Pel que es veu a la premsa avui, ahir, al Congrés dels Diputats va ser una jornada atípica. La cambra espanyola té la fama (no se si ben guanyada o no) de ser avorrida. Ahir no ho va ser. Diferents diputats van exhibir camisetes nacionals: els uns de la nació “única i indivisible” i els altres de les que no tenen estat (al menys la catalana, no se si també representants d’altres seleccions, diguem-les-hi autonòmiques)
Vagi per davant que el grup socialista va votar en contra de la reforma de la llei de l’esport. Ahir mateix ja vaig poder llegir a un bloc que el PSC és un partit espanyolista i que hauria de denominar-se, directament, PSOE.
Vull dir que com socialista he d’aguantar moltes vegades imposicions de les que no estic gents d’acord, però pregunto: algú està d’acord sempre amb el que diu el seu partit? M’agradaria que abans de meditar penséssiu bé la resposta. Aquell que segueix tot allò que li mana el seu partit, la majoria de vegades perquè així ho diu el seu líder, està mes prop de pertànyer a una secta que a un partit polític. Sincerament, jo discrepo de moltes coses i accepto algunes que em són imposades, perquè en tinc tot el dret de tenir la meva pròpia opinió. Malgrat tot és el partit que millor reflecteix les meves idees, encara que en algunes, puc estar més proper a les tesis defensades des d’altres formacions polítiques.
