CÀMPING ELS ALFACS: 12 DE JULIOL DE 1978

El dia 12 de juliol de 1978 hi va haver un nom propi per sobre dels demés: el càmping els Alfacs de la Ràpita. Avui llegeixo al Periódico de Catalunya que una cadena privada de televisió alemanya emetrà una minisèrie de ficció sobre els fets ocorreguts. Recordem que unes 215 persones van morir cremades al esclatar un camió “massa” carregat de propilè que passava per la N-340. Penso que cal tenir molta imaginació per a rodar una pel·lícula sobre els fets, però això és una altre tema. Algú se’n recorda d’aquella tarda. Jo a la perfecció. Quasi que podria narrar al minut tot el que vaig viure. Recordo que anàvem a la platja a les Cases d’Alcanar i, evidentment, a Amposta, la Guardia Civil de Trànsit ens va prohibir el pas. La carretera d’Ulldecona feia de nacional. Ens vam trobar amb dos accidents de trànsit: el primer a Amposta on avui està la rotonda del tanatori, per dir-ho d’alguna manera i l’altre a la carretera del Remei, entre Ulldecona i Alcanar. Al final se’ns va fer tard i vam girar cua quan estàvem molt prop dels fets, sense assabentar-nos del que estava passant. Això si, molts controls de la policia que t’anaven preguntant per la teva destinació. Finalment, ja a Ulldecona, a l’antic bar Arabesco, tot prenent una cervesa, ens assabentàrem d’allò que havia passat.

NOU EMPLAÇAMENT DE L'OFICINA TRAMITADORA DEL DNI

Avui, la Veu de l’Ebre, parla de la nova ubicació de les oficines per a fer el document nacional d’identitat (el DNI) La mateixa estarà la passeig Ribera. Personalment ho trobo d’allò més encertat. L’evidència ens diu que quan va fer-se el canvi de l’antiga ubicació al costat de l’ajuntament de Tortosa i Correus a l’actual, l’antiga Ayudantía Militar de Marina, hi va haver una clara falta de planificació per part dels responsables de l’època. Un edifici, primer que tot ha de ser funcional i adaptat a les necessitats pròpies i el suficientment gran per ubicar totes les dependències precises; a poder ser amb aparcament i, també, pensant en el futur: en la seva vida útil. El que no pot passar és que estigui col·lapsat al cap d’uns pocs anys. Què el problema és de la immigració? Segurament que també, però les mancances ja eren evidents al principi de la seva posada en marxa. Suposo que amb la futura seu, l’actual es quedarà com a comissaria de la policia nacional on es rebran les denuncies, s’interrogarà els detinguts, etc. I el nou com una seu administrativa per a realitzar el tràmits: DNI, passaport, NIE (què és el número d’identificació d’estrangers), etc. En principi, d’aparcament n’hi ha. A tot el passeig al llarg de l’Ebre no hi solen haver gaires problemes per aparcar. Però el tema dels aparcaments és un tema que mai ha d’oblidar un govern municipal. La flota de vehicles creix constantment i s’ha de donar solució a les noves necessitats d’estacionament.

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org
PORTADA:
- El Taller d'Empleo Tierra de Encuentros comença el proper 1 de
novembre
- Reunió de treball de 2 pobles de la Mancomunitat: Morella i Santa
Bàrbara
- El Departament d'Agricultura fa el camí de Mitanplana per a 5 pobles
de la Mancomunitat
- La Taula del Sénia a Madrid, a preparar les subvencions a la
indústria per al 2008
- Plans de treball de neteja de rius i barrancs, de Freginals a Godall
- Preparatius de l'Exposició itinerant sobre el riu Sénia
ACTES DESTACATS:
12/09 Reunió de les Administracions relacionades amb el riu Sénia
14/09 Assemblea de la Mancomunitat a La Jana
19/09 Reunió a Madrid al Ministeri de Medi Ambient
CALENDARI D'ACTES:
Tota la programació d'actes dels pobles de la Mancomunitat
DADES, WEBS I ESTADÍSTIQUES DELS 22 MUNICIPIS. I BUTLLETINS OFICIALS, I
ENQUESTES, I LLIBRE DE VISITES...
I A L'ALTRA PART, POTS ENVIAR FOTOS... I MIRAR LES QUE HAN ENVIAT... O
COMPRAR A LA BOTIGA.

MÉS RUMORS SOBRE IMMIGRANTS

L’altre dia, l’amic Manel Zaera es feia ressò al seu bloc de la “mala llet” que hi gasten els xenòfobs a l’hora d’escampar rumors. I deia que uns fulls anònims acusaven un immigrant de no pagar la quota de la comunitat de propietaris del seu bloc. El meu pare me’n va contar un altra: què li havien contat que una immigrant, suposadament sud-americana, va entrar a una botiga d’articles per a nadons de la capital del Montsià per adquirir un cotxet; diu que la dependenta, tot suposant el seu baix nivell adquisitiu, li va oferir els de la gamma més barata; ella va dir que aquells no eren els que volia, que volia el millor. Segons la versió del meu pare portava una espècie de xec en blanc que li havia donat l’ajuntament per a comprar-lo. Senzillament li vaig dir que no m’ho creia!