ATENCIÓ: NOVA ESTAFA PER INTERNET

He llegir al Diari de Tarragona d’avui que un altre cop s’intenta estafar per Internet. El que és coneix amb la paraula anglesa “phising”. L’estafa consisteix amb un enviament massiu de e-mails a nom de l’Agència Tributària demanant el número de compte per a realitzar-te una suposada devolució. L’any passat també es va fer una cosa així i al accedir et trobaves una mena de pàgina molt pareguda a la pàgina oficial de l’AEAT, però amb errades importants i faltes d’ortografia. La qual cosa va fer pensar a la policia que es tractava d’un grup de delinqüents estrangers o que operaven des d’altres països.
De vegades també imiten pàgines oficials de bancs i en diuen que et volen regularitzar el número de compte, etc.
I és que la picaresca no té límits. Hi ha un altre cas que et venen una subscripció a una revista semioficial de la policia, Guardia Civil o del tresor públic. La revista s’edita i li fan arribar al client que ha pagat la publicitat. Així editen tantes revistes com persones estafades. Conec un cas que va passar més de vint anys que a un conegut restaurant d’aquestes terres li van vendre un espai para publicitat de una revista suposadament editada per Hisenda, amb la promesa de que si contractava la publicitat no li farien cap inspecció. Al poc temps va rebre una citació per a inspeccionar-li els comptes, la qual cosa el va estranyar i va dir-li a una clienta que a la vegada treballava a Hisenda. I aquesta li va dir al seu cap. Va acabar tramitant-se una denúncia al jutjat.

NO HI ACORD AMB EL TRASPÀS DE RODALIES DE RENFE

El món convergent qualifica de fracàs les negociacions sobre el traspàs de les rodalies de RENFE del govern central a la Generalitat de Catalunya. El motiu perquè la part negociadora del govern català no està d’acord amb les condicions exigides des de Madrid. Si el govern català hagués acceptat l’oferta tal i com es plantejava per l’equip de Elena Salgado, què haurien dit els convergents? Segurament què havia estat un mal acord, que sols era un acord de mínims, etc. etc. Vaja, més o menys el que li va passar a Arturo quan va anar a negociar les “rebaixes” de l’Estatut que havia estat aprovat pel Parlament da Catalunya amb Zapatero. Llavors el va haver de parèixer un gran acord! I per això van demanar el seu vot afirmatiu al referèndum. Algú dirà que els socialistes també el varem acceptar i votar. Anem a pams. Acceptar sí, hi havia un altra possibilitat després del que va fer CiU? Ara bé, a l’hora de votar-lo hi va haver una gran abstenció per part dels que es diuen o se senten socialistes. Després del recompte tothom hi estava d’acord. Si es va passar del quaranta per cent de participació va ser gràcies als votants de CiU i no dels de la resta de parits. Inclòs, com he dit, els del PSC.
Tornant a l’acord sobre rodalies, m’apareix perfecte que el PSC marqui diferències amb el PSOE i no només per motius electorals (que suposo que també) sinó per a aconseguir el traspàs en les millors condicions possibles.
CiU que vagi criticant des de la seva travessia del desert. Després de 23 anys de patir-la els socialistes ara és hora de governar bé. I demostrar-ho!

EL MINISTERI DE LA FAMÍLIA. NOVA PROMESA ELECTORAL DE RAJOY

La darrera promesa electoral de Rajoy és la creació d’un ministeri específic sobre la família. El que falta veure és quines famílies tindran cabuda dintre d’aquest ministeri. La tradicional (i de las JONS) segur que sí. Faltaria més! I les de parelles del mateix sexe? Es veu que de moment el seu programa electoral no diu res si pensa derogar la llei o no, encara que el para del partit D. Manuel Fraga Irigarne, n’està d’acord! I les monoparentals? Em refereixo a les que formen normalment una mare soltera amb els seu fill o fills. Per l’Església estaria vivint en pecat, així que no ho sé, no...
De totes formes res de nou. El govern de Maragall va crear a Catalunya la Conselleria de Benestar i Família que ha la llarga s’obert a tots els ciutadans i ara se’n diu d’Acció Social i Ciutadania.
Així que, Sr. Rajoy, “menos lobos Caperucita” que avui en dia quasi està tot inventat!

L'HIMNE NACIONAL D'ESPANYA JA TÉ LLETRA! AL·LELUIA!

Es veu que un jurat de 6 persones més el tenor Plácido Domingo (després diu que ve Tormentoso Lunes...) eren els encarregat de triar la lletra del l’himne d’Espanya per encàrrec del Comitè Olímpic Espanyol. I l'autor de la lletra escollida un parat manxec. Avui es tenia que presentar en una roda de premsa, però vet aquí que un diari de la capital ja el portava en la seva edició d’avui. Es veu que el cabreig ha estat majúscul. No obstant, aquest himne (o millor dit, la lletra), en tot cas, l’hauria d’aprovar el Parlament Espanyol.
Recordo que quan era petit ens feien cantar allò de: “Arriba Espanya alzad los brazos hijos del pueblo español que empieza a resurgir. Gloria a la Patria...” Anys més tard em vaig assabentar que la lletra tampoc era oficial i que l’havia composat el poeta José María Pemán. El d’ara diu així: “Viva España cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria...” En fi, si una lletra era una “horterada”, l’actual ho segueix sent!
Suposo que la intenció del comitè Olímpic és que quan surtin els esportistes que competeixen sota la bandera bicolor (també dita estanquera!) quan surtin per la tele no se’ls vegi callats i cantin tots juts per a veure si s’animen i, sobre tot la selecció de futbol masculí és capaç d’arribar més enllà de quarts de final!