dilluns, 4 de febrer del 2008
SANJUAN DEMANA LA DISSOLUCIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL
A la gala d’entrega dels premis de la cinematografia espanyola, Alberto Sanjuan, que la va guanyar el Goya al millor actor principal, va demanar la dissolució de la Conferència Episcopal Espanyola. I ja se sap que Sant Joan és un sant molt proper a Crist, tan que eren cosins i el va batejar al Jordan... Així que a veure si li fan cas i es dissol d’una vegada una de les associacions més retrogrades que encara existeixen al nostre país. A Franco el portaven “bajo palio” y potser sospiten per seguir portant als líders de la dreta espanyola, aquells que encara no han comdemnat ni el cop d’estat del Generalísimo ni la seva dictadura.
diumenge, 3 de febrer del 2008
EL CANDIDAT DE CIU FA EL RIDÍCUL
Duran i Lleida, el Candidat de CiU per a les properes generals ha fet el ridícul més espantós. Quan dia que tenia ni més ni menys que 7 assessoris en matèria econòmica, tots, repeteixo, tots ho han negat. Aquesta informació por llegir-se a diversos mitjans com el Periódico o el Plural.
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
FOMENT DE LA CULTURA O NEGOCI?
La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música, dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament, menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
dissabte, 2 de febrer del 2008
MADRID CONTAMINADA!
He escoltat a la Sexta que a Madrid s’han superat en pocs dies els índex de contaminació permesos per la Unió Europea amb un any. La pol•lució existent és tan greu que, fins i tot la policia municipal, patrulla amb mascaretes. Mentre, els governs (ajuntament i comunitat) diuen que es tracta de falç alarmisme i es neguen a prendre mesures correctores.
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)