Ahir a les 8 del vespre, a la sala d’exposicions de Caixa Tarragona, es va inaugurar una exposició en la qual hi havia un Picasso, però també dos Miró, un Tàpies, un Modest Cuixart, un Isidre Nonell, un Francesc Gimeno, Josep Niebla i també hi era representada l’obra d’altres artistes de casa nostra com Joan Rebull, Emili Bonet (amb una pintura i dues escultures) César Estrany, Manuel Margalef, Manel Marquès, Jaume Rocamora, Agustí Vizcarro, etc.
Una exposició on tothom va coincidir que era un regal. Cal dir que algunes de les obres exposades estan a la venda i que l’exposició romandrà oberta fins al final de festes.
En l’acte d’inauguració, després de la presentació i els agraïments a tots aquells que l’han fet possible per part del seu responsable Robert Rallo, va prendre la paraula el representant del Senat espanyol i, finalment l’alcalde d’Amposta. La regidora de cultura que també hi era present, no en va fer-ne ús (de la paraula)
Cal dir que el senador, sempre tan protocol•lari, en les seves salutacions va ometre els regidors que eren presents a la sala... serà que no eren del seu partit?
Per cert, no es coneix la propietat dels quadres exposat, la qual cosa dóna peu a tot tipus de conjectures. Potser alguna d’aquestes obres pertanyerà a la col•lecció privada d’algun ampostí?
dijous, 14 d’agost del 2008
UNA FAMÍLIA D'ARTISTES
He pogut llegir a la Marfanta de Gustau Moreno que el cartell de festes de la Cinta de Tortosa ha estat dibuixat per Joan Iniesta, la qual cosa m’ha alegrat ja que sóc company de feina del seu pare Justo.
Joan no és el primer artista de la família ja que, fins on jo conec, la seva mare, Clara Llop és professora de piano del Conservatori de Música de Tortosa i el seu oncle Joan Llop es tot un cinèfil. Precisament, el seu tio va ser el darrer empresari que va portar els cinemes Fèmina i Montepio. Després es va “embarcar” en l’aventura dels cinemes Amposta. Si donem un cop d’ull a la Revista Amposta, veurem com el dia de la presentació oficial de les sales de cine, era present a la roda de premsa entre l’exalcalde i un conegut empresari ampostí. Precisament va ser aquest empresari i Llop qui els van promoure, però l’exalcalde se’n atribuí tots els mèrits. Ara, Joan Llop porta els multicinemes d’Alcanyís.
Joan no és el primer artista de la família ja que, fins on jo conec, la seva mare, Clara Llop és professora de piano del Conservatori de Música de Tortosa i el seu oncle Joan Llop es tot un cinèfil. Precisament, el seu tio va ser el darrer empresari que va portar els cinemes Fèmina i Montepio. Després es va “embarcar” en l’aventura dels cinemes Amposta. Si donem un cop d’ull a la Revista Amposta, veurem com el dia de la presentació oficial de les sales de cine, era present a la roda de premsa entre l’exalcalde i un conegut empresari ampostí. Precisament va ser aquest empresari i Llop qui els van promoure, però l’exalcalde se’n atribuí tots els mèrits. Ara, Joan Llop porta els multicinemes d’Alcanyís.
dimecres, 13 d’agost del 2008
DE LA "RAJOLA" AL PODER I DEL PODER A LA "RAJOLA"
Una de les noticies destacades avui al Periódico és la decisió de l’alcalde de Torredembarra (CiU), recentment nomenat a causa de la dimissió del seu predecessor del PSC per haver-se quedat aquest en minoria.
La decisió en qüestió ha estat el nomenament com a regidora d’urbanisme d’una persona que, professionalment, es dedica a assessorar una immobiliària i que té diverses finques al municipi.
Quan llegeixo coses així no puc per menys traçar paral•lelismes amb diversos polítics que ja exercien de promotors immobiliaris quan ostentaven els seus càrrecs públics i que després de haver deixat la política (o no) encara es relacionen amb el mont de la rajola, es a dir, de la construcció.
És veritat que en aquest darrer any, la construcció de vivendes, sobre tot de blocs de pisos, ha baixat considerablement, però això no impedeix que estiguin vulnerant una llei que els obliga a estar dos anys sense dedicar-se a temes immobiliaris (promoció i construcció)
Però en aquest país, ja sé sap, un dels mals endèmics és la lentitud de la justícia... i això si és que actua finalment en contra de qui vulnera la llei. En aquest cas no s’hi val a dir que no hi ha hagut denúncia prèvia, per això estan els fiscals per investigar els delictes allí on vegin indicis.
A Amposta, abans de les passades municipals, un ciutadà va fer una recollida de signatures en contra del que ell considerava irregularitats comeses en aquest món de la construcció. Després es va anunciar que les portaria a la fiscalia. Ha passat un anys i res de res. He sentit a dir que si finalment no les va presentar. No obstant, el tema va sortir prou als mitjans de comunicació per haver-li prestat més atenció per part de qui es pressuposa que fan complir la llei i més encara si no era el primer cop que es parlava d’aquest tema a la ciutat. Cal recordar que al ple de l’ajuntament, al menys, van ser dos cops on es van treure a la llum diversos afers urbanístics que relacionava edils municipals i empreses constructores.
La decisió en qüestió ha estat el nomenament com a regidora d’urbanisme d’una persona que, professionalment, es dedica a assessorar una immobiliària i que té diverses finques al municipi.
Quan llegeixo coses així no puc per menys traçar paral•lelismes amb diversos polítics que ja exercien de promotors immobiliaris quan ostentaven els seus càrrecs públics i que després de haver deixat la política (o no) encara es relacionen amb el mont de la rajola, es a dir, de la construcció.
És veritat que en aquest darrer any, la construcció de vivendes, sobre tot de blocs de pisos, ha baixat considerablement, però això no impedeix que estiguin vulnerant una llei que els obliga a estar dos anys sense dedicar-se a temes immobiliaris (promoció i construcció)
Però en aquest país, ja sé sap, un dels mals endèmics és la lentitud de la justícia... i això si és que actua finalment en contra de qui vulnera la llei. En aquest cas no s’hi val a dir que no hi ha hagut denúncia prèvia, per això estan els fiscals per investigar els delictes allí on vegin indicis.
A Amposta, abans de les passades municipals, un ciutadà va fer una recollida de signatures en contra del que ell considerava irregularitats comeses en aquest món de la construcció. Després es va anunciar que les portaria a la fiscalia. Ha passat un anys i res de res. He sentit a dir que si finalment no les va presentar. No obstant, el tema va sortir prou als mitjans de comunicació per haver-li prestat més atenció per part de qui es pressuposa que fan complir la llei i més encara si no era el primer cop que es parlava d’aquest tema a la ciutat. Cal recordar que al ple de l’ajuntament, al menys, van ser dos cops on es van treure a la llum diversos afers urbanístics que relacionava edils municipals i empreses constructores.
JURAT A LA XXIV FESTA DE L'ARROSSEJAT DE L'AMETLLA DE MAR
Aquest matí m’ha despertat el so del meu mòbil. Des de l’altre costat, l’interlocutor m’ha convidat a “ser jurat de la XXIV jornada de l’arrossejat”. La veritat és que la invitació m’ha optat, ja que ha estat del tot inesperada per a mi.
L’origen d’aquesta invitació va ser una conversa que vaig tenir amb l’amic Antoni Montagut, regidor de turisme de l’Ametlla de Mar i a qui conec des de que teníem 13 anys. Es veritat que en aquesta conversa va dir que em volia convidar a les jornades gastronòmiques que es celebrarien al seu poble, però el que ha estat una sorpresa és el fet que “em vulgui fer treballar!”. Encara que la idea de fer una cosa que no havia fet fins ara, m’ha entusiasmat...
Aquestes XXIV jornades de l’arrossejat es faran dissabte 23 d’agost al costat de la cofraria de pescadors de l’Ametlla de Mar als voltants de les 6 de la tarda (http://www.ametllademar.org/)
Abans es deia que, a la vida, s’havia de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. No estic segur si amb el pas del temps això ha quedat desfasat o no, però és evident que avui, amb les noves tecnologies es poden fer moltes coses inimaginables només fa unes dècades. Fins ara, jo n’he fet les dues primeres. Només em manca escriure el llibre que, estaria al meu abast si publiqués la recopilació de rutes turístiques per les nostres contrades que ja tinc escrites i “publicades” a l’altre blog: “El Tossal dels Tres Reis”. Per cert, la ruta que tinc en preparació comença, precisament, a la Cala i ens portarà fins a Deltebre, amb el títol de “La mar de l’Ebre”.
I és que ser jurat a unes jornades gastronòmiques era una de les coses que encara no havia fet. En la meva vida he tingut l’honor de casar, també de fer de jurar en diverses oposicions, etc. Però aquesta invitació m’ha omplert de satisfacció, ja que l’Ametlla de Mar és un poble de pescadors amb una magnífica cuina basada amb les delícies de la mar que, combinada amb altres productes de la terra com l’oli d’oliva, les verdures de la nostra horta, etc. la fan quasi bé que incomparable.
Gràcies al Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar i, sobre tot, al seu regidor Antoni Montagut per haver-me fet aquesta invitació. Ens veure’m el dia 23!
L’origen d’aquesta invitació va ser una conversa que vaig tenir amb l’amic Antoni Montagut, regidor de turisme de l’Ametlla de Mar i a qui conec des de que teníem 13 anys. Es veritat que en aquesta conversa va dir que em volia convidar a les jornades gastronòmiques que es celebrarien al seu poble, però el que ha estat una sorpresa és el fet que “em vulgui fer treballar!”. Encara que la idea de fer una cosa que no havia fet fins ara, m’ha entusiasmat...
Aquestes XXIV jornades de l’arrossejat es faran dissabte 23 d’agost al costat de la cofraria de pescadors de l’Ametlla de Mar als voltants de les 6 de la tarda (http://www.ametllademar.org/)
Abans es deia que, a la vida, s’havia de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. No estic segur si amb el pas del temps això ha quedat desfasat o no, però és evident que avui, amb les noves tecnologies es poden fer moltes coses inimaginables només fa unes dècades. Fins ara, jo n’he fet les dues primeres. Només em manca escriure el llibre que, estaria al meu abast si publiqués la recopilació de rutes turístiques per les nostres contrades que ja tinc escrites i “publicades” a l’altre blog: “El Tossal dels Tres Reis”. Per cert, la ruta que tinc en preparació comença, precisament, a la Cala i ens portarà fins a Deltebre, amb el títol de “La mar de l’Ebre”.
I és que ser jurat a unes jornades gastronòmiques era una de les coses que encara no havia fet. En la meva vida he tingut l’honor de casar, també de fer de jurar en diverses oposicions, etc. Però aquesta invitació m’ha omplert de satisfacció, ja que l’Ametlla de Mar és un poble de pescadors amb una magnífica cuina basada amb les delícies de la mar que, combinada amb altres productes de la terra com l’oli d’oliva, les verdures de la nostra horta, etc. la fan quasi bé que incomparable.
Gràcies al Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar i, sobre tot, al seu regidor Antoni Montagut per haver-me fet aquesta invitació. Ens veure’m el dia 23!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)