Quan parlem de professions de risc, segur que ens venen al cap unes quantes relacionades amb l’altura (treballs de construcció o neteja vidres en bastides), amb la profunditat (miners) o altres com bombers, policia, etc. Res més lluny!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
dijous, 7 d’agost del 2008
dimecres, 6 d’agost del 2008
NI RASTRE DE L'ACCIDENT D'AMPOSTA!
Aquest matí, abans de les 8, al costat mateix de la pilastra que sustenta el pont de la via del tren a la carretera de la Carrova, tot just a tocar d’Amposta, hi ha hagut un greu accident. Ha estat el principal tema de debat entre els meus companys de treball que també han estat testimonis indirectes del mateix. Però per més que ho hagi buscat per Internet, a hores d’ara, encara no surt a cap pàgina d’informació. Ni Vilaweb-el Punt, ni Diari de Tarragona, ni l’Agència Catalana de Notícies, ni Ebredigital (la Veu de l’Ebre) ni la pàgina de l’Ajuntament d’Amposta “diuen” res sobre l’accident. Segurament ens haurem d’esperar demà.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
dimarts, 5 d’agost del 2008
UN LECTOR ESCRIU SOBRE LA VISITA DE MONTILLA
Hi ha determinades èpoques de l’any on la intensitat política baixa. Una és l’estiu i l’altra és per Nadal i Cap d’Any.
Si no fos perquè l’Estatut preveu la revisió del finançament abans del dia 9 d’aquest mes, els nostres polítics faria dies que estarien de vacances en espera del proper curs polític, una cosa que sempre es presenta apassionant, al menys per aquells que ens agrada i seguim la política.
Avui, de tot el que ha aparegut als diaris, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat una carta publicada al Periódico d’un senyor d’Horta de Sant Joan sobre la visita del President Montilla a la Terra Alta en motiu del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre.
Aquest senyor conta que va tenir l’ocasió d’adreçar-se al President i li demanà per quan arribaria la democràcia a la Terra Alta. A aquesta pregunta feta de forma tan directa i, com es obvi, amb un doble sentit, Montilla li respongué que “La democràcia ja feia anys que havia arribat i la prova era que aquest senyor tenia el dret a queixar-se”. Aquest senyor, discrepa (i amb raó) que el concepte democràcia només garanteixi el dret de queixar-se, que per ell és alguna cosa més, com per exemple “ser escoltat i ser tinguda en compte l’opinió dels ciutadans”. Quanta raó!
Recordo que ja fa uns anys, quan els “molins de vent” van començar a aparèixer per la Terra Alta, un bon amic sindicalista i avui regidor de l’ajuntament de Tortosa, em va dir que un alt càrrec del departament de Medi Ambient li havia dit llavors que es va fer un estudi sobre les possibles ubicacions dels parcs eòlics. Per una banda hi havia l’opinió dels tècnics i per l’altra la dels ciutadans. D’aquestes opinions es va dibuixar un mapa que donava aquests resultats: els llocs on es podien instal•lar, ja que tothom hi estava d’acord, el que no, perquè eren descartats per les dues parts i, finalment, aquells on els ciutadans i els tècnics no hi havia coincidit. Vaig pensar que era una bona fórmula. Va acabar dient-me que aquest estudi va acabar als fons d’un calaix d’una taula del departament! Prova irrefutable que no sempre (per no dir mai) que les coses és fan bé, acaben bé!
Aquest senyor d’Horta (o d’Orta, com a mi més m’agrada) no és més que un de tants ebrencs que es queixen per l’actitud dels nostres governs cap al territori. Pareix que des de Barcelona ens miren sempre amb aires des superioritat com si encara fóssim uns pobres “paletos” que no sabem el que volem i han de venir ells per a dir-nos-ho.
Mentre no canvia aquesta actitud, la Catalunya Sud serà “el territori emprenyat de Catalunya!”
Si no fos perquè l’Estatut preveu la revisió del finançament abans del dia 9 d’aquest mes, els nostres polítics faria dies que estarien de vacances en espera del proper curs polític, una cosa que sempre es presenta apassionant, al menys per aquells que ens agrada i seguim la política.
Avui, de tot el que ha aparegut als diaris, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat una carta publicada al Periódico d’un senyor d’Horta de Sant Joan sobre la visita del President Montilla a la Terra Alta en motiu del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre.
Aquest senyor conta que va tenir l’ocasió d’adreçar-se al President i li demanà per quan arribaria la democràcia a la Terra Alta. A aquesta pregunta feta de forma tan directa i, com es obvi, amb un doble sentit, Montilla li respongué que “La democràcia ja feia anys que havia arribat i la prova era que aquest senyor tenia el dret a queixar-se”. Aquest senyor, discrepa (i amb raó) que el concepte democràcia només garanteixi el dret de queixar-se, que per ell és alguna cosa més, com per exemple “ser escoltat i ser tinguda en compte l’opinió dels ciutadans”. Quanta raó!
Recordo que ja fa uns anys, quan els “molins de vent” van començar a aparèixer per la Terra Alta, un bon amic sindicalista i avui regidor de l’ajuntament de Tortosa, em va dir que un alt càrrec del departament de Medi Ambient li havia dit llavors que es va fer un estudi sobre les possibles ubicacions dels parcs eòlics. Per una banda hi havia l’opinió dels tècnics i per l’altra la dels ciutadans. D’aquestes opinions es va dibuixar un mapa que donava aquests resultats: els llocs on es podien instal•lar, ja que tothom hi estava d’acord, el que no, perquè eren descartats per les dues parts i, finalment, aquells on els ciutadans i els tècnics no hi havia coincidit. Vaig pensar que era una bona fórmula. Va acabar dient-me que aquest estudi va acabar als fons d’un calaix d’una taula del departament! Prova irrefutable que no sempre (per no dir mai) que les coses és fan bé, acaben bé!
Aquest senyor d’Horta (o d’Orta, com a mi més m’agrada) no és més que un de tants ebrencs que es queixen per l’actitud dels nostres governs cap al territori. Pareix que des de Barcelona ens miren sempre amb aires des superioritat com si encara fóssim uns pobres “paletos” que no sabem el que volem i han de venir ells per a dir-nos-ho.
Mentre no canvia aquesta actitud, la Catalunya Sud serà “el territori emprenyat de Catalunya!”
dilluns, 4 d’agost del 2008
LA INNECESSÀRIA EXISTÈNCIA DE LA DIPUTACIÓ
El diari el Punt entrevistava ahir Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona. A la portada i com a titular més important del dia és podia llegir: “Seria un error gravíssim que el Baix Penedès es desvincules del Camp de Tarragona”. Evidentment no seré jo qui posi en entredit el dret d’una persona (de qualsevol persona) a opinar d’un tema (de qualsevol tema) Però és evident que hi ha coses que, depenent de qui les diu, tenen més repercussió o menys.
Que el President de la diputació opini sobre una hipotètica revisió de la divisió territorial de Catalunya és una d’aquelles coses que no s’ha fet per casualitat. S’ha fet amb tota la intenció de crear debat i d’incidir directament en el tema en qüestió.
Si el dret a opinar és un dret constitucional, el dret de l’autodeterminació també ho hauria de ser. Com el dret a decidir, que tan pregonen els convergents... En canvi, la Declaració Universal del Drets Humans, en el seu articles 23è, apartat 3) diu textualment: “La voluntat del poble és la base de l’autoritat del poder públic”. Un concepte sovint oblidat pels polítics, sobre tot quan assoleixen quotes importants de poder.
La divisió territorial de Catalunya que jo tinc al cap res té que veure amb una idea de centralisme, ja sigui exercit per Barcelona o per qualsevol de les actuals províncies catalanes. Si fa pocs anys a Catalunya es van crear dues noves comarques, el dia que s’elabori la nova llei sobre l’ordenació territorial, ha de contemplar la possibilitat de que se’n puguin crear d’altres com la lliure integració d’aquestes a la vegueria que considerin més adient. L’actual Penedès està dividint avui, entre les províncies de Barcelona i Tarragona i de ben segur que tenen moltes més coses en comú entre elles que amb altres comarques del seu voltant.
Poblet tampoc entra a fons en el tema al ser preguntat sobre el futur de la Diputació. Apunta aspectes que diu l’Estatut sobre la esmentada ordenació territorial, però no parla de la necessària desaparició de la Diputació. Tema del que ja vaig opinar far molts anys en una roda de premsa dels antics locals que Visió 3 d’Amposta tenia a la vora de l’Ebre. Aquell dia vaig dir que “Si les tot poderosos governadors civils havien desaparegut, perquè no podia arribar el dia que també ho fessin les diputacions”. És el que cal i és el que toca. Des de la Generalitat ja s’ha dit ben clar que la nova ordenació territorial no deurà de comportar una despesa afegida. Així que la duplicitat d’administracions no té cap mena de sentit. Les futures vegueries han d’assumir el paper que avui fan les diputacions i els seus treballadors transferits a les noves administracions.
Per cert, Josep Poblet serà el pregoner de la festa major d’Amposta. El que no tinc clar a hores d’ara si el que es pretén és fer-li un reconeixement públic a una administració que ha estat clau en el finançament de moltes infrastructures i associacions de tot tipus, així com amb la recaptació de la majoria dels impostos municipals o un homenatge a una administració que està cridada a desaparèixer en un futur proper.
Que el President de la diputació opini sobre una hipotètica revisió de la divisió territorial de Catalunya és una d’aquelles coses que no s’ha fet per casualitat. S’ha fet amb tota la intenció de crear debat i d’incidir directament en el tema en qüestió.
Si el dret a opinar és un dret constitucional, el dret de l’autodeterminació també ho hauria de ser. Com el dret a decidir, que tan pregonen els convergents... En canvi, la Declaració Universal del Drets Humans, en el seu articles 23è, apartat 3) diu textualment: “La voluntat del poble és la base de l’autoritat del poder públic”. Un concepte sovint oblidat pels polítics, sobre tot quan assoleixen quotes importants de poder.
La divisió territorial de Catalunya que jo tinc al cap res té que veure amb una idea de centralisme, ja sigui exercit per Barcelona o per qualsevol de les actuals províncies catalanes. Si fa pocs anys a Catalunya es van crear dues noves comarques, el dia que s’elabori la nova llei sobre l’ordenació territorial, ha de contemplar la possibilitat de que se’n puguin crear d’altres com la lliure integració d’aquestes a la vegueria que considerin més adient. L’actual Penedès està dividint avui, entre les províncies de Barcelona i Tarragona i de ben segur que tenen moltes més coses en comú entre elles que amb altres comarques del seu voltant.
Poblet tampoc entra a fons en el tema al ser preguntat sobre el futur de la Diputació. Apunta aspectes que diu l’Estatut sobre la esmentada ordenació territorial, però no parla de la necessària desaparició de la Diputació. Tema del que ja vaig opinar far molts anys en una roda de premsa dels antics locals que Visió 3 d’Amposta tenia a la vora de l’Ebre. Aquell dia vaig dir que “Si les tot poderosos governadors civils havien desaparegut, perquè no podia arribar el dia que també ho fessin les diputacions”. És el que cal i és el que toca. Des de la Generalitat ja s’ha dit ben clar que la nova ordenació territorial no deurà de comportar una despesa afegida. Així que la duplicitat d’administracions no té cap mena de sentit. Les futures vegueries han d’assumir el paper que avui fan les diputacions i els seus treballadors transferits a les noves administracions.
Per cert, Josep Poblet serà el pregoner de la festa major d’Amposta. El que no tinc clar a hores d’ara si el que es pretén és fer-li un reconeixement públic a una administració que ha estat clau en el finançament de moltes infrastructures i associacions de tot tipus, així com amb la recaptació de la majoria dels impostos municipals o un homenatge a una administració que està cridada a desaparèixer en un futur proper.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)