída de Baltasar Garzón, lo que beneficiaba a los chorizos de la Gürtel.  En cuanto a Fabra, no movió un dedo, que se sepa, para investigar si su conducta estaba siendo delictiva.  Trillo no defendía la justicia, sino que velaba con el ojo avizor por determinados intereses espurios del Partido Popular.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dilluns, 24 de desembre del 2012

RAJOY PIXA FORA DE TEST DUES VEGADES EN POC RATO



És costum entre els mandataris acudir uns dies abans de Nadal allà on hi ha tropes per tal de passar unes hores junts i insinuar al soldats que els troben a faltar. Només és una rentada de cara i s’obliden d’ells un cop a dalt de l’avió començant el viatge de tornada.
Rajoy l’any passat no hi va anar perquè tots just acabava de prendre possessió i no va tenir temps de preparar el viatge. Aquest any sí.
Però quan es dóna la notícia del seu viatge a Afganistan, es poden apreciar dues pixarades fora de test del president en poc temps de diferència.
Si per arengar els soldats els hi ha de dir que “El país aniria millor si tots treballessin com ells”, millor estar callat o buscar una manera diferent de dir-ho.
Quants i quants espanyols hi ha que voldrien treballar i no poden? I, què vol dir, què els qui treballem som uns ganduls?
Espanya té, en aquests moments uns 5 milions d’aturats, als voltants d’un 25% de la població activa, es a dir, en condicions de treballar. Alguns d’aquests aturats són de llarga durada i, fins i tot, se’ls hi ha acabat la prestació de l’atur. Algunes famílies han de sobreviure amb uns 400 euros al més i l’ajut de les entitats benèfiques que els hi donen els aliments bàsics per a que puguin anar passant els dies. No van de vacances, no es poden permetre cap extra i quan arriben els Reis no poden comprar-lo cap joguina als seus fills i, un altre cop han d’acudir a les entitats que promouen recollides de joguines per aquests casos.
Si Rajoy creu de veritat el que va dir, té una imatge distorsionada del seu país. I tenint un concepte equivocat, evidentment no es pot governar amb prou garanties per a tirar-lo endavant.
Però com a falta de caldo, dues tasses, Rajoy encara havia de ficar la pota una altra vegada. Com estava a Afganistan, va voler retre homenatge a les víctimes del Iak-42 que, com es recordarà, es va estavellar en territori turc quan transportava comandaments militars a Afganistan fa prop de 10 anys. En aquell temps governava Espanya un funest José Maria Aznar que tenia com a ministre de defensa un incompetent anomenat Federico Trillo (Viva Honduras! o Manda huevos!) i com a vicepresident del govern un tal Mariano Rajoy Brei.  
La identificació de les víctimes i el tracte que van rebre els seus familiars no va poder ser més desastrós. Potser el millor adjectiu seria el de barroer (chapucero, per a que ens entenguem) Els que tenim més memòria recordareu que els cadàver es van identificar sense cap tipus de rigor i la majoria de famílies van enterrar els difunts sense tenir garanties que fossin els seus propers i, fins i tot, hi va haver casos que el mateix fèretre contenia parts de diversos cadàvers.
No va trigar gaire en sortir el portaveu de les víctimes a denunciar els fets i qualificar d’hipòcrita a l’ara president del govern espanyol.
Amb dirigents així o m’estranya que el país no aixequi cap i que cada dia que passa estem pitjor que l’anterior. 

RAJOY DIMISSIÓ!!      

Article relacionat: Turismo militar

MAS: FIDELITAT A LA CONSTITUCIÓ



Des d’aquest matí Arturo Mas torna a ser President de la Generalitat sense adjectius: ni en funcions, ni electe, ni res de tot això.
Mas a promès el càrrec amb la fórmula habitual de “guardar i fer guardat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. Cap al·lusió a l’imperatiu legal que fan servir, normalment, els electes d’ERC. Això si, amb l’afegitó de: amb plena fidelitat al poble de Catalunya, que ja va fer servir fa dos anys.
I jo pregunto:  

Si la consulta sobiranista va en contra de la Constitució Espanyola que farà Mas? La incomplirà trencant la promesa que ha fet avui? 

Hi ha qui opina que durant aquesta legislatura no es farà cap consulta. Si això fos així, segurament ERC acabarà trencant el pacte de legislatura que van subscriure Mas i Junqueras i un altre cop anirem cap a un avançament d’eleccions.
Embolica que fa fort!