El fantasma de la ingovernabilitat

JOAN TAPIA

Periodista

De les enquestes recents d'EL PERIÓDICO i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) es desprenia que les eleccions del 27-S poden deixar una Catalunya ingovernable. L'aliança de CiU i ERC perdria la majoria absoluta però l'independentisme, sumant la CUP, sí que tindria majoria de bloqueig (encara que gairebé impossible de govern). I suposant que CiU, ERC i la CUP no sumessin -o no volguessin sumar-, una majoria alternativa que anés des del PP a Podem passant per Ciutadans i el PSC sembla encara menys factible. Seria una olla de grills. Sorgeix així el fantasma d'una Catalunya ingovernable que no portaria enlloc. Excepte a obstaculitzar la sortida de la crisi.

Però ara tot es complica perquè la inestabilitat política també amenaça Espanya. Fa pocs dies, el president d'una empresa de l'Ibex, que acabava de fer un road show per tres capitals financeres, em deia que ara ja no li pregunta ningú per l'economia. Ara la inquietud dels inversors és la inestabilitat política. I reblava que només així s'entén que l'Ibex estigui pujant menys que les altres borses europees quan l'economia espanyola és el 2015 una de les que més creix. L'agència Moody's no ha millorat la qualificació creditícia del Regne d'Espanya i ho atribueix al fenomen Podem.

Aquesta inquietud es veu confirmada després de les últimes enquestes. La d'EL PERIÓDICO de fa uns quants dies deixava clar que hi ha quatre partits, PP, PSOE, Podem i Ciutadans, amb poca diferència d'estimació de vot, gairebé en empat tècnic, i que, tenint en compte que falten mesos per a les generals, qualsevol d'aquests partits pot arribar en primera posició però és molt difícil que algun s'acosti a la majoria absoluta.

La projecció d'escons, sempre difícil, indicava que un govern sòlid exigiria la coalició de dos dels quatre partits ressenyats. I que ara com ara l'única suma que arriba als 176 diputats de majoria absoluta seria la gran coalició PP-PSOE. Molt difícil. Primer perquè només la desitgen un 20% dels que votaran PP i un 10% dels del PSOE. Segon, perquè el model alemany és difícil de traslladar, donat que l'animadversió PP-PSOE és molt superior a la del CDU-SPD, que ja han governat junts diverses vegades.

Reconversió de Podem

La coalició que tindria més suport entre els electors, encara que no arriba al 30%, seria la d'esquerres PSOE-Podem. Però aquesta fórmula tampoc sembla fàcil. No només perquè en aquest moment no sumen, sinó perquè aquest pacte exigiria una reconversió prèvia de Podem. D'improvisat i contestatari front de protesta a partit de govern. A més a més, generaria inquietud en el món econòmic i no és la preferida pels electors socialistes (la recolza només un 34%), encara que sí pels de Podem (76%).

¿Llavors? Les fórmules centristes de l'estil PP-Ciutadans (21,7%) i PSOE-Ciutadans (20%) són les més valorades. I entre aquestes, els electors socialistes prefereixen la coalició amb Ciutadans (43% contra 34% que s'inclinen per Podem). Els de C's també opten per coalitzar-se amb Pedro Sánchez abans que amb Rajoy (48% contra 38%). Però aquestes opcions topen amb el fet que Ciutadans, encara que té un creixement espectacular mentre que Podem sembla que es desinfla, encara no suma els 176 ni amb el PP ni amb el PSOE.

Així, el resultat de les eleccions generals enfrontarà la classe política i la ciutadania amb un exercici al qual els espanyols estan poc habituats: o un govern de coalició, fruit d'un consens laboriosament negociat entre dues forces diferents -passa en altres països-, o el fantasma de la ingovernabilitat que tindria conseqüències negatives per a tot. Inclosa la recuperació econòmica.