EL PP ENTRE “BAMBOLINES”

Per poc que a un l’interessi i segueixi la política, pràcticament res li sonarà a novetat. Del PP, en aquesta passada campanya electoral, ho coneixíem quasi tot: el candidat a la presidència del govern d’Espanya, els altres candidats més destacats, el responsable del programa electoral, els lemes, les promeses més populars, etc. Però queda alguna cosa que no té tanta transcendència: qui va ser l’ideòleg de la campanya.
El estar en primera línia de la política té l’avantatja de relacionar-se amb polítics amb molts d’anys d’activitat i molta experiència acumulada. També poder participar en cursos, xerrades, debats, etc. només reservat per a dirigents. En aquesta mena d’actes s’expliquen coses que, normalment, no transcendeixen a la vida quotidiana del carrer.
A l’Ajuntament d’Amposta, tinc la sort de tenir de companya de grup a una diputada a Madrid. Lluïsa Lizàrraga va ser elegida ara fa quatre anys per anar al Congrés dels Diputats i aquest cop ha tornat a repetir escó parlamentari. Anava de número tres per Tarragona i per primera vegada en la història, el PSC n’ha tret quatre d’un total de sis que li pertoquen a la circumscripció electoral. Ella, la Lluïsa, va ser la primer que em va explicar l’existència d’aquest ideòleg al servei del PP: Antonio Sola (o Solá, que de les dues formes ho he vist escrit)
L’estratègia d’Antonio Sola era, en principi, molt senzilla: no fer un debat d’idees que portessin a l’enfrontament tradicional entre la dreta i l’esquerra, sinó atacar aquells punts on es pensava que el PSOE era més feble i aconseguir canviar el sentit del vot d’alguns dels seus votants. Aquesta confrontació es buscaria en coses tan senzilles com la defensa de la “família tradicional” contraposant-la als matrimonis homosexuals, la idea d’un “trencament” d’Espanya (País Basc i Catalunya), la “rendició” del govern de Zapatero davant de la banda terrorista ETA (negociacions sense condicions prèvies), etc. Tot ells missatges catastrofistes i directes al més pur estil neoconservador.
Com es veu, aquests temes tan poden incidir en els votants d’un, com de l’altre partit.
A Antoni Sola aquesta tàctica li havia funcionat mitjanament bé. No obstant això, Mariano Rajoy va confiar plenament amb la seva estratègia electoral per arribar a la presidència del govern. Cal dir també que no era gens original: fins i tot les vídeos de “propaganda electoral” eren una copia quasi exacta dels que ja havia utilitzant anteriorment en altres campanyes. Recordo que, al programa la Ventana, de la Cadena SER, que presenta Gemma Nierga, aquesta, preguntava a diferents col•laboradors de l’Amèrica Llatina sobre el seguiment de la campanya electoral espanyola. El de Mèxic deia que els ciutadans del seu país no parlaven tant de la campanya en si, com de la similitud entre la del PP i la de Felipe Calderón, avui president del país. I és que efectivament, la campanya del dirigent mexicà també la va inspirar Antonio Sola, així com la d’altres candidats de dreta a les presidències de Guatemala, l’Equador, Perú, Colòmbia i l’Argentina.
Però qui és Antonio Sola? És un personatge amb forts lligams amb el PP des de fa molts anys, amic de José María Aznar, que té una empresa de comunicació a Madrid i fins i tot ha donat classes a dirigents del partit. La seva sòcia és Gloria Ostos que ha estat sempre al darrera de les dures campanyes de la dreta espanyola en contra de Zapatero i un dels seus col•laboradors més íntims és Gabriel Cortina, afiliat al PP i portaveu de l’associació ultracatòlica “Tiempos Más Nuevos”
El PP també va utilitzar en campanya lemes com “Con cabeza y corazón”, atribuït a l’acció de Sola, però com molts d’altres aspectes, aquest mateix lema o amb alguna variant, han segut utilitzats en altres campanyes de fora de l’Espanya, fins i tot per un partit socialista: el portuguès.
Recordo que li vaig dir a Lluïsa Lizàrraga que, afortunadament, Espanya no era ni Mèxic ni Guatemala i que si allí les coses li havien tingut algun èxit, aquí no haurien perquè tenir la mateixa sort. Afortunadament el temps (millor dit, les eleccions) em van donar la raó i avui, el Partit Popular tornar a estar a l’oposició, encara que hi ha que reconèixer una eficàcia parcial a Antonio Sola, ja que el PP ha pujat en escons i vots a molts llocs: A Madrid i València, els que més. Per sort no ha estat el cas de Catalunya, on hi ha un polític, potser no tan mediàtic com d’altres, però d’allò més efectiu: el secretari d’organització del PSC José Zaragoza. Del seu cap va sortir el lema: “Si tu no vas, ells tornen”, demanant així una participació massiva per a derrotar el PP. La pujada en vots i diputats van significar xifres rècord per al PSC!