L'ESPANYA QUE NO ENS ENTEN

És una veritat irrefutable que hi ha un gran sector d’Espanya que no ens entén. I el que encara és més greu: No ens vol entendre!

Al programa “Tengo una pregunta para usted” de TV1, hi va haver gent que es va dirigir a Josep Lluís Carod-Rovira anomenant-lo “José Luis”. He de confessar que no vaig veure el programa, com tampoc vaig veure quan van entrevistar al ara sí José Luis Rodríguez Zapatero o Mariano Rajoy. Però se’n ha parlat molt: a la feina, al Club d’Albert Om... Potser l’actitud de Carod-Rovira no va ser la més apropiada per atreure’s aquesta gent que tant d’odi ens tenen. I mireu que no parlo només de gent del PP, també dintre de les files del PSOE hi ha aquesta mena de gent que són més nacionalistes espanyols que socialistes. I crec que no estic descobrint res! Està clar que aquella senyora “vallisoletana” no tenia cap interès ni en entendre català ni del que pensem veritablement i el perquè de tot plegat. Pel seu aspecte de vestir era una “dama” del PP (no fa gaire vaig deixar una entrada sobre les formes de vestir segons la seva ideologia política. Però les seves respostes van ser contundents. No va enganyar ningú i, pareix ser que va eclipsar als altres dos companys de nit: Gaspar Llamazares d’IU i Josep Antoni Duran i Lleida. Dir-los que si en “300 anys de domini” s’havien pronunciar Swazeneguer o Shevardnatze i no el seu nom tenien que comprendre el sentiment que tenim des de Catalunya cap a ells, o alguna cosa així, va ser tot un exemple gràfic del poc interès que tenen de saber més coses sobre el poble de Catalunya i els catalans.

SENY!!

Després d’unes setmanes controvertides en referència al traçat de l’autovia de l’interior de que si passava per Font de Quinto (Campredó) o si més prop de Tortosa, finalment pareix que s’hagi posat seny. Coneixem que fou l’exalcalde de Tortosa Joan Sabaté qui va proposar que el nou traçat passés a l’altura de Vinallop per no “dividir” Campredó. També hi va haver una certa acció veïnal que fins i tot van fer una mena de logotip molt gràfic d’una persona separada en dos per expressar allò que passaria amb el seu poble. Avui es pot llegir al Periódico de Catalunya que l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat fer només petites al·legacions al projecte per no endarrerir més la seva posada en marxa d’una infrastructura que tothom a les comarques del sud de Catalunya considera vital. Diu el Periódico que l’home que ho ha fet possible ha estat el delegat del govern, el rapitenc Lluís Salvadó. Si és veritat que Salvador ha estar el mediador d’un acord tant important, només per això, baix el meu punt de vista, es mereix el reconeixement públic per la seva tasca. Felicitats. Hi ha que no s’ho imagina, però l’enrenou que s’estava “cuinant” tenia l’aspecte de convertir-se “guerra territorial” entre los dues primeres ciutats del territori. Amposta no s’hauria quedat callada. La postura actual era d’una calma tensa a l’espera de que la petició de Sabaté i els campredonencs, s’acabés de confirmar. Torno a dir-ho: “S’ha posat seny!”

DINAMITA CONTRA ESQUERRA

La Revista el Triangle du a la portada el següent titular: “Operació de Mas per dinamitar Esquerra”.
Evidentment s’està referint a la “refundació” que vol fer Arturo del catalanisme polític.
Que d’alguna maniobra es tractava, s’intuïa. Recordo que Arturo va dir que era per captar socialistes descontents... (?)
De totes maneres a Esquerra Republicana, de ser cert el titular del Triangle, li estaria ben merescut. ERC sempre ha anar amb CiU de “perdonavides” (recordeu allò de la equidistància?) Quan han tingut ocasió no li han volgut fer “sang”. Amb ERC al govern de la Generalitat i a altres llocs estratègics, era més fàcil captar vot descontent de CiU que no el PSC. Quan una “bestia” està ferida, si no se la remata, malament. Així, CiU, que per uns moments va estar “tocada”, pareix renéixer de les seves pròpies cendres. Ara farà un any, els resultats electorals van tenir un marge més estret que 3 anys abans.
La feblesa d’ERC (i també del PSC) està tornant a donar ales a CiU per a tornar a aconseguir quotes de poder semblants a les que ja va tenir.

ERRORS HUMANS I ERRORS MECÀNICS?

Josep Bargalló, president del Institut Ramon Llull i amb Maragall Primer Conseller, es veu que ha “fotut la pota”. Va donar per fet que després de la fira de Frankfurt, havien convidat la cultura catalana a la biennal de Venècia, quan no era així. Bargalló ha presentat la dimissió, cosa que l’honra, encara que el Govern no li ha acceptat. Ha estat un error humà. Pel que es veu sí.
Al programa el Club que presenta i dirigeix Albert Om a TV3 es debatia si la limitació de velocitat a 80 Km/ h reduiria l’emissió de CO2 a l’atmosfera o no. El representat de RACC, què s’oposen a la mesura, deia que segons el seus càlculs la reducció era mínima si es comparava amb les que es donaven des de la Conselleria de Medi Ambient. Mentre la Conselleria parlava d’un 12 % el RACC parlava que estava al voltant de l’1 o el 2 %. Preguntat sobre si s’havia utilitzat diferents mètodes de càlcul, el representant del club automobilístic deia que la fórmula era la mateixa, però que l’Administració s’havia equivocat, què podria tractar-se d’un error de signe (+ o -) o una cosa semblant.
A l’era de la tecnologia no veig jo a un funcionari fent enrevessats càlculs matemàtics. Més aviat veig una computadora fet l’operació que l’analista i el matemàtic han programat prèviament. S’ha equivocat la màquina. Potser... Les màquines com els humans també s’equivoquen. Encara que hi ha qui diu que si les màquines s’equivoquen és perquè s’ha errat la programació. Tot potser.