A L’ALTRE COSTAT DE RIU

Amposta, a diferència de Tortosa i d’altres poblacions per on passa l’Ebre, no s’expandeix a l’altre costat del riu. Una vegada has passat el pont penjant arribes a un altre terme municipal.

Fins al 21 d’abril de 1983 el terme municipal que hi havia a l’altre costat d’Amposta, a la llera esquerra de l’Ebre, era el de Tortosa. Però a partir d’aquella data es va convertir en el terme municipal de l’Aldea, ja que aquest municipi va aconseguir independitzar-se de la capital del Baix Ebre de la qual havia format part. Aquest no va ser un fet aïllat, perquè en aquella època també aconseguien independitzar-se de Tortosa els municipis de Deltebre (format pels antics nuclis de població de la Cava, Jesús i Maria i diverses masades disseminades), Sant Jaume d’Enveja (en un primer moment Sant Jaume d’Enveija) i Camarles, mentre l’Ampolla ho faria d’el Perelló i més amunt, Salou de Vila-seca (anomenada històricament de Solcina -dels Olzina-).

L’any 1984, poc després de la independència de l’Aldea, va passar un fet econòmicament molt important per al poble, l’establiment de la fàbrica de cartonatges Daniel Aguiló Panisello (DAPSA), concretament a la partida de la Palma, coneguda com la finca del Capità, tocant a l’Ebre.  

Aquesta empresa estava ubicada a Amposta des de l’any 1954, però a partir de 1975 s’integraria al grup Saika Pack, el nom actual de la fàbrica, tot i que dintre del grup se la coneix com a Saika Amposta. El motiu del trasllat des de les antigues instal·lacions a l’avinguda de Sant Jaume a l’altre costat de riu va ser degut a un incendi.

Quan l’any 1986 vaig entrar a treballar a l’Administració d’Hisenda de Tortosa (actualment Administració de l’AEAT), es gestionava la Llicència Fiscal, un impost municipal que afectava la majoria d’activitats comercials, empresarials, professionals, artístiques i algunes ramaderes (*). A patir de l’1 de gener de 1992, la Llicència Fiscal desapareixeria i seria substituïda l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE). Posteriorment, una reforma fiscal feta pel govern d’Aznar va eximir del pagament a les persones físiques propietàries de negocis.   

Tant la Llicència Fiscal com l’IAE s’havien de pagar al municipi on es tenia l’activitat, independentment del domicili social de la persona, tant física com jurídica.

Quan DAPSA va traslladar la seva activitat a l’Aldea ningú va pensar que havia de fer un canvi de domicili d’activitat. Total, només es desplaçava uns pocs metres, però a l’altre costat de riu i diferent terme.

Fins que un dia, a l’Ajuntament de l’Aldea, algú es va adonar que DAPSA no tributava per Llicència Fiscal al municipi on tenia la fàbrica i, immediatament, va reclamar els diners que havia deixat d’ingressar a partir de la data en què s’havia assolit la independència i van exigir que s’efectués el corresponent canvi de domicili de l’activitat.

No me’n recordo de la quantitat, però imagino que eren uns quants milions de pessetes que anaven molt bé a les arques d’un municipi que tot just acabava de néixer com a tal.  

 

(*) La Llicència Fiscal era també coneguda com ‘la matrícula’ i, potser d’aquí ve la paraula ‘matriculeros’ (actualment inspectors d’hisenda) que surt a la lletra de la cançó ‘Jota espaïada del pas del vent’ del grup Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Jota Espaïada del Pas del Vent