A Catalunya, diumenge 9 de març, majoritàriament es va votar l’opció de Zapatero en front a la de Rajoy. El PSC va assolir resultats mai vistos fins aquell dia. Els 25 diputats aconseguits, sense cap dubte, faran que el PSC, obtingui una posició privilegiada dintre de l’organigrama del nou govern espanyol. Però més que un vot socialista va ser un vot anti Partit Popular. Per diverses raons. Primera per les polítiques que practica el PP cap a la nostra terra: un Estatut de Catalunya que no només no ha estat votat pel PP, sinó que fins i tot, s’ha portat al Tribunal Constitucional, per discrepar de diversos articles, el redactat dels quals, ha estat copiat literalment per altres estatuts com el de València, les Illes Balears o Andalusia i no ha significat cap impediment a l’hora de ser votats pels populars. I perquè van promoure un referèndum a la resta d’Espanya en contra de Catalunya i els diversos boicots als productes d’aquí, el més sonat de tots el del cava.
També a les Terres de l’Ebre s’ha votat majoritàriament en contra del PP. L’amenaça constant de transvasament, primer amagada pel propi Rajoy quan el seu president de l’Aragó va avisar amb dimitir i van posar al seu programa una cosa tan ambigua com la de la “solidaritat interterritorial” que a la pràctica volia dir el mateix i no enganyava ningú. Finalment, davant de les manifestacions d’alguns dels seus dirigents i les pressions del propi Zapatero, en el segon debat televisat, Rajoy, no va poder amagar-ho més i va dir el que tothom sabia: “de governar el PP, es faria el transvasament de l’Ebre” D’aquesta manera, el PSC va obtenir a la circumscripció de Tarragona un quart diputat mai somiat ni pels més optimistes. Abans de començar la campanya hi havia seriosos dubtes de poder conservar el tercer que, molt poques vegades, s’havia pogut aconseguir. Així, a feus tradicionals de CiU a les Terres de l’Ebre on fins i tot hi ha govern municipal d’aquest color, el PSC va obtenir uns resultats històrics: A Tortosa, cap i casal del moviment anti-transvasament, el 52,2 %; a Amposta, on CiU ha governat amb majoria absoluta les darreres cinc legislatures, el 49,7 %; a Deltebre, un dels municipis més perjudicats per la regressió del Delta, un 58,1 %; a la Ràpita, on la pesca també es veuria seriosament amenaçada, un 55,8 %: a Roquetes, al costat de Tortosa, un 50,8 %: a la Sénia el 48.4 %, a Ulldecona el 42 %, a Alcanar el 42,4 %. I ja sabem que uns percentatges així de vot no són el mateix a Catalunya que a la majoria de comunitats d’Espanya. Mentre allí la ciutadania vota entre dos o màxim tres partits amb possibilitats reals d’obtenir escó parlamentari, a Catalunya hi ha fins a 5 partits que s’emporten diputats: PSC, CiU, PP, ERC I ICV-EUA. Amb aquestes dades a la ma, un encara se n’adona més del veritable valor del resultat socialista.
Ara li toca al futur president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, administrar bé el resultat electoral i configurar un sistema d’aliances que li permetin estabilitat al seu govern. Des de les Terres de l’Ebre no es vol un pacte estable amb CiU, a la que encara es considera, després del anys transcorreguts, com a responsable, juntament amb el PP, dels moments més difícils que mai ha viscut el territori. Però som conscients que amb unes Esquerra i Iniciativa, molt debilitades, serà un problema trobar altres formacions polítiques que sumin els diputats necessaris que permetin al PSOE governar còmodament i possiblement tindrà que optar en fer pactes puntuals amb les diverses formacions polítiques que configuren l’arc parlamentari espanyol.
El que és segur és que Zapatero garanteix a les Terres de l’Ebre quatre anys de tranquil•litat en referència al transvasament. Esperem que en aquest temps puguin estar acabades totes les obres hidràuliques (subvencionades per la Unió Europea) que garanteixin l’aigua suficient tant al País Valencià i Múrcia com a la resta de Catalunya i acabi d’una vegada per totes l’enfrontament entre comunitats autònomes promogut pel PP i que només beneficia al món financer i especulatiu i no aporta un clima de bones relacions entre veïns que haurien d’estar més predisposats a l’entesa i al diàleg que a un clima constant d’hostilitat i bel•ligerància.
(L'article ha estat publicat avui a Vinaròs News)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada