TOPONÍMIA REPUBLICANA

Església de Jesús i Maria. 

Una de les característiques dels republicans és l’anticlericalisme, és a dir, oposar-se a les normes de l’Església catòlica (i de qualsevol altra aconfessionalitat) per anar en contra de les seves conviccions, sobretot quan la religió s’interfereixi en el govern de l’estat.

Va ser per això que a la II República Espanyola es va decidir canviar la toponímia d’aquells pobles que portaven el nom d’algun sant.

Així, per exemple, es va canviar el nom de Sant Carles de la Ràpita per la Ràpita dels Alfacs i Santa Bàrbara per les Planes del Montsià.

Però a les Terres de l’Ebre n’hi havia més... Sabríeu dir quins? De fet, no eren municipis independents, sinó que formaven part de Tortosa. Em refereixo a Jesús (actualment EMD de Jesús) i Jesús i Maria que, juntament amb la Cava van formar el municipi Deltebre.

Fa anys, em van explicar una història que mai sabre si és del tot certa o simplement és una forma graciosa d’explicar aquells suposats fets.

Diuen que algú va plantejar canviar el nom de Jesús... Com li podríem posar? Quan no es tenia clar, com per exemple els casos esmentats anteriorment, li buscaven un nom molt significatiu d’acord amb l’ordre establert en aquell moment.

-Raval d’Ascaso -va suggerir algú-.

Francisco Ascaso Abadía (neix a Almudèver -Osca-, l’1 d’abril de 1901 i va morir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, només dos dies després del cop d’estat feixista). Ascaso, juntament amb Buenaventura Durruti, Frederica Montseny i Juan García Oliver, van ser els màxims representants de l’anarcosindicalisme a Espanya i van militar a la Confederació Nacional del Treball, més coneguda com la CNT.

Llavors es va sentir una veu que va dir:

-A Jesús i Maria també sé li ha de canviar el nom...

-I quin nom li poden posar -interpel·lant a qui ho havia demanat-.

-Li podríem posar Ascaso i sa mare.

Com ja he dit anteriorment aquesta anècdota pot ser certa o no, mai ho sabrem, però anys més tard, un amic que és, precisament de Jesús i Maria em va dir que el nom republicà del seu poble va ser el de Villa Galán en honor al capità Fermín Galán.

Fermín Galán Rodríguez (neix a San Fernando -Cadis- el 4 d’octubre de 1899 i va morir a Osca, segons unes fonts o a Jaca, segons altres el 14 de desembre de 1930) va ser capità de la Legió espanyola condemnat a mort i afusellat. Galán era membre del Comitè Revolucionari Nacional d'ideologia republicana i es va revoltar a Jaca (Osca) contra l'anomenada ‘dictablanda’ del general Dámaso Berenguer, successor del dictador i també general Miguel Primo de Rivera.