Estrany és el dia en que no arribi un ciutadà demanant un certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries i no tenir deutes amb l’Estat per a presentar-lo a una entitat financera.
Des de fa uns mesos, Caixabank va aprova una nova normativa on aquest document és imprescindible a l’hora de demanar préstecs.
En canvi, la normativa interna de l’Agència
Tributària prohibeix, taxativament, expedir aquesta mena de certificats
des de les seves oficines. No obstant això, els certificats se poden demanar
a través de l’oficina virtual de Internet amb certificat d’usuari i,
en algun cas, fins i tot, sense certificat d’usuari (demanant un certificat
de contractistes /subcontractistes) o acudint a un professional que tingui
certificat d’usuari per a poder operar per a terceres persones.
El que és evident (i jo els ho dic així
a la majoria dels que venen) és que entre les entitats financeres i l’administració
tributària hi ha interessos contraposats: mentre uns precisen certificats,
els altres no en poden expedir.
El problema el tenen les entitats financeres (o millor diu, els seus clients) Sembla mentida que encara no hagin trobat els mecanismes necessaris per a poder solucionar l’eventualitat.
No està ni a la ma del director de la sucursal ni a la del responsable de l’oficina trobar-li una solució. Ara bé, si que es podria trobar a nivell de direccions. Col·legis professionals com el d’economistes, advocats, graduats socials, etc. o associacions professionals d’experts fiscals, tenen un conveni signat amb l’Agència Tributària per a poder tramitar per a tercers tota mena de documentació per Internet, prèvia autorització de l’interessat. No podria fer-se alguna cosa similar?
De totes formes, com han canviat els temps. Als anys 70, quan anava a l’Acadèmia Cots de Tortosa, se’ns explicava que les entitats bancàries donaven “referències” dels seus clients. Si un client de l’entitat volia establir relacions comercials amb un altre, es podia dirigir a l’entitat financera per esbrinar la solvència d’aquell. Quaranta anys més tard, sembla que els bancs i caixes “desconeixen” la situació tributària i financera dels seus clients, això que ara compten amb l’ajuda del Registre d’Acceptacions d’Impagats, el “famós” RAI que és un fitxer on estan el morosos.
Amb les dades que els aporta aquest fitxer i la informació de la que disposen les pròpies entitats financeres, no els seria suficient?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada