 |
| Pistes de pàdel de Jesús. |
Sembla mentida que encara no us en hagueu
adonat! Qui pateix la crisi? Les famílies dels treballadors, dels aturats, dels
autònoms... Però hi ha col·lectius que encara que es parli de crisi, la saben
“torejar molt bé”. Segur que molts de vosaltres sabeu de qui estic parlant:
dels polítics que ocupen càrrecs importants (m’indigno quan posen al mateix sal
els ministres, diputats o senadors amb els regidors dels pobles petits), els
futbolistes professionals, els artistes de renom, els presentadors mediàtics,
els grans empresaris, alguns col·lectius de professionals lliberals, els
tertulians televisius (alguns economistes de renom), per suposat els banquers
(no confondre amb aquells que atenen a les oficines bancàries), etc.
Per esquivar la crisi només cal una cosa:
estar prop del poder i si aquest poder és el polític, millor que millor.
No fa gaires dies em van dir que a l’EMD de
Jesús s’havien d’inaugurar dues pistes de pàdel que tenien un cost aproximat de
60.000 euros. Segons els responsables de l’EMD l’equipament havia estat
possible gràcies a la devolució de l’IVA que els havia fet l’Agència
Tributària. Aquest IVA era el que havia generat un altre equipament esportiu:
les piscines. Per tant el cost de les piscines va ser, aproximadament, d’uns
300.000 euros (uns 50 milions de pessetes)
Cóm és possible que en temps de crisi es
puguin gastar aquestes quantitats en equipaments esportius, per molta demanda
que hi hagi?
Finalment em van obrir els ulls. El president
de l’EMD de Jesús és vicepresident de la Diputació de Tarragona, governada per
CiU amb el recolzament del PP. I després diré que les Diputacions no serveixen
per a res... Ignorant de mi!
Això em va fer recordar que farà uns 15 anys,
vaig poder visitar el Casal de Montblanc. Recordo que em va impactar: diverses
pistes poliesportives, un restaurant, construït en obra vista, etc. Com no m’ho
podia treure del cap, al dia següent ho vaig comentar amb una companya de
treball. Es va limitar a respondre’m amb una pregunta. D’on era Josep Gomís, el
que fora president de la Diputació de Tarragona? Efectivament de Montblanc. Va
ser alcalde d’aquella població des de 1964 a 1980, després president de la Diputació
de Tarragona (1980-1988) i, posteriorment, conseller de Governació de la
Generalitat de Catalunya (1988-1992) Una dilatada i camaleònica carrera: va
començar amb Franco i va acabar amb Pujol,
Les pistes de pàdel no han estat l’únic
exemple d’ostentació del que he estat testimoni els darrers dies. Concretament,
el 23 de juny, el dia de la revetlla de Sant Joan, em va cridar l’atenció un
cotxe que circulava per Amposta. Era un Range
Rover Evoque, de color roig i, per a la meva sorpresa, el conduïa el Sr.
Alcalde. La gama més alta d’aquest cotxe pot arribar a costar uns 60.000 euros.
Després em van dir que no sé l’havia comprat ell, sinó que el Consorci de Salut
i Social de Catalunya (del qual n’és president), havia fet un rènting per a que
podés desplaçar-se a Barcelona diversos cops per setmana. Però això no el priva
que el pugui gaudir de manera privada.
 | |
| El cotxe de Manolito. |
Us ha quedat ben clar? Això de la crisi va per
“barris”: mentre uns passen penúries per arribar a final de mes, uns altres
viuen entre l’abundància i no ho amaguen.
Malgrat tot hi ha qui encara no ho veu...
Pitjor per a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada