El ball del “Chiki-chiki” de Rodolfo Chikiliquatre ha estat la guanyadora per a representar a Espanya a la gala anual d’Eurovisió. Mai Espanya havia caigut tan baix i mai Europa haurà rebut allò que es mereix per fer un festival tant passat de moda, amb unes estructures tan antiquades i amb un sistema de votació on els uns sempre voten als altres i mai als demés, per molta qualitat que tinguin el tema presentat. Queda per veure si els responsables del festival reaccionaran i faran un replantejament seriós de cara properes convocatòries. De moment tindran una any per a repensar-s’ho i mirar de donar-li un nou enfocament o finiquitar-lo de forma definitiva, que possiblement és el que es mereix.
Per acabar voldria explicar-vos una reflexió d’un company de treball de nom Dani. Contava que en temps de Franco, Espanya volia entrar al Mercat Comú Europeu. Any rera any se li van tancar les portes a l’integració. Això si, li van donar a Franco dues alternatives: deixaven guanyar al Real Madrid la copa d’Europa o a Espanya el festival d’Eurovisió. Franco elegia tots els anys la copa d’Europa per al Madrid. Finalment li van dir que ja estava bé d’aquell tema i llavors Espanya va guanyar dos anys consecutius el festival. D’allò ja fa uns quaranta anys. Anys més tard, ja en l’època de Felipe González, Espanya, finalment, va entrar al Mercat Comú i posteriorment el Madrid ha guanyat altres copes d’Europa, ara en versió Champios League. Però el festival no s’ha guanyat mai més!
dilluns, 10 de març del 2008
AVORTAMENT AL PP?
Ús recordeu de la xiqueta de Rajoy? Dient els peperos que es tenia que dir Esperanza Victoria i que naixeria el 9 de març. A hores d’ara no sé si s’ha retarda el part quatre anys o és que hi ha hagut un avortament. I es clar, si ha passat això últim, la reacció de l’Església Catòlica pot ser la de la excomunicació dels responsables. Encara que a hores d’ara no ha sortit ningú per atribuir-se els mals resultats electorals. No sé sap si ha segut cosa de Rajoy, dels seus palmeros (Acebes i Zaplana), si encara dura l’allargada ombra d’Aznar o d’Antonio Sola, qui va “idear” la campanya del PP, com abans ho havia fet amb la dreta de Mèxic o Guatemala.
El cardenal Rouco deu d’estar molt enfadat i en aquests dies, a través de les seves ones radiofòniques amb la veu de Jiménez Losantos ens dirà que és el que necessita la dreta espanyola per a seguir “fent-se notar” en aquesta nova legislatura que tot just comença a caminar. Cosa que no farà la xiqueta de Rajoy. Si no ha nascut, difícilment donarà els seu primer passos i dirà les primeres paraules. Però no patiu, altres ho faran per ella!
El cardenal Rouco deu d’estar molt enfadat i en aquests dies, a través de les seves ones radiofòniques amb la veu de Jiménez Losantos ens dirà que és el que necessita la dreta espanyola per a seguir “fent-se notar” en aquesta nova legislatura que tot just comença a caminar. Cosa que no farà la xiqueta de Rajoy. Si no ha nascut, difícilment donarà els seu primer passos i dirà les primeres paraules. Però no patiu, altres ho faran per ella!
S'IMPOSA LA RAÓ
Majoritàriament, els ciutadans de les Terres de l’Ebre han donat el seu suport al PSC. Contràriament al que va passar quatre anys enrera, on ERC va catapultar molt de vot del anti-transvasistes i només el descens de CiU va donar el tercer escó al PSC per la circumscripció de Tarragona, ara, davant la nova amenaça del PP de tornar a reactivar el transvasament de l’Ebre, els ciutadans s’han decantat cap a la única formació que garantia que el PHN d’Aznar segueixi enterrat i ben enterrat.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.
diumenge, 9 de març del 2008
GUANYA CATALUNYA, GUANYA ZAPATERO
Si teniu una mica de memòria, recordareu que fa quatre anys el lema electoral del PSC era: “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Avui les tornes han canviat. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Gràcies al PSC. Els darrers resultats donen 169 escons al PSOE + PSC, 5 més i 154 el PP, també 6 més (!) que en les passades eleccions de fa 4 anys. O sigui, apuja més el PP que el PSOE al conjunt de l’Estat Espanyol. Però és que només a Catalunya, el PSC ha estat capaç d’aconseguir 4 escons més que els que tenia, 1 d’ells a Tarragona.
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)