NOMS PROPIS

Antonio Puerta.- No hi ha dubte que ha estat un com dur per al món de l’esport. Però és una més de tantes morts lamentables. Quants innocents moren cada dia en accidents de trànsit, per malalties greus, assassinats... de fam al tercer món. I només rendim homenatges als coneguts, als mediàtics. Jo en voldria retre a tots el anònims i que per a les famílies ha estat una pèrdua molt important i impossible de superar.

Rosa Regàs.- Se’n va la directora de la Biblioteca Nacional i guanyem a la gran escriptora que sempre ha esta. El Ministre de Cultura, diuen, va forçar la seva dimissió. I quants no han qüestionat el Ministeri de Cultura, l’únic departament que té cedides totes les seves competències a les autonomies? Dir ara que s’ha d’ampliar la llei de la memòria històrica, arriba tard, però arriba...

Daniel Sirera.- Entenc que com no és gaire conegut ha volgut ser protagonista, encara que només sigui per uns dies, de l’actualitat política catalana. Insinuar que demanarà la dimissió del president Montilla només perquè Carod-Rovira diu que pot plantejar-se el referèndum sobre la independència de Catalunya per al 2014, any del 300 aniversari de la caiguda de Catalunya per les tropes borbòniques de Felip V, és tota una fal·làcia. Què no sap que ERC és un partit que propugna la independència de Catalunya?

Manuel Fraga.- Com deia l’altre dia: “geni i figura...”. Molt malament ha de veure les coses al PP per proposar Ruiz-Gallardón com a successor de Rajoy. De Gallardón sempre he pensat que es tracta d’una dreta moderada. Potser sí. Però també té tics autoritaris. La família Ruiz-Gallardón, això sí, amb el franquisme sempre van ser monàrquics. Almenys alguna cosa bona...

Rosa Díaz.- La segona Rosa d’aquesta llista. Feia temps que els que estava dient no coincidia amb la direcció del partit... ni amb el pensament de les bases. Aquesta senyora, simplement, de socialista no en té res. Així és que si ha marxat, millor per a tots!!

El PP, en general.- Demanar la compareixença del president del govern espanyol a la diputació permanent del Congrés, és d’una demagògia supina. Una vegada més: Al PP o els interessa per res Catalunya i només desitgen desgastar tant al govern central com el de la Generalitat. Quan retirin els recursos d’insconstitucionalitat que tenen presentats contra d’Estatut de Catalunya, m’ho començaré a creureu!

Jordi Pujol.- Cada vegada que veig una entrevista d’ell a algun diari penso amb el Cid Campeador que va guanyar una batalla després de mort. O al menys així ho diu la llegenda... Si se’n va anar, penso que calladet estaria més guapo. Dir que per a pactar amb Zapatero s’ho tindrien que mirar molt, és una altra fal·làcia. Hi pactaran sempre que els vagi bé per als seus interessos. És la manera de fer política que té CiU. Jo li aconsellaria que fes com González, que es dediqui a fer conferències i criar bonsais.

OLIVERES I GARROFERS

Llegeixo a la Veu de l’Ebre que el conreu de la garrofa pot ser alternativa a l’oli d’oliva. Mirem de no caure amb els mateixos errors de sempre: la súper producció del cultiu. Tal i com ha passat amb les taronges ara i els presseguers fa uns quants anys. Les possibilitats de la garrofa son diverses: des de pinsos per al bestiar a la farina dels garrofins emprada per fer espessants per a farinetes de nadons, gelats, etc. passant per les càpsules de les píndoles, cada cop menys usades. La fabricació de pinsos per animals ha de considerar-se una alternativa possible a l’actual fabricació que usa com a base deixalles del propi animal com les vísceres. Les vaques boges van sorgir precisament d’això. Si des de els governs estatals (impulsat per la UE) afavorissin la producció d’aquest cultiu, així com la de cereals per a la producció de combustibles substitutius dels derivats del petroli, ens trobaríem davant d’una veritable alternativa als productes tradicionals. Ep! I l’oli d’oliva ni tocar-lo!

L'EBRE

Hola un altre cop. Ja he tornat de vacances per terres de la Rioja i Navarra. Us he posat al blog unes fotos del nostre estimat riu Ebre al pas per dites comunitats. Per aquells que li tenen com jo una estimació especial els hi pot agradar.

DEMAGÒGIA, UN MOT LLIGAT A CIU

Casualment he entrat al blog de Ebrediputats. Amb sorpresa he vist que era el blog dels diputats de CiU al nostre territori. A partir d’aquí cap sorpresa més i una sola paraula que el defineix: demagògia. I és que aquesta paraula sempre acompanyarà CiU allí on vagi. Exemples? El propi nom del blog. És que son els únics diputats de les Terres de l’Ebre per apropiar-se d’aquest nom? És igual que al Congrés amb el seu grup “català”... i els d’Esquerra? Que no ho son... i els d’Iniciativa? No son catalans? Ells es van apropiar dels símbols de Catalunya, la senyera, la sardana, l’11 de setembre.... Sempre han presumit de fer més per Catalunya que ningú... què l’Arturo és el més “guapo”.
Ara el comptador de la despesa de Catalunya que hi ha al costat esquerra, ja és el “colmo”. Hi ha que tindre “barra” per posar-lo!! D’aquest suposat dèficit (que va incrementant-se constantment) ¿algú em podria dir quina part és imputable als interessos dels préstecs a 10 i 25 anys què va fer el govern Pujol en els dies que va estar en funcions fins que Maragall va formar govern?
Amb aquest escrit vull acomiadar-me per uns dies. Me’n vaig de vacances i no podré escriure res fins la tornada. Fins aviat i a ser bons...

BAIXAR A L'INFERN

Víctor Morlán, secretari d’estat de infrastructures (sempre que el nomenen me’n recordo de Benigno Blanco, un dels pares del PHN) amb el gest d’ahir de comprovar insitu el funcionament dels trens de rodalies, ha fet un gest que l’honra. No hi ha manera millor de saber com funcionen les coses que comprovar-les per un mateix. L’administració pública està plena de grans càrrecs, també les multinacionals tenen els seus consells d’administració, però algú s’ha dignat mai a provar d’atendre els usuaris i tractar-los de tu a tu o baixar fins una cadena de muntatge per a veure el seu funcionament? Sempre he pensat que les coses millorarien molt.

ESTIUEJAR A ESPANYA

La paraula estiuejar és un sinònim de fer vacances. Així és que a Espanya s’estiueja tot l’any i si tenim en compte que, segons pareix, cada vegada els hiverns seran més curts i els estius més llargs, encara té més raó de ser.
Es diu que les places hotelers estan a plena ocupació, però també que els turistes gasten cada cop menys.
Si fem un anàlisi ràpid als diferents sectors econòmics, veurem que l’agricultura només és competitiu quan es tracta d’oferir qualitat i per tant, és car. Mineria pràcticament no existeix, llevat que determinades explotacions cada cop més escasses. La indústria ha viscut durant molts anys d’allò que ens han portat de fora i des de que han començat les deslocalitzacions, és un sector que va de baixa. Ens queda el sector serveis. Es diu que quan aquest sector és el principal, el país està completament desenvolupat. La veritat és que en aquest sector no ens podem queixar, sobre tot del turisme. Ara bé, hi ha que mimar-lo. He estat a França diversos cops i sempre dic el mateix: “Sí a França gaudiren d’una bonança climatològica com la que tenim aquí, ens prendrien la majoria de visitants”. I és que a França tenen cura del sector d’allò més. Per on vas tot es net i de qualsevol cosa en fan una atracció turística. En una paraula: tenen molta més iniciativa que nosaltres.
El sector hoteler cal que sigui competitiu i de qualitat, a la vegada que innovador. Diuen els experts que s’ha d’acabar el turisme de sol i platja (hi seran sempre)
Sempre recordaré unes paraules de Jordi Pujol que deia què: “aquest país serà la residència de la tercera edat d’Europa”. La frase en si és políticament incorrecta, però he de reconèixer que anem camí de ser-ho.

A L'ULL DE L'HURACÀ

Encara que en aquests dies l’huracà “Dean” ha amenaçat la zona del Carib, no vull parlar-vos d’aquest fenomen meteorològic propi de l’estiu centre-americà. Qui està permanentment a l’ull de l’huracà son, han estat i de segur seguiran estant, les Terres de l’Ebre. El seus habitats vivim en amenaça constant. Fem un curt repàs? El transvasament de l’Ebre, la instal·lació de molinets a la Terra Alta, la central tèrmica d’ENRON a Móra la Nova, el parc eòlic del Delta de l’Ebre, el magatzem de residus nuclears a les Campusines (prop de la Fatarella) i finalment, el dipòsit de gas natural, també al Delta. Alguns d’aquest projectes, per separat, tal vegada no tindrien ni la repercussió mediàtica ni el rebuig popular que estan tenint, però és que la suma de tot plegat és per a dir: ja n’hi ha prou! Pareix que només pensen en aquestes terres quan de fer instal·lacions polèmiques es tracta. Per a les altres, les que de veritat beneficiïn el ciutadà com autopistes gratuïtes, més bones comunicacions ferroviàries, un port de mar comercial, etc. mai ningú se’n recorda del nostre territori.
(Aquest escrit també ha estat enviat a diversos mitjans)

L'ETERNA HIPOCRESIA DEL PP CAP AL POBLE DE CATALUNYA

Si jo fos del PP em cauria la cara de vergonya de fer les afirmacions que fan i que han fet... i que ens espera sentir encara... Però no sóc del PP i per tant tot el que surt de la seva boca em sona a hipocresia, mentida, demagògia, etc.
Acebes, una de les veus més repugnants del partit que va crear Fraga demana la compareixença del president del govern espanyol per a que expliqui el problema del dèficit de infrastructures a Catalunya. I ells, les explicacions quan pensen donar-les? És que no tenen cap responsabilitat?
També, l’actual portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Carina Mejías, a una entrevista diumenge al Periódico de Catalunya diu textualment: “A Catalunya no hi ha llibertat; no es pot escollir la llengua”. Anem a pams. Quina llibertat volen, la que teníem en temps de Franco? I quan parlen de la llengua... què em digui on se l’ha privat de poder-hi parlar. Ja pareix aquell reportatge que Tele Madrid va emetre fa uns mesos. Si creuen així, si realment pensen que amb esta actitud estant fent un bé als catalans, que s’ho facin mirar... O millor... demostrem-los-hi una vegada més l’any que ve a l’hora de votar a les generals, tal i com ho estem fent els catalans des de la instauració de la democràcia en aquest país!!

EL MODEL (DESFASAT) DE FESTES MAJORS

El model tradicional de festes majors està esgotat. Manquen idees per a fer unes festes més participatives i atractives. El model de bous i ball, trontolla. Als llocs on és tradicional, els bous, sense cap mena de dubte és l’acte més concorregut i participatiu? La resposta és rotunda si s’entén com a participatiu el baixa a la plaça i “torejar” la bèstia. La gent va als bous a berenar. A pobles com Santa Bàrbara aquesta pràctica ja va sent tradicional des de fa la tira d’anys. I, des de fa uns quants ja ha arrelat a altres pobles de molta més tradició taurina. I el bou capllaçat, fa uns anys, hi anava molta més gent que avui en dia... El ball ha estat durant molts anys pilar fonamental de les pestes. Qui no recorda aquelles revetlles multitudinàries on la a la pista no hi cabia una agulla? Ara hi ha taules buides i o en parléssim de la pista. Només s’hi veuen els quatres “exhibicionistes” de torn que son els que van a classes de ball i la gent gran, aquells que en van aprendre per les pistes i que, sense rebre cap classe mai a la vida, ho fan forçar bé.
Cal donar resposta a uns sectors de la població (el de mitjana edat i joves) que, amb aquestes festes, es troben descol·locats, per dir-ho d’alguna manera. Son sectors de la població que han crescut amb els concerts, el teatre... De vegades de petit format. No cal anar a actes multitudinaris, tal vegada de simultanis i diversificats... i a una distància entre uns i altres curta per a poder bellugar-se sense tenir que recorre grans distàncies.
Evidentment, aquesta actes, al menys la majoria deurien de ser gratuïts i buscar alternatives de finançament.

ESPAVILATS DE MENA

Des de que la demanda d’habitatge es va incrementar fins quotes mai vistes, paral·lelament, el seu preu es va disparar aconseguint records insospitats. Va ser llavors quan les oficines immobiliàries van començar a aparèixer com els bolets a la tardor. No cali tenir titulació específica, ni massa coneixements del tema. Tothom s’hi apuntava. Diuen que a pobles com la Ràpita hi van arribar a haver més agències immobiliàries que bars! Però tota aquesta especulació, aquest comprar per comprar, potser perquè era moda, etc. encara li mancava una cosa: el finançament. Les entitats financeres clàssiques, davant el risc, prefereixen deixar els diners al calaix. Així van aparèixer els experts en finançament. També n’hi ha unes quantes, potser no tantes com immobiliàries, però Déu ni do... Presumeixen de refinanciar tots els préstecs: habitatge, cotxe, personal de no sé què... i t’ofereixen un interès més baix. O sigui, et fan estalviar diners. Això és el que et diuen. En canvi no et diuen que les despeses de tramitació son elevadíssimes. El veritable objectiu d’aquestes agències prestatàries és captar el client que no vol la banca tradicional pel seu elevat risc.
No ho dic jo, ho diu la Generalitat de Catalunya que ja ha obert expedient a unes quantes, a moltes... És la prova evident que les seves activitats no son del tot transparents.

SOBRE UN ESCRIT PUBLICAT EN AQUEST BLOG

Estic com un xiquet amb sabates noves. L’altre dia os deia que un escrit meu, el que vaig publicar al blog el passat dimecres 8 d’agost havia estat publicat a diversos mitjans escrits: Diari de Tarragona, el Punt i Més Ebre. I què els dos primers me l’havien escollit com a carta del dia. Divendres, després de molt temps sense fer-ho també me’l va publicar la Veu de l’Ebre i dissabte, tot just ahir, el Periódico de Catalunya també me’l destacava entre tos els publicats. Al vespre, una amiga, Pili, em va dir que l’havia escoltat a l’emissora RAC. Suposo que és costum de l’emissora llegir aquells escrits més destacats, però la veritat és que em va sorprendre tot el ressò que se’n a fet.
Una vegada més vull donar gràcies a tots aquests mitjans. Vull fer constar que des de que escric al blog ha estat l’única carta que he enviat. I ho vaig fer perquè de seguida me’n vaig adonar que estava força bé. El resultat és el que us he explicat.

DRET A LA GESCA O DRET AL DESCANS? AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Un altre cop, la policia de Catalunya ha tingut que intervenir per a què els joves acabessin amb la festa al carrer que havien organitzat. I jo em pregunto: què es primer, el dret a divertir-nos o el dret al descans?
Al nostre país, sobre tot a l’estiu què és quan més calor fa i més apeteix estar al carrer, el jovent busca gresca i si no la troba la improvisa. El que passa és que moltes vegades les revetlles i festes populars s’organitzen a la vora mateix de llocs residencials on hi ha gent què, per la seva condició necessiten descansar. Així hi troben tres grups fonamentalment: el nens petits, els més grans i el malalts.
Recordo una anècdota que vaig viure ja fa més de vint anys. Va passar a Santa Bàrbara. Eren les festes majors. A la plaça de l’ajuntament hi havia gresca perquè hi van fer el sopar del bou capllaçat. De sobte, i sense previ avís, per la megafonia del poble es van poder sentir els acords de un pasdoble. No va durar més de cinc minuts. Jo al dia següent treballava, així que me’n havia anat d’hora a dormir. La música em va sobresaltar. En aquell temps ja vaig escriure una carta al director per a denunciar uns fets que, personalment, no em van parèixer bé. I vaig emprar els mateixos arguments de dalt. Al cap d’uns dies vaig parlar al secretari de l’ajuntament que hi havia en aquell temps, Carlos. I ell hem va donar tota la raó i em va dir que va ser ell qui va fer aturar la música. Els que estaven a la festa volien música i els que fes falta. Però els que estaven descansant tranquil·lament a les seves cases no volien ser molestats.
Per a mi, primer és el dret al descans. És per això que la diversió hi ha que portar-la a llocs on les molèsties a tercers siguin en el mínim grau possible. La festa que es va organitzar a la platja d’Aluet aquest més d’agost, seria la prova d’una iniciativa ben pensada i ben portada a terme.

ACTIVITATS DE LA MANCOMUNITAT TAULA DEL SÉNIA

Des de la gerència del Taula del sénia m'han fet arribar les activitats previstes per a realitzar properament:

http://www.tauladelsenia.org

NOTÍCIES:- Pla de Treball de neteja de rius a barrancs: a La Ràpita (al barranc delsPenjats)- El President de la Diputació de Terol amb la Mancomunitat a Beseit CALENDARI D'ACTES (a dalt, a la dreta) amb l'Agenda d'Actes dels pobles. EL TEMPS (baix de l'anterior) un link amb l'INM (amb la previsió del temps a7 dies a tots els municipis) ELS 22 MUNICIPIS (baix) amb les Dades i els Webs dels 22 municipis ESTADÍSTIQUES (baix) amb les dades INE d'haitants i immigració SERVEIS (baix) entre d'altres: Enquestes, Llibre de visites

INICIATIVES FUTBOLERES A LES NOSTRES TERRES

Aplaudeixo la iniciativa de la UE Rapitenca de posar el nom de tots els pobles de les Terres de l’Ebre a la seva camiseta. A més a més es tracta d’un disseny modern, innovador... Penso que d’aquesta forma es converteix amb el “nostre” representant de la tercera divisió nacional de futbol. Diuen que ho ha fer per a finançar-se... i què? És una forma lícita de fer-ho i si hi ha algun ajuntament, consell comarcal o patronat de turisme que cregui convenient aportar diners, perquè no?
En canvi, al futbol base del CF Amposta hi ha mal ambient. La gota que a fet vessar el got de la paciència dels pares ha estat l’increment excessiu (segons ells) de les quotes de formació. I és que a la “vaca” se la pot munyir, però fins a cert punt. Hi ha qui diu que amb aquest increment, el que es fa realment és aportar diners al primer equip que, un altre any, té per objectiu pujar a tercera divisió.
Son diferents iniciatives futboleres. Uns poden estar a favor d’una i altres de la segona. Sense dir res, jo ja m’he decantat. Ho heu notat?

INTERVIDA I EL TERRATRÈMOL DEL PERÚ

Finalment serà l’Audiència Nacional qui jutjarà el cas de la onegeu Intervida. El motiu és que les seves ramificacions financeres arriben a tots els punts cardinals de la península i s’escapa de l’àmbit competencial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per l’altra banda tenim que al Perú, un dels països més pobres de l’Amèrica llatina, un terratrèmol ha sacsejat durament el sud del país i hi ha centenars de morts i damnificats. Recordem que allí és hivern i per tant, la gent que dorm al ras ho fa en pèssimes condicions. A la manca de sostre hi ha que sumar-li la manca d’aigua, aliments, medicaments, mantes, etc. Diverses associacions ja han obert comptes bancaris per fer-los arriba l’ajut. Però... hi ha que refiar-nos? Arribarà aquest ajut humanitari als damnificats?
Les onegés, en principi és com tot. A quin lloc del món de les finances, política, esport, etc. etc. No ha arribat la picaresca. Hi ha que tenir confiança amb la majoria d’elles i el paper que juguen a l’hora d’ajudar els més necessitats. Jo sóc soci de dues i seguiré col·laborant-hi sense plantejar-me que algú es pugui estar enriquint-se il·legalment de les nostres aportacions.

DEFRAUDAR L'HISENDA PÚBLICA I ELS SEGUIDORS

A la societat, sobre tot els nen, solen tenir el seu ídol amb qui emmirallar-se. Normalment sol ser u esportista d’èxit, una actor o una actriu, etc. Però hi ha cops que aquests ídols en lloc de donar exemple, el que estan donant és tot el contrari: casos de dòping, baralles en públic...
Voldria parlar-vos de un altre cas, el de defraudar l’erari públic. El darrer que ha sortit a la llum és el Valentino Rossi. Il dotore, com se’l coneix, està acusat de defraudar molts milions a l’hisenda pública italiana. Però a Espanya també n’hi ha agut de sonats. Un, sobre tot, em va cridar l’atenció. El d’Aranxa Sánchez-Vicario que finalment va acabar fixant la seva residència fiscal a Andorra per tal d’estalviar-se uns diners que haurien pogut aprofitar-se per a fer escoles, instal·lacions esportives per a nens, hospitals, etc. En el seu dia ja vaig criticar el cas, sobre tot, quan entre els il·lustres convidats a la seva boda figurava el llavors president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

TENIR GRUP PARLAMENTARI PROPI

En aquests dies, arran de la presa de possessió de Miguel Sanz, ha revifat la polèmica sobre la conveniència o no de tenir grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Sanz ha demanat tenir-lo per a la UPN (Unió del Poble Navarrès) Després de que, efectivament, el PP consentia en donar-lo, ara, Mariano Rajoy se’n ha desdit i tot apunta que no en tindran.
El PSC en va tenir-ne durant les dues primeres legislatures (1977-1979 i 1972-1982) L’any 82 amb l’arribada al poder de Felipe Gonzàlez no es va creure convenient la seva existència i es va dissoldre. Molts han cregut al llarg d’aquestes dues dècades i mitja que va ser un error i que el PSC, partit federat al PSOE, però que té la seva pròpia militància, hauria d’haver-lo conservat per a tenir veu en les temes que afectessin Catalunya.
Des de la meva posició crec del tot necessari, tan si s’està a l’oposició com si es governa de poder gaudir de grup parlamentari propi i fer sentir la veu del socialistes catalans a Madrid.

DRETS HUMANS

L’altre dia, en aquest mateix blog, vaig declarar-me no creient. Avui, a més a més vull declarar-me anti-cúpula eclesiàstica. I és que d’alguna manera, les declaracions del papa Benet XVI o Ratzinguer, com el vulgueu anomenar, demanant als catòlics no fer-se socis d’Amnistia Internacional per estar a favor de l’avortament en aquells casos on la mare ha estat violada, em semblen un disbarat. Só soci d’AI i si a les meves conviccions se li suma aquesta segona condició, el motius, es més que justificat.
L’altra violació flagrant dels drets humans es la que es produeix, entre tants altres llocs, a l’Iraq. Quantes víctimes innocents portem des d’aquella remota data del 20-03-2003 fins al dia d’avui? Quan s’acabarà tota aquesta barbàrie?
De vegades he pensat que amb Saddam Huseín potser estaríem millor tots plegats, encara reconeixent les atrocitats del dictador iraquià. I sense Aznar, Bush i Blair, sense cap mena de dubte, també hauríem estat molt millor!!
http://www.putopp.com/index.php?carregaframe=noticiesxtema.php?id=1

L'AIGUA DE LA VIDA

Als Estats Units, ciutats com San Francisco, Nova York o Salt Lake City volen promocionar l’aigua de l’aixeta en detriment de l’envasada. La idea no m’apareix dolenta, però amb matisos. No dubto de la qualitat de l’aigua de boca que ens arriba a les nostres cases; una altra cosa és el sabor que té. Només uns exemples. És diu què a Madrid tenen un aigua excel·lent, mentre que a Barcelona la qualitat no és tan alta. Així, dintre de la mateixa ciutat és millor la del Besos que la del Llobregat. Un altre exemple: a Tarragona fa uns anys, abans de que arribés l’aigua del minitransvasament, era salada. Sí, sí, salada! Ara, no deixa de ser del riu Ebre amb tot el que representa, és a dir, contaminació, nitrats, mercuri, etc. etc. Ja sé que els laboratoris (ara a l’Ampolla, afortunadament) treballen per a donar la màxima qualitat, però... és del tot fiable? És evident que encara que no en beguéssim, als menjars també se’n hi posa. A mi no em faria res veure aigua de l’aixeta sempre que no tingui gust a clor o a qualsevol altra cosa. De fet, quan vivia al meu poble ja ho feia. Al gust li és molt difícil adaptar-se a noves experiències.
Més a prop, llegeixo que l’actual ajuntament de Tortosa, governat per CiU... i ERC, han decidit donar 56.000 euros per al monument que s’ha d’instal·lar a la rotonda del bimil·lenari. És un gest per part de CiU, però ara en falta el definitiu: què diguin per sempre NO al transvasament de l’Ebre i que renunciïn a compensacions i a altres tipus de transvasament, com el del Roïna que proposa l’Arturo.

CATALANS A MÈXIC

Quatre turistes catalans estan detinguts a Mèxic. Segurament que ni ells saben ben bé que és que ha passat. Portaven droga? No. Feien contraban d’armes? Tampoc. (Dic això perquè en aquests casos no seria la primera vegada que es detenen espanyols a un país estranger) Diu que ho estan perquè simpatitzen amb la guerrilla zapatista. I jo també i amb el FSLN de Nicaragua!! Potser la sort meva és que no solc sortir del país i quan ho faig no marxo gaire lluny: a França i Andorra.
Hi ha països que per la seva economia els incloem dintre de la llista de més desenvolupats. Però quan toca de parlar de llibertats individuals i col·lectives estan situats ben bé al furgó de cua. US sonen, a més de Mèxic (on per cert la desaparició de dones, per a després trobar-les mortes és una constant) la Xina, Turquia, etc.?

PARLEM DE FUTBOL?

Aquest anys el Barça està configurant un planter, al meu entendre, extraordinari. S’ha reforçat allí on hi tenia més mancances: laterals, centre de la defensa, al mig del camp. I a sobre ha fet un fitxatge espectacular: el de Henry. Si ha més li sumem els “fitxatges” de la pedrera, Giovanni dos Santos i Bojan, i els que quedaran de l’any passat, configuren la què, segurament és, el millor equip que ha tingut mai el Barça.
El “Madrit” també s’està reforçant molt, encara que no arribarà Kakà. I és que l’any passat va guanyar la lligar no sé com... Però tot i això, al seu planter hi havia moltes mancances.
Però allà on vull arribar és que, ser entrenador de futbol tenint uns planters tant bons, deu ser molt fàcil! Tal vegada només cal una bona preparació física (i per això n’estan els preparadors) i dir-los: au! A jugar com sabeu...!

QUÈ LLETJA QUE ÉS LA CULPA!

La compareixença d'ahir al Parlament dels presidents de Red Eléctrica Española, el que fóra ministre en l’època de Felipe González, Luis Atienza i el d’Endesa, Manuel Pizarro (el dels entrebancs a l'opa de Gas Natural), va deixar clara una cosa: la culpa no la vol ningú. I és que la culpa sol ser molt lletja! El govern de l’Entesa, evidentment, tampoc admet cap tipus de responsabilitat ni amb la gran apagada de Barcelona ni amb el dèficit en infrastructures.
Quants anys fa que governa, diguem-li tripartit o bé Entesa a Catalunya? Quatre. Un govern, amb quatre anys, ha de ser-ne responsable de totes les mancances que hi ha a un país? Anant al terreny domèstic, què és el que millor comprenem i tenim més prop, posem per cas la compra d’una casa o un cotxe. Al comprar-ho, quan es nou, hi solen haver moltes avaries? Potser algunes de posada a punt... però grans, grans no! A un país li passa el mateix. Quan és nou tot funciona a la perfecció. En canvi, quan és vell i si, a sobre, no se li ha fet el manteniment oportú, les coses solen fallar.
Ara que assumeixi les culpes qui les tingui que assumir!

MANUEL FRAGA, GENI I FIGURA FINS LA SEPULTURA...

Avui he accedit al diari digital el Plural (http://www.elplural.com/). Feia temps que no ho feia i m’ha sorprès una noticia. Fraga diu que la culpa de la Guerra Civil Espanyola va ser culpa de la II República. I ara! Un podria pensar que com ja és “vellet” deu tenir demència senil. Res més lluny. És la forma de pensar de la dreta espanyola, caciquil, casposa i ancorada al segle passat. Una dreta que no accepta la transició ni que a Espanya, avui hi hagi un govern d’esquerres. Llavors, com va passar ara fa tres anys després dels atemptats de Madrid, quan la CEDA i companyia van perdre les eleccions generals i va propiciar la pujada al govern del Front Popular, ho van considerar com un ultratge i un robatori. La República era massa progressista. Donava massa llibertats. Un exemple va ser l’aprovació del vot a les dones, tota una fita a Europa per aquella època. Algunes d’aquelles llibertats aconseguides l’any 36 no van tornar a ser assolides fins fa pocs anys. Això si, a Europa, mentre, ja les havien anat conquerint poc a poc.

LA MORT DE LA JOVENTUT

Ahir llegia que un accident a la C-60 a l’alçada d’Argentona va produir 3 morts i 7 ferits, tots jovents. Va ser un xoc frontal entre dos turismes. Un d’ells conduït per un conductor novell. M’imagino l’accident y no vull imaginar-me l’immens dolor de les famílies, sobre tot aquelles que han perdut algun fill. Avui he pogut llegir que els Mossos d’Esquadra ja havien advertit que aquest era un punt negre. Desgraciadament solem posar solucions amb massa tard. Quantes vegades em sentit a dir que fins que no hi ha hagut una mort no han arranjat aquella cruïlla o aquell canvi de rasant? Massa sovint, per desgràcia.
Per cert, a Deltebre també n'hi va haver un. L'altre dia m'ho deia un amic: "no hi ha any què, per festes, no tinguéssim que lamantar la mort d'algun jove del poble".

UN MÓN IDÍL·LIC

L’altra nit vaig tenir un somni. Vaig somiar amb un món idíl·lic: els trens funcionaven, als aeroports no hi havia retards ni pèrdua de maletes, les autopistes eren gratuïtes, a la ciutat hi havia tornat la normalitat: jo no hi quedaven grups electrògens ni feia olor a gas-oil. Després vaig veure dos cares que em van sonar un era home: Ruiz-Gallardon, alcalde de Madrid; l’altra dona: Esperanza Agüirre, presidenta de la comunitat... Tots dos discutien, però ho tenient tot endreçat, net i polit... Llavor em vaig despertar. Vaig obrir el televisor i al canal 3/24 deien que per culpa de les obres de l’AVE, una catenària s’havia trencat i a l'estació de Sant, els combois ferroviaris anaven amb 1 hora de retard. Vaig tornar a la dura realitat diària.

BREUS

Ha mort Lluís M Xirinachs, el capellà “roig”. Una de les figures claus de la transició. Va ser senador a Madrid amb els suport més alt de vots populars... He de dir que em declaro no creient. No vol dir això que no toleri els capellans sigui quina sigui la seva religió. Tinc amics capellans catòlics, com el de Peníscola per exemple i també de musulmans. L’altre dia parlava amb el capella musulmà i aquest em parlava de Déu, del cel... I jo li deia que com en podia estar tant segur de la seva existència... I ell em dia que per la fe. Jo li vaig dir que la meva religió era no fe mal a ningú i respectar a tots...
Xirinachs, a més de capellà catòlic, de ben segur que compartiria les meves creences. En pau reposi.
Com també Nicolau Casaus, de profundes conviccions religioses, però davant de tot un senyor del Barça... i un gran català.
L’Arturo sap que ja ha perdut dues oportunitats. I sap que, finalment, pot perdre el tren que el devia de portar al palau de la Generalitat per obra i gràcia del seu mentor, en Pujol... perquè ell, l’Arturo d’obres n’ha fet ben poques i de gràcia no en té gens...
Ara es dedica a fer comentaris despectius sobre els seus més immediats rivals polítics. A un “senyor” que vol ser president, li estan bé aquesta mena de comentaris? Ara diu que no creu amb aquell que va pactar, en Zapatero. Però és que llavors necessitava com el pa que menja una foto amb el president de l’Estat. I si tingués que tornar-ho a fer, de ben segur que hi tornaria... amb el Zapatero, amb el Rajoy o amb qui sigui.
Finalment us parlaré de mi... o millor dit, dels meus escrits. L’escrit de dimecres el vaig enviar a diversos mitjans de comunicació escrita. A menys dos d’ells: Diari de Tarragona divendres i el Punt d’avui diumenge me’l destaquen com a carta del dia. Gràcies a tots els diaris i setmanaris que em publiquen sovint i aquells que ho fan de tan en tan... què hi farem si anteposen la seva política empresarial a l’opinió dels ciutadans.

LES RELACIONS PP-CIU

Si ERC diu que té la clau per governar Catalunya, a Espanya, qui hi sol jugar un paper decisiu és CiU. El PP li pica l’ullet sempre que pot i els socialistes, Zapatero és tot un exemple, també els festeja per si un dia son necessaris per a tornar-lo investir president.
Sempre he estat de l’opinió que a CiU li tira més el PP que els socialistes. Recordem que van tombar el darrer govern de Felipe Gonzalez quan no van votar la llei de pressupostos de l’estat. Però el PP està mal vist per la majoria de catalans i així, l’Arturo va tenir que anar al notari per a dir que no hi pactarien. Ah!, però es veu que això només valia per al govern de la Generalitat. Que si el PP els era de menester per governar, com la Diputació de Tarragona, han corregut per a pactar-hi.
Ara Gallardón diu que si el proper govern de l’estat, governa Mariano amb el suport de CiU, no per això s’han de retirar els recursos d’inconstitucionalitat que han presentat a l’Estatut d’Autonomia. Aquesta afirmació és tan greu que CiU, d’una vegada per totes tindria que dir públicament que no pactarà mai més amb el PP i a més demostrar-ho trencant tots els pactes que mantenen tots dos partits.

JUST O INJUST?

Dijous, un greu accident a l’autopista AP-7 a l’alçada d’Hospitalet de l’Infant es va emportar la vida de dos infants que anaven amb tota la seva família. Homicidi involuntari, segons els Mossos d’Esquadra per al pare per no portar lligats els fills. Ara, un jutge de Tortosa n’ha decretat la llibertat sense càrrecs. És just o injust? Jo també havia jutjat el pare el primer dia. Si és un pare com cal, que estima els seus fills i no portar-los lligats no vol dir que no els estimava, no és prou càstig? Aquells que som pares, hi ha alguna cosa més greu que perdre el propi fill? Sense cap mena de dubte, bé pel jutge!

EL CRAC DELS SECTOR IMMOBILIARI

Quan els Estats Units es refreden, l’Europa esternuda. Així s’acaba de demostrar entre ahir i avui quan la borsa de Wall Street es desploma per la crisi del sector immobiliari americà, ni per més euros que posi al mercat el Banc Central Europeu, es pot frenar la caiguda de tots el mercats econòmics del nostre continent. Que la bombolla immobiliària tocava cap el seu final, ho dient la majoria dels indicadors econòmics. I és que en un món globalitzat, la meitat del primer món, depèn de l’altra meitat. I els altres móns, el segon i tercer no conten per ningú. Aquesta dependència si no fos deguda a la construcció i posterior venda d’edificacions, ho seria del petroli i els seus derivats, o dels dòlars què, mals que ens pesi, encara predominen sobre la nostra moneda única... cosa.
Una vegada em va dir un economista “què l’economia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Així què en aquests anys, on el sector immobiliari a jugat un paper preponderant dintre del sector econòmic, només uns pocs s’han enriquit i, evidentment ho han fet a costelles dels altres. Els diners han passat de les mans de molts a les butxaques de pocs, si ho voleu dir d’una altra manera. Ara què ja apareix l’ombra de la crisi del sector, tindran que ser els molts qui paguin les conseqüències d’anys de vaques grasses que han viscut alguns. Però de mileuristes i de menys, encara n’hi ha!!

LA CAÇA DE BARRACA

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat vol autoritzar de forma excepcional la caça en barraca a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Sempre he cregut que si aquest sistema tradicional de caça aportés més a l’economia, tal vegada estaria acceptat. Mentre que per a la caça amb escopeta hi ha que treure’s el permís, per això hi ha que passar la revisió, la llicència de caça, compra l’arma i la munició, etc., per a la caça tradicional la inversió és mínima i, la majoria de vegades la barraca se la prepara un mateix o acompanyat de la família o amics amb quatre troncs, dos trossos de corda, les palles i el vesc i poca cosa més.
A mi no em val que em diguin que caçar amb escopeta és un mètode selectiu i amb la caça de la barraca no. Si quan cau l’ocell petit, l’alliberes, és tan selectiu com l’altre. I a més... no és possible que de no caçar els exemplars petits: pit-rojos, pinsans, rufardes, etc.; no hi pot arribar a haver-hi una superpoblació d’aquestes aus? Si visitem un camp d’oliveres en plena temporada de recol·lecció veurem al terra gran quantitat de pinyols d’oliva menjats per les varietats més petites d’ocells que no se la poden empassar sencera tal com ho fan els torts. Conec qui ha arribat a fer un peritatge de la situació i el resultat esdevé una veritable plaga.
Ja sé que tot el que he dit no és molt ecologista, no em justificaré, però de vegades penso que se’n fa un gra massa i no sempre es mesura igual.

100 PELES IGUAL A 1 EURO. O NO?

Des de l’entrada en vigor de l’euro, l’1 de gener de 2002 (com passa el temps!), diu un estudi que els preus a Espanya han pujat un 40 % de mitjana. Molt més que les estadístiques oficials que cada anys dóna l’Institut Nacional d’Estadística i que porten per nom IPC (increment de preus al consum) I és que si l’IPC “oficial” també contemplés aquest increment, de ben segur que caldria revisar els sous de la majoria de convenis col·lectius, pensions, salaris mínims, etc. Potser l’estat no tindria diners suficients per pagar els 2.500 euros per nadó...
L’altre IPC, el de cadascú de nosaltres i que per cert, sense poder donar una xifra tan exacta com la que ens dóna l’INE tothom coneixem tan bé, s’aproximaria bastant a la xifra de l’estudi. I és que tots saben que, sobre tot, durant el primer any d’existència de la moneda única europea els preus van pujar una barbaritat. D’allò se’n va dir l'arrodoniment. Era una operació la mar de senzilla. Si per exemple un cafè costava 60 cèntims, 100 “peles” de l’època, el van pujar a 1 euro (166,386 pts.) No calia tornar canvis, no calia fer operacions matemàtiques enrevessades, etc. A tall d’exemple només una anècdota. Els codons expedits a les màquines automàtiques van passar de 400 “peles” (4 monedes de 100) a 3 euros (3 monedes) Calcular l’increment és fàcil: un 33,33 %. També cal dir, per fer honor a la veritat, que alguns d’aquest preus segueixen sense pujar(els dels diaris en dies feiners, per exemple). En canvi altres ho fan pràcticament tots els dies. Com el preu de l’habitatge ens aquests darrers anys!!

I LA PROPERA QUÈ?

ACESA, la concessionària de la principals autopistes que hi ha al nostre país, s’està pensant l’estratègia de cara un proper embús. I si s’ho pensa és perquè creu que li haurà. I és què tal i com està tot, és previsible. La primera notícia que he llegit a la premsa és que vol demanar compensacions per la pèrdua d’ingressos. S’estima que uns 15.000 vehicles van passar de franc quan es van aixecar les barreres. Després he escoltat per la ràdio que pretén signar un protocol d’actuació amb la Generalitat. Que així, mai més! L’opinió dels ciutadans és un altra molt diferent. Què si paga per passar-hi vol tenir garantides la seguretat, la rapidesa i la tranquil·litat. Així, que des d’aquesta humil columna vull encoratjar als ciutadans a reclamar quan creguin que tenen la raó. Per aquest o per un altre motiu.
Voldria contar-vos una anècdota. Quan a les Terres de l’Ebre ens estàvem manifestant en contra del transvasament de l’Ebre, vet aquí què ens vàrem anar a manifestar a Madrid, governada per l’Álvarez del Manzano, del PP. Al acabar la manifestació i no abans d’haver cantat els Segadors al “paseo” de la Castellana i escoltat el manifest a la Puerta del Sol, al baixar al metro tota la multitud, alguns amb pancartes, banderes, etc., els responsables de l’estació van decidir aixecar les barreres per a facilitar-ne el pas. A Barcelona, governada per diferents governs d’esquerres, no m’ha passat mai... Cal reflexionar-hi!

LA "RENOVACIÓ" DEL PPC

Quan el Partit Popular de Catalunya, per a renovar-se ha de fer-ho de la ma dels seus dirigents històrics, demostra el poc que compta amb la seva joventut.
Però és què, si no li surt bé la jugada, és a dir si no treu uns millors resultats a les properes legislatives, quina solució tindrà? Amb tots els cartutxos cremats, poques esperances de “vida” li quedaran.
He llegit que tornaran l’Alejo Vidal-Quadras i Jorge Fernández Días i Manuel Milián Mestre (si la memòria no em falla és de Morella) Quina por!
Pareix mentida que no se’n adonin que el que cal fer és una política que beneficiï a Catalunya i no al seu partit centralista. Presentant recursos d’anticonstitucionalitat per l’Estatut, projectant un PHN que com a única mesura contemplava el transvasament del riu Ebre, etc. etc. millor que vagin fent actes de constricció i que no busquin bruixes on no les hi ha, que si hi son, les tenen a la seva pròpia casa.

ELS MOTIUS DEL GRAN EMBÚS

Quan ACESA, la concessionària de l’autopista fins Hospitalet de l’Infant, dóna la culpa RENFE del gran embús sofert ahir, pot tenir part de raó. Esgrimeix la teoria que si la xarxa de ferrocarrils de l’estat funcionés millor, ens podríem estalviar d’agafar el cotxe, seria un dels motius, però n'hi ha daltres com la sortida de vacances i, suposo que molts marroquís i algerians que han de fer el "pas de l'estret". És cert que RENFE, des de fa massa temps funciona, permeteu-me l’expressió, de puta pena. Una cosa és una avaria de tant en tant, molt de tant en tant i l’altra és quasi a diari com està passant ara. Per motius laborals la meva dona agafa sovint el tren. Llevat ara fa un parell de mesos que en 6 dies hi van haver 3 morts entre Salou i Cambrils i que d’això és bastant culpable el ser humà, els altres cops és degut a les obres de l’AVE, a la catenària que ha caigut i no sé quantes històries més. No n’hi ha prou que vingui el president de l’estat a prometre millores i control de les inversions, hi calen solucions ja! Com és fa això... bé, ja seria un altra història... I de passada que ens arrangin la xarxa elèctrica i les comunicacions i... Augmentar un carril, pot ser?

CIUTADANTS DE TERCERA...

Pareix que el govern de la Generalitat vol reduir el volum de cotxes particulars que circulen per les nostres carreteres i potenciar el transport públic. Sense cap mena de dubte és una iniciativa lloable. Amb això s’aconsegueix reduir la contaminació i l’estalvi energètic i, segurament, el nombre d’accidents que es produeixen cada dia. Però això pareix que només serà a Barcelona i el seu entorn. I a la resta de comarques? Tindrem que seguir agafant el cotxe particular i gastant combustible? Pareix que un com més ens tindrem que resignar com amb tantes altres coses. I és que des de Barcelona deuen pensar que estem acostumats a que ens passin aquesta mena de coses... Un altre com CIUTADANTS DE TERCERA!!

INTERFERÈNCIES DEL PSOE DE MADRID

Desconec els veritables motius que han portat a l’executiva federal del PSOE a no voler que els socialistes navarresos acabessin pactant amb els nacionalistes de Nafarroa Bai. Es de suposar que el PSN millor que ningú ha de tenir clar amb qui pot pactar i amb qui no. El socialistes governem amb coalició a diverses comunitats autònomes: Catalunya i Galizia, son les proves. Però, si en lloc de ERC, a Catalunya tinguéssim que pactar amb CiU, què en pensaria la militància? Pel què sé, majoritàriament s’hi oposarien. I si fos per fer fora el Partit Popular (cosa totalment improbable)? Segurament que la resposta seria diferent.
En canvi des de Madrid, pareix que veurien amb bons ulls qualsevol pacte amb CiU. I és que de Madrid veuen la coalició liderada per Arturo Mas i Duran i Lleida com “nacionalistes moderats”. Però qui vàrem acabar patint els 23 anys de govern fórem els socialistes d’aquí, no els de Madrid!!

NO EM FUMIS

El recentment nomenat ministre de sanitat i consum, el valencià Bernat Sòria, vol que la prohibició de fumar als restaurants i bars sigui total. Segurament, els fumadors, no hi estaran d’acord, en canvi, els fumadors PASIUS de total la vida com jo, aplaudirem la iniciativa quan es produeixi. I és que de vegades hem tingut que suportar un excés de fum per part dels fumadors totalment insolidaris. No cal anar més lluny, l’any passat vaig assistir a un sopar dels que es solen fer pels volts de Nadal. Només entrar al restaurant ja hi va haver qui va encendre els cigarrets sense fer cas als advertiments dels no fumadors. La vetllada va acabar amb una total permissibilitat per part dels restauradors que van acabar escampant cendres per totes les taules. Ja els vaig advertir que aquest any no repetiria. I és què com jo, molts d’altres pateixen malalties cròniques relacionades amb el sistema respiratori. On és la solidaritat? I el compliment de la normativa? Ho he dit al començament: aplaudirem la total prohibició quan es faci efectiva!!

MÉS INCOHERÈNCIES DE CIU

Moments abans havia llegit jo la notícia i me’n havia fet creus. Quan el meu company de taula d’esmorzar ha arribat al mateix punt on jo m’havia sorprès, també ho ha fet i ha deixat anar una exclamació: On anirem a parar! Era el comentari que li mereixia la noticia de que l’Artur Mas (o l’Arturo, com m’agrada anomenar-lo) deia que els consellers de l’Entesa haurien de suspendre les seves vacances (?!) El motiu que dóna és la crisi per l’apagada de Barcelona de la setmana passada. No sé si l’Arturo vol veure els consellers amb la granota de treball i tornavís en ma prement els cargols de l’endoll... Qui ha de posar-se a treballar i de debò son Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española, per mitjà dels seus operaris i supervisors. Els polítics a la seva feina què no és poca i si algú té que estar al peu del canó per vigilar el compliment de la tasca, que ho faci, però d’això, de ben segur que també existeixen tècnics de la pròpia Generalitat o de l’ajuntament de Barcelona amb més capacitat i experiència en aquest camp de l’electricitat.
Vull tornar a recordar que quan ell era Conseller en Cap en el govern d’en Pujol, mentre Catalunya patia una gran nevada i moltes carreteres estaven tallades, ell, estava ballant a una discoteca. Arturo, no demanis als altres allò que no siguis capaç de fer tu!! Ja t’ho vaig dir...

ELS MARITS DE DAMES DEL PP

Llegeixo amb preocupació la implicació del marit de la que va ser delegada del govern central en la època del PP i després ministra, la Julia García-Valdecasas, en la trama de la regularització il·legal d’immigrants russos i que, possiblement, van acabar formant part de les màfies russes que operen Catalunya. De vegades estar a l’ombra d’algú et dóna molt marge de maniobra per fer negoci i pot acabar per donar-te uns grans beneficis econòmics, encara que sigui de forma poc clara.
Recordo haver llegit a “los genoveses”, pàgina no oficial del PP, la rendibilitat que va treure el marit de l’Esperanza (maillot jeune de le Tour de la France) Agüirre: Fernando Ramírez de Aro per passar l’AVE per Guadalajara, millor dit, per un poblet de la província que porta per nom Yebes, de molt pocs habitants. Allí, el marit i els germans de l’Espe hi tenien grans propietats en terrenys rústics i que les posteriors reqüalificacions els hi van donar suculents beneficis.
Ja ho diu la dita: “quien a buen árbol se arrima buena sombra le covija” (Sense comentaris)