Molt em temo que d’aquí fins al congrés d’ERC del junt, les “jugades” i els cops d’efecte s’aniran alternant entre els diferents líders del partit. Feia temps que volia parlar del tema i, fins i tot, de les possibilitats que, segons la meva opinió tenien cada un dels candidats que aspiraven a dirigir el partit després del congrés.
Però l’anuncia d’aquest mati del encara president Josep Lluís Carod Rovira al programa de l’Antoni Bassas, els Matins de Catalunya Ràdio, han sorprès tothom.
Carod ha dit que no es presentarà per a la reelecció com a president. Així que dels quatre candidats sols en queden tres. Això es comença a semblar a la novel•la de l’Agatha Christie “Dotze negrets”. Amb aquest cop d’efecte, com ha anomenat algun mitjà, Carod demana, implícitament parlant, a Joan Puigcercós que també hi renunciï i, m’ha paregut entendre que dóna el seu suport a Carretero. No entraré en els detalls del seu argumentari, però contraposa la renovació del partit que significa Carretero al continuisme representat per Puigcercós.
El quart candidat (ara tercer) és Uriel Beltran. Per a mi qui pot donar la sorpresa al congrés. A poc que les bases li donen suport, Beltran podria convertir-se en el futur president del partit.
He recordat el congrés del PSOE de Suresnnes (França) l’any 1976. El gran favorit per a convertir-se en el Secretari General i que estava recolzat per la majoria de socialistes a l’exili, era Nicolás Redondo, qui després va ser el Secretari General de la UGT i, contra tot pronòstic va donar com a guanyador a Felipe González.
Però el més important del resultat del congrés no serà, baix el meu punt de vista, qui sigui el futur president, sinó l’estratègia que seguiran a partir de llavors i si realment surten units o “barallats”. Com s’ha dit des del PSC, del resultat, depèn un avançament electoral a Catalunya, per molt que s’ofengui el Secretari General d’Esquerra Unida i Alternativa. Si ERC decideix deixar de donar suport al govern d’Entesa presidit per Montilla, està clar que anem cap a un avançament d’eleccions amb resultat del tot imprevisible, per molt que a hores d’ara, seria més que provable guanyés CiU.
També caldrà veure si ERC segueix sent assembleària con fins ara o adopta una estructura similar als dels altres partits o les executives tenen molt més a dir que en ERC.
Carretero, sempre baix la meva opinió, significaria un gir cap a la dreta i, segurament, establiria pactes amb CiU. L’elecció de Puigcercós seria la que menys canvis propiciaria, mentre que la de Beltran, avui per avui, per a mi és tota una incògnita.
Així com Cardo, segurament, ha llençat la tovallola perquè no veu factible la seva elecció, d’altres candidats, una vegada avaluats els seus suports, també podrien fer aliances per tal d’aconseguir les màximes quotes de poder i representativitat entre els delegats. Fins el junt, tot es pot veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada