TELETIPS

L’OMS investiga si el nou virus es va crear en un laboratori. Un científic australià afirma que el brot de grip “nova” (o grip a, o com es digui,,,) va ser fruït d’un error humà. O sigui, que el bitxo se’ls hi va escapar de les mans. N’hi ha que també opinen que va passar el mateix amb el virus de la SIDA, el que va produir les morts que es van imputar al “aceite de colza desnaturalizado”, a principis dels anys 80 i, fins i tot, la mixomatosi dels conills...

Camps, imputat. Era qüestió de dies que la fiscalia imputés al tot poderós president de la “Cheneralitat” Valenciana amb la trama Gürtel. Ell no para de dir que és innocent i que vol declarar... Però va presentar un recurs per a no tenir que fer-ho que el jutge li va denegar. Quantes coses deuen passar entre les bambolines del “gran teatre” de la política… Llàstima que no es pugui disposar de més efectius per arribar a tots aquells casos de corrupció que hi ha i que alguns, fins i tot, coneixem. De totes maneres, podria ser que ho acabés pagant tot el seu número dos: Ricardo Costa. No seria el primer cop que un polític de renom hagi sortit indemne.

Això no és una pel•lícula. S’ha sabut que les autoritats de l’Índia han tirar per terra el barri de barraques d’on van sortir molts dels nens que van protagonitzar la pel•lícula “Slumdog millionaire”, la guanyadora d’aquest any dels Oscar de Hollywood. I això que les autoritats del país asiàtic van prometre als nens que no enderrocarien les seves llars. Aquesta és una de les grans hipocresies del món: mentre la productora i els principals protagonistes de la pel•lícula van guanyar molts diners, els nens van tenir que retrobar-se amb la crua realitat de la vida. Ja ho va dir un dels nens. “Si fóssim d’una altra casta, això no ens hauria passat”. “Arriba parias de la tierra!”

Josep Curto deixa el PPC entre crítiques. Conegut a Tortosa com Kubaleta, des de la seva època de jugador de futbol, Curto ho va ser quasi tot dintre del PP català: diputat, secretari general del partit, candidat a l’alcaldia de la capital del Baix Ebre... Ara marxa decebut amb els actuals dirigents. La política del PP podrà ser molt bona, però per als dirigents centralistes de Madrid. Com es veu amb la seva marxa, no només sóc jo qui pensa que la política del PPC és anticatalana.

Florentino Pérez planeja un gran projecte per combatre el Barça. No sé si és bo o dolent que el dia que fa pública la seva candidatura a la presidència de la “casa blanca” (en aquest cas és una metàfora i res té que veure amb la residència de Barack Obama) se’n recordi del Barça. Per un costat, és que tenen la síndrome d’inferioritat respecte a la temporada que ha fet el Barça. A la història quasi sempre ha estat a l’inrevés. Però per l’altra em temo que vulguin “tocar-nos” algun jugador. Iniesta i Messi, per aquest ordre deuen de ser els favorits de l’aspirant.
De totes formes, de sortir-ne elegit primer mandatari del Madrid, es demostraria, un cop més, la poca memòria que té la gent. Va marxar del Real Madrid per la porta del darrera, havent de dimitir. I duran el seu mandat va tenir que pegar el “pilotasso” de la venda de la ciutat esportiva per eixugar el dèficit. Per ser, pareix que l’actual ronda els 5.000 milions d’euros... Hi ha qui pensa que ara intentarà fer el mateix amb el Santiago Bernabeu... Si el difunt president fill d’Almansa (Albacete) aixequés el cap...

LA FISCALITAT DE L’ATUR

A l’arribar al mes de maig toca passar comptes amb Hisenda. És l’època de fer la declaració de la renda i qui més qui menys espera que sigui a retornar per mirar d’arribar a final de mes sense passar massa angúnia.
En canvi, hi ha contribuents que es troben amb la sorpresa de que han de pagar. I aquí comencen els problemes per a molts, sobre tot per als més desafavorits. Fins i tot n’hi ha que s’assabenten de que tenen que fer la renda quan demanen un ajut públic.
I és que l’actual normativa de l’IRPF estableix que estan obligats a declarar qui “obtinguin rendiments del treball superiors a 11.200 euros anuals de més d’1 pagador i que l’import del segon (o de la resta si fos el cas) en ordre de quantia sigui més de 1.500 euros”.
La crisi econòmica actual ha fet que molts treballadors hagin perdut la feina i passat a cobrar la prestació d’atur. I és quasi inevitable que la suma d’ingressos percebuts dels dos llocs faci que existeixi l’obligació de declarar. I la declaració sol ser, en la majoria dels casos, a pagar.
Tant de parlar de mesures contra la crisi per afavorir determinats sectors i encara ningú ha proposat el que ja existia abans del canvi de normativa de la renda l’any 1999 aprovada pel govern d’Aznar i que els socialistes no va corregir quan van arribar al govern: la no tributació de les prestacions d’atur. Seria una forma d’ajudar a un dels col•lectius més desprotegits.

REI DE COPES: F C BARCELONA 4 - 1 ATHLETIC CLUB DE BILBAO

A Mestalla (València), victòria sense pal·liatius. "No hace falta decir nada más".
Golejadors pel Barça: Turé Yaya (1-1) Bojan (2-1) Messi (3-1) Xavi (4-1)

AMARG, ASPRE I AMB REGUST D’AGREDOLÇ

Que el debat del ple de la nació no seria per a Zapatero un camí de roses ja sé sabia abans de començar. Així, els retrets amargants del líder de l’oposició Mariano Rajoy i les rèpliques del president, entraven dintre del guió que s’intueix en aquests casos.
Però la resta dels grups de l’oposició que van intervenir ahir no es van mostrar molt més benèvols. Els seus discursos van ser aspres sobre tot en temes com la crisi i les mesures que s’han d’adoptar, finançament (en el cas dels grups catalans, etc.)
Conten les cròniques d’avui que Zapatero va fer un guany cap a la seva esquerra política. Mentre que els partits d’esquerra diuen que s’ha quedat curt i CiU ho qualifica de “gir centralista”.
No entraré a valorar les grans mesures que va proposar ahir el president. Segurament els dos que han tingut més repercussió són els ajuts directes per la compra d’automòbils i les limitacions a les deduccions per habitatge habitual a l’impost de la renda. Només una consideració, les coses, tal com es posen, es poden treure i a l’inrevés. Encara que hi ha coses que en el transcurs dels anys i amb canvis de govern, no s’han modificat. Estic parlant, per exemple, de les prestacions per atur que va ser Aznar qui les va fer tributar i encara segueix així.
El que més m’ha cridat l’atenció del debat és que Rajoy no proposés cap mena de mesura per a “pal•liar” la crisi (vegeu que no parlo de sortir, ja que això ho han de fer tots els països plegats, però hi ha mesures específiques per a cada país segons les principals fonts de la seva economia)
La principal mesura que adoptaria el PP és la “regulació” del mercat de treball. Es a dir: abaratiment dels acomiadaments i temporalitat a les contractacions. I perquè no ho diu? Perquà dintre de tres setmanes i escaig hi unes eleccions europees que volen guanyar i convertir-les en una espècie de primàries. Llavors perquè critiquen quan Zapatero “amagava” la crisi que se’ns venia al damunt?
El PP ha passat d’usar com a arma “llançadora” contra el govern el terrorisme de ETA a les xifres d’atur que tenim. Ningú podrà dir que no s’han sabut adaptar als temps... I que no tinguin sentit de l’oportunitat!
Però si tenim en compte que la seva secretaria general (la Soraya Saenz de Santamaria) va dir que farien una crítica constructiva i que portarien a debat les seves mesures... Queda clar que d’això, res de res.
Però de tot el que he llegit avui, hi ha una cosa que m’ha donat que pensar. Es tracta d’una frase de Duran i Lleida que diu així: “El que Espanya necessita España són líders disposats a perdre vots a costa de prendre mesures que no sempre seran populars”. I què més? Qualsevol mesura antipopular i que faci perdre vots, també fa canviar governs! I els nous governants, seguiran aplicant les mateixes mesures? El que calen són mesures efectives que ajudin les economies familiars per a fomentar el consum i les petites empreses que són les que més ocupació donen. Sobre aquestes darreres, una de els mesures d’ahir va ser la reducció de 5 punts a l’Impost sobre Societats sempre que no perdin llocs de treball. I les empreses familiars, per exemple, que no siguin societats, es a dir, els autònoms? També cal prendre mesures que els redueixin, per exemple l’impost de la renda. I per als aturats, estaria bé tornar a allò que deia abans: que l’atur no els imputés a l’hora de declarar..
Per acabar, Zapatero va tornar a deixar els catalans amb un gust agredolç a la boca. Encara que moltes mesures proposades ahir fossin del gust d’altres grups, és evident que allunyar el tema del finançament fins els 15 de juliol quan s’havia promès (la darrera vegada) que es tancaria el mes de maig, no ens pot acontentar. El retard ja serà de quasi un any... I espera’t!