SUCURSALISTES

Per si algú tenia cap dubte, avui al Senat s’ha tornat a escenificar l’entesa (en minúscula) entre el Partit Popular i CiU. Així, el partir d’Arturo Mas actua de fet com el partit sucursalista del PP a Catalunya. I si algú que em llegeix no està d’acord amb aquest qualificatiu, li puc canviar: d’autèntic escolatet! Emparant-se en un tema d’habitatge que, segons ells va en contra de la legislació catalana, han tombat els pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Ah! I també han comptat amb el suport d’ERC que, pel que es veu, avui era el paper que li tocava fer!

El fet és greu i pot tenir conseqüències també molt greus per a Catalunya. De tots és conegut que els pressupostos del 2008 contemplaven un increment notable de la inversió a Catalunya. En el cas de que no es puguin aprovar, es tindran que prorrogar els d’aquest any, amb la pèrdua de diners que significa aquest fet. Així, algú pot dir-me en que beneficia Catalunya aquesta actitud de CiU i ERC? Un altre fet és que CiU encara deu pensar que està al govern. Si realment invadeix competències de la Generalitat, ja ho recorrerà el govern català què és el que ha de vigilar pels interessos dels catalans i el recurs bé pot presentar-se una vegada aprovats els pressupostos, com totes les lleis emanades del Parlament espanyol.

RECICLAR: QUÈ? PER A QUÈ? QUI? PER A QUI?

L'article acaba d'aparèixer a Vinaròs News.

Us proposo un exercici de memòria: recordeu com va començar el reciclatge? Jo recordo que fa molts anys la meva mare anava a la botiga del poble, on s’hi venia de tot (era com un tot a cent d’ara!), i bescanviava les botelles de llegiu per plats i gots de vidre marca Duralex. També la majoria d’envasos eren “retornables” i te’ls cobraven quan els adquiries per primer cop. Recordo també que et passava per casa el drapaire i et comprava les botelles de cava que anaves replegant al llarg de l’any, els cartrons, els ferros i fins i tot els electrodomèstics vells.
Però el temps, inexorablement va passant, arriben temps moderns i un dia, van i ens posen uns contenidors de colors i ens diuen què hem d’anar-ho ha dipositar allí, què els diners trets de la venda repercutirà en benefici de la comunitat... I també del planeta: s’estalviaven recursos naturals, energia, etc.
Van deixar de comprar-nos les botelles de cava i a la tenda ja no et donaven res a canvi de les ampolles buides de llegiu...
Cada cop ens van posar més contenidors: verd per al vidre, groc per envasos de llauna, botelles de plàstic, briks, etc., blau per a paper i cartró; finalment uns de petitons de color beige amb tapa marró per a la fracció orgànica. Estaven davant del naixement d’un nou concepte: “fracció orgànica” Per habituar-nos a que dipositéssim les deixalles derivades dels aliments, l’ajuntament, amb un gest de generositat va “regalar” a les cases uns petits poals, també de color marró. Les bosses les podies trobar a les fleques al mòdic preu de 100 pessetes el paquet. D’aquesta manera es va passar de rebre uns diners a canvia de reciclar a tenir que pagar per fer-ho. En l’actualitat ja no hi ha bosses a les fleques i als supermercats et costen a quasi 2 euros!
A la comarca del Montsià ja hi ha municipis amb contenidors soterrats. L’any passat es van posar en funcionament els de la Ràpita i el 17 d’octubre passat a Amposta. Per les informacions que arriben el resultat ha estat desigual: si bé es recicla més, també es veritat que no fa com deuria de fer-se i sovint s’amunteguen les escombraries fora dels contenidors. Fins i tot, l’empresa que feia la recollida del cartró a la Ràpita ha renunciat a fer-ho, perquè la gent hi tirava altres tipus de deixalles i el feien inservible per a donar-li una “vida nova”. El ciutadà, de forma generalitzada, pensa que són aquestes empreses les que hi treuen benefici amb el tema del reciclatge i ell cada cop té que pagar més pel servei...
Normalment, les campanyes per a foment del reciclatge van dirigides als particulars i... els grans consumidors? Bars, comerços, fàbriques, etc. ja fan el reciclatge que toca? Jo he vist bars que tiren les llaunes de refresc a les papereres públiques i els comerços dipositen els cartrons al costat dels contenidors en lloc de portar-los a la deixalleria, com seria la seva obligació. Segurament que el temps que perden i la distància a recorre és la causa que els motiva a no reciclar. Diferent seria si al portar-ho a la deixalleria rebessin una contraprestació. És possible fer-ho via bonificació de la taxa d’escombriaires. Ajuntaments com Viladecans (Barcelona) utilitzen aquest sistema.
En canvi, altres llocs con països del N d’Europa ja s’estan plantejant si el reciclatge dóna resposta a l’hora de conservar el medi ambient. Es creu que no és la solució, ja què resulta car econòmicament. Sense anar més lluny, l’ajuntament de Vilassar de Mar, també ha deixat de fer, de moment, la recollida selectiva pel seu elevat cost, encara que cal dir que el servei es feia porta a porta.
Així que després de la enorme inversió feta en contenidors, camions, etc. Tal vegada ens tindríem que tornar a plantejar d’usar la vella fórmula de portar els envasos a la botiga, encara que sigui a canvi de res.

No vull acabar l’article sense dir-vos la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar (per aquest ordre)

LA ESTRATÈGIA D'EN MAS

Quan Arturo Mas exigeix al President espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que Montilla trenqui l’actual pacte de govern a Catalunya per a pactar amb CiU després de les eleccions i que avanci les catalanes inicialment previstes per al 2010, a canvi del seu suport electoral en la investidura, vol dir tres coses: que té clar que Zapatero guanyarà les properes generals, la seva inesgotable ambició política de ser un dia el president de Catalunya i què no és capaç de conformar, avui per avui, una majoria amb els altres grups de l’Entesa. Sap que el temps com a màxim mandatari de CDC se li esgota i que dintre del seu partit ja hi ha qui es postula per a ocupar el càrrec que ell deixarà vacant. Només un xantatge així a Zapatero l’acabarà reforçant políticament. I aquí és on Montilla té que deixar-li clar que el PSC es un partit al marge del PSOE i que les decisions les prenem des de Catalunya i no teledirigides des de Madrid!

L'ACORD D'ESPANYA I FRANÇA CONTRA ETA

Si algú ho dubtava, Zapatero marxa amb passes gegantines de cara uns comicis que es preveuen favorables a repetir triomf i ser reelegit com a cap del govern d’Espanya. Avui a Londres s’ha segellat un acord amb el president francès Sarkozy que permetrà una àmplia col·laboració entre les policies d’Espanya i França. Segons ha informat el President de Govern espanyol aquesta estreta relació farà que s’estigui en contacte permanent per a tenir així una millor eficàcia en la lluita contra aquesta xacra nomenada ETA i que avui, després de 30 anys de democràcia encara “lluiti” no sé sap ben bé contra qui i contra quins interessos. Qui cregui que ho fa a favor d’un Euskadi lliure, s’equivoca.

El que si és segur que l’acord farà que molts indecisos o, fins i tot, votants del PP decideixin ara votar pel PSOE, l’únic dels dos grans partits espanyols què a més de fer unes propostes seriosos també és capaç de gestionar el dia a dia amb una eficàcia elogiable.