UNA DRETA ESPANYOLA IRRESPONSABLE

Les declaracions fetes ahir pel cap de l’oposició espanyola Mariano Rajoy on discrepava que el canvi climàtic sigui el “gran problema” ens han de preocupar a tots plegats. Tots els estudis mitjanament seriosos que s’estan fent apunten cap a un canvi en l’aspecte de la Terra per aquest segle. Així el nivell del mars pujarà inundant les zones més baixes com són els deltes.

Si ens hi posem a pensar veurem com una de les mesures del govern Aznar y a la que Rajoy no ha renunciat és el transvasament de les aigües de l’Ebre cap el llevant espanyol. Reconèixer que el canvi climàtic incidirà molt negativament al Delta de l’Ebre, seria el mateix que dir que, davant l’expectativa de negoci de València i Múrcia, que es pensa fer gràcies a l’aigua sobrera del nostre riu, renuncia a fer el canal cap al sud. Això faria que molts valencians i murcians sobre tot ja no hi confiessin i fruït d’aquesta desconfiança poguessin canviar el seu sentit del vot cap a altres formacions.

Les esperances de guanyar es veurien considerablement minvades. Ho enteneu?

Diuen que per a mostra un botó. Fixeu-vos bé el que està passant als Estats Units. Un país que en els darrers anys ha estat governat per una dreta pura i dura. Han pres alguna mesura? Ells que són els grans contaminadors com a primera potencia industrial que són, tot el tema del canvi climàtic tampoc els importa gents. Els neoconservadors, normalment, no paren d’emmirallar-se en el país americà. Una altra prova més que evident que un hipotètic govern del PP no prendria cap tipus de mesura per evitar la desertització del nostre planeta.

EL PRESIDENT DE L'ARAGÓ MARCELINO IGLESIAS REBRÀ EL PRESIDENT DEL TAULA DEL SÉNIA

El President del Govern d'Aragó Marcelino Iglesias reb al President de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Evaristo Martí, acompanyat d'una representació de tots els Alcaldes, al seu despatx oficial a Saragossa. El motiu de la visita és per saludar-lo, plantejar-li temes d'interès per als pobles d'Aragó de la Mancomunitat (Vall de roures, Pena-roja i Beseit) i convidar-lo a una nova reunió en un d'estos 3 pobles.

LA IDÍL·LICA SUÏSSA

La veritat és que coneixem ben poc de Suïssa. Diuen d’ella què és un país que sempre s’ha mantingut neutral. La seva riquesa es basa, principalment, en guardar els diners dels altres països, la majoria d’ells extrets dels seus territoris de forma il·legal. També coneixem la fabricació de rellotges i la seva indústria làctica, sobre tot els formatges. És un país que sistemàticament ha rebutjat entra a formar part de la Unió Europea. Déu ser que es considera autosuficient.

Ahir es van celebrar eleccions i hi va guanyar un partit xenòfob. La veritat és que el racisme és un moviment en augment per molts països europeus: Àustria, Bèlgica i ara Suïssa són clars exemples. I és que l’animadversió cap els ciutadans estrangers per part de col·lectius que fins no fa molt eren d’esquerres està pujant. Ja no perquè veuen perillar els seus llocs de treball, sinó perquè es creu que obtenen dels respectius governs uns privilegis que els hi són negats al d’aquí. Amb això es basa el discurs de l’extrema dreta.

Diu que un dels principals punts del partit extremista suïs era la d’expulsar els estrangers que delinqueixen. Potser la porta s’obrirà per aquests, perquè és la situació més susceptible. Però ja se sap que quan la porta està oberta, tancar-la cada cop és més difícil.

AVE, SÍ; AVE, NO

S’ha encetat un discurs sobre si s’han de paralitzar o no les obres del tren d’alta velocitat que ja són a tocar de Barcelona.

Jo no sé si aniré mai amb l’AVE. Si per les Terres de l’Ebre no hi passa les possibilitats d’anar-hi un dia es redueix moltíssim. Només si cal anar a Madrid, però hi vaig molt poc. Vagi per davant que el que jo voldria és que milloressin ostensiblement les comunicacions amb la que és capital de Catalunya.

No obstant això, sóc del parer que les obres de l’AVE no s’han d’aturar.

Crec que l’opinió pública, en general, és molt hipòcrita. L’any 1992 mentre a Barcelona s’hi veient les millors olimpíades de la història, a Sevilla tenia lloc l’Expo. Mentre a Barcelona les comunicacions amb avió eren prou bones, el govern de Felipe González va creure oportú comunicar la capital de l’Estat amb Sevilla mitjançant un tren d’Alta velocitat. Les crítiques des de Catalunya no es van fer esperar. Fins i tot, encara no fa molt es recordava que l’AVE a Sevilla va arribar fa 15 anys. Ara ja hi és a les portes de Barcelona. Queden un parell de mesos de molèsties (si és compleix el calendari) Què guanyem de parar-les. Si ha de ser una cosa momentània mentre es prenen les mesures adients, ho entenc, però una paràlisi total surt fora de tota lògica.