QUI PROMOU EL REDICALISME?

Amb la peculiar forma de dir les coses, he escoltat Acebes parlant de que l’actual govern de Zapatero fomenta el radicalisme. D’entrada he de dir que només sentir al secretari general del PP ja em posa nerviós. Això sense saber el que diu, només de sentir-lo. Quan l’escolto, ja no os vull dir el que penso d’ell.

És una tendència natural de les persones oposar-nos quan se’ns nega una cosa. Hi una dita que diu: “a mi, tot el que m’agrada és il·legal, immoral, esta prohibit o engreixa”

Si des de Madrid se’ns vol teledirigir els catalans tot dient els que hem de fer perquè és bo i el que no hem de fer perquè és dolent, l’efecte rebot serà cada cop més important. I la societat catalana, sobre tot la gent jove s’anirà radicalitzant cada vegada més.

No sé sí són tan beneits que no ho veuen o és que, tot veient-ho volen usar velles teràpies de repressió tan usades el temps del franquisme!

MATRICULES DE COTXE FRANCESES: QUINA ENVEJA!

L’actual format de matrícula de l’Estat Espanyol va ser aprovat en temps del govern del PP amb José María Aznar al cap davant. Es va triar entre diversos formats, però finalment van ser descartats tots menys el que va ser triat. Va ser la manera de demostrar que Espanya és Una! Així entre els habitants de les diferents comunitats del Reino, no hi havia diferències.

A França van a canviar-les ara. Deixaran al darrera l’actual format i què fa un grapat (moltíssims) anys que s’usa per un alta que no han explicat. Però allò que és segur, és que a un país tan centralista com França, portaran el distintiu del departament d’origen del conductor, l’equivalent a la província espanyola.

Mentre aquí fa ans que no se’n para, al menys d’una manera global. Proposo que s’iniciï una campanya per reclamar poder posar el distintiu de la comunitat autònoma a la matrícula. Ara som molts els qui el portem, però pegat al costa i mirant de no infringir la llei. Ja se sap que si el portes enganxat a sobre de la matrícula et poden multar.

UNA ARMA DE DESTRUCCIÓ MASSIVA DE DUES RODES

4 morts de motoristes en un cap de setmana ha fet reflexionar l’opinió pública. Ja fa dies que es parla de que cada vegada el percentatge de morts de motoristes sobre el total dels accidents de carretera és més gran. Fins i tot es volen posar mesures per evitar-ho dificultant l’accés a motos de gran cilindrada.

Crec que no cal que siguin motos de gran cilindrada; els ciclomotors també han tenyit de dol moltes famílies. En recordo unes quantes.

Voldria fer el meu anàlisi particular sobre les causes. La primeres, evidentment, són la inestabilitat i la manca de protecció d’aquest vehicles. Crec que no mereix cap tipus més de comentari. La segona és la pròpia imprudència dels seus conductors:

A) Qui no ha vist mai una motocicleta avançant repetidament amb ratlla continua? Molt més que els cotxes i el motiu és que necessita molt menys espai per fer-ho i té molta més maniobrabilitat.

B) En una retenció qui no ha vist mai una motocicleta avançant per la dreta, xafant la ratlla continua, etc.? El cotxe evidentment, no té espai per fer-ho.

C) Al posar-se un semàfor de color roig, qui no ha vist mai com la moto va avançant poc a poc fins arribar al davant i sortir esperitada? Els cotxes del darrera no ho poden fer.

Què vull dir amb això? No és que els motociclistes siguin molt més imprudents; estic segur que de poder-ho fer, molts, també ho farien. És que els motoristes han d’ocupar un espai molt més petit per a fer la imprudència i si a més li sumes la inconsciència, dóna com a resultat fer una acció perillosa que pot acabar d’una manera més tràgica per la manca de protecció del cos humà.

DES DEL COR DEL DELTA UNA JOTA PER A JUDITH TOT ESPERANT QUE ES RECUPERI

El passat dimarts Judith va tenir un greu accident. La Judith té ara mateix 6 anys. Per uns dies és va témer per la seva vida. L’helicòpter la va traslladar des d’Amposta a Barcelona i ara, afortunadament s’està recuperant a la UCI de l’hospital de Sant Pau.

Avui, des del cor de l’Ebre, des de la festa de la sega que com cada any organitza el restaurant l’Estany de Lluís Garcia, el Teixidó, via telefònica li ha fet arribar una jota ebrenca. Han estat moments de molta emoció per part del seu pare que era qui estava a l’altre costat del telèfon. De segur què, si Judith es recupera, Félix el seu pare i Montse la seva mare mai oblidaran aquest moments.

Gràcies Lluís, només gent com tu poden tenir idees així d’originals i commovedores.

I a tu, Judith, recuperat el més aviat millor. Els teus pares i totes les teves amiguetes del Sagrat Cor estan desitjant poder tornar a gaudir del teu somriure i de la teva gràcia.