diumenge, 9 de març del 2008

GUANYA CATALUNYA, GUANYA ZAPATERO

Si teniu una mica de memòria, recordareu que fa quatre anys el lema electoral del PSC era: “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Avui les tornes han canviat. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Gràcies al PSC. Els darrers resultats donen 169 escons al PSOE + PSC, 5 més i 154 el PP, també 6 més (!) que en les passades eleccions de fa 4 anys. O sigui, apuja més el PP que el PSOE al conjunt de l’Estat Espanyol. Però és que només a Catalunya, el PSC ha estat capaç d’aconseguir 4 escons més que els que tenia, 1 d’ells a Tarragona.
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...