És costum entre els mandataris acudir uns dies
abans de Nadal allà on hi ha tropes per tal de passar unes hores junts i
insinuar al soldats que els troben a faltar. Només és una rentada de cara i s’obliden
d’ells un cop a dalt de l’avió començant el viatge de tornada.
Rajoy l’any passat no hi va anar perquè tots
just acabava de prendre possessió i no va tenir temps de preparar el viatge.
Aquest any sí.
Però quan es dóna la notícia del seu viatge a
Afganistan, es poden apreciar dues pixarades fora de test del president en poc
temps de diferència.
Si per arengar els soldats els hi ha de dir
que “El país aniria millor si tots treballessin com ells”, millor estar callat
o buscar una manera diferent de dir-ho.
Quants i quants espanyols hi ha que voldrien
treballar i no poden? I, què vol dir, què els qui treballem som uns ganduls?
Espanya té, en aquests moments uns 5 milions d’aturats,
als voltants d’un 25% de la població activa, es a dir, en condicions de
treballar. Alguns d’aquests aturats són de llarga durada i, fins i tot, se’ls
hi ha acabat la prestació de l’atur. Algunes famílies han de sobreviure amb uns
400 euros al més i l’ajut de les entitats benèfiques que els hi donen els
aliments bàsics per a que puguin anar passant els dies. No van de vacances, no
es poden permetre cap extra i quan arriben els Reis no poden comprar-lo cap joguina
als seus fills i, un altre cop han d’acudir a les entitats que promouen
recollides de joguines per aquests casos.
Si Rajoy creu de veritat el que va dir, té una
imatge distorsionada del seu país. I tenint un concepte equivocat, evidentment
no es pot governar amb prou garanties per a tirar-lo endavant.
Però com a falta de caldo, dues tasses, Rajoy encara havia de ficar la pota una altra
vegada. Com estava a Afganistan, va voler retre homenatge a les víctimes del Iak-42
que, com es recordarà, es va estavellar en territori turc quan transportava
comandaments militars a Afganistan fa prop de 10 anys. En aquell temps
governava Espanya un funest José Maria Aznar que tenia com a ministre de defensa
un incompetent anomenat Federico Trillo (Viva
Honduras! o Manda huevos!) i com
a vicepresident del govern un tal Mariano Rajoy Brei.
La identificació de les víctimes i el tracte
que van rebre els seus familiars no va poder ser més desastrós. Potser el
millor adjectiu seria el de barroer (chapucero,
per a que ens entenguem) Els que tenim més memòria recordareu que els cadàver
es van identificar sense cap tipus de rigor i la majoria de famílies van
enterrar els difunts sense tenir garanties que fossin els seus propers i, fins
i tot, hi va haver casos que el mateix fèretre contenia parts de diversos cadàvers.
No va trigar gaire en sortir el portaveu de
les víctimes a denunciar els fets i qualificar d’hipòcrita a l’ara president
del govern espanyol.
Amb dirigents així o m’estranya que el país no
aixequi cap i que cada dia que passa estem pitjor que l’anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada