RELLEU A LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

A les 8 del vespre d’ahir dilluns, a la seu del Consell Comarcal del Montsià, s’hi va celebrar un ple extraordinari per canviar la presidència del mateix, segons s’havia acordat al pacte d’inici de legislatura signant per socialistes i republicans. Així, Alfons Montserrat (ERC), que havia estat 4 anys al capdavant del Consell (2 de la legislatura anterior i dos d’aquesta) donava pas al nou president Joan Castor Gonell (PSC) Alfons Montserrat també és alcalde d’Alcanar i Castor Gonell, a la vegada, de Sant Jaume d’Enveja.

No obstant, per a poder accedir a la presidència de l’ens comarcal, hi van caler dues votacions, ja que, per absència de dos consellers, en la primera votació, Castor Gonell no va obtenir la majoria absoluta necessària per a ser elegit. CiU també hi havia presentat candidatura. El resultat de les dues votacions va ser el mateix: 12 vots a favor de Castor Gonell, 8 al candidat de CiU i 3 vots en blanc. A la segona votació, com només calia majoria simple, Castor Gonell fou proclamat 5è president del Consell Comarcal del Montsià. Abans d’ell ho havien segur Joan Maria Roig, Daniel Rius, Miquel Alonso i Alfons Montserrat.

Després de donar la paraula a cada un dels grups que conformen el plenari del Consell, Castor, en el seu discurs, va començar agraint la presència del públic assistent (unes quaranta persones) i sobre tot als del seu poble (unes quinze) També agraí de forma especial la presencia de diversos exalcaldes de Sant Jaume d’Enveja, entre ells, el seu propi pare que fou el primer alcalde democràtic de la població del marge dret del Delta de l’Ebre l’any 1979, només uns 6 mesos després d’haver aconseguir la independència de Tortosa i també de Manolo Porres, l’alcalde que va encapçalar la lluita del poble contra el transvasament de l’Ebre.

També hi era present la cúpula del PSC de les terres de l’Ebre: el president Joan Sabaté, el primer secretari Antoni Sabaté, la secretaria d’organització Maria Beltran i altres membres de l’executiva com Manel de la Vega. I també altres càrrecs institucionals com la diputada al congrés Lluïsa Lizàrraga, la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura, el director dels serveis territorials d’Agricultura Antoni Espanya, així com diversos alcaldes i regidors d’algunes poblacions del Montsià.

Del discurs del flamant president cal destacar “la voluntat de lluitar a favor de la Vegueria de l’Ebre, una eina indispensable per al desenvolupament de les nostres comarques”.

FINANÇAMENT

Finalment, fumata blanca! Quan encara quedaven 3 dies per a ‘acabament del termini que va donar Rodríguez Zapatero, l’acord de finançament amb Catalunya pareix total. S’ha endarrerit 11 mesos, però pareix que ha valgut la pena esperar. Tothom hi esta d’acord. Els primers, els socialistes, però també els d’ICV-EUA. ERC s’hi va sumar ahir al obtenir, segons ells, 300 milions d’euros addicionals. Calia escenificar davant de la seva parròquia que no s’estava supeditat ni al govern d’Espanya ni al PSC i que la última paraula la van tenir ells, com si l’acord no hagués estat pactat i tancat amb els altres grups del govern d’Entesa i l’estratègia elaborada amb antelació. Però això conduirà als republicans a donar suport als pressupostos per a l’any vinent. O és que el govern les hi va “donar” 300 milions sense esperar res a canvi? S’ha de ser molt ingenu per a pensar que a l’Estat el pots tractar de tu a tu, tal com afirma Joan Puigcercós. Avui per avui, no i tampoc en el futur mentre “el pacte” entre Espanya i Catalunya sigui el que avui és...
També s’han mostrat d’acord amb el nou finançament els dos grans sindicats, la UGT i CC.OO. i, fins i tot la patronal catalana, Foment del Treball Nacional.
Tothom? Evidentment no! Ni el PP tant a nivell català com espanyol ni CiU estan conformes amb l’acord que s’ha arribat. En canvi Ciutadans, el grup més petit del Parlament de Catalunya, en aquest cas i “sense que serveixi de precedent”, també s’hi van mostrar favorables.
El PP augura “més impostos, més atur i més crisi”. Només li va fer falta criminalitzar el govern i demanar la dimissió del seu president! Evidentment el PP defensa “les garrofes” dels seus. Apujar els impostos ja es va “intentar” fa un parell de setmanes i, fins i tot, es va arribar a un principi d’acord amb CiU per apujar els impostos dels qui més guanyen. Finalment tot va quedar en un “no res”. Però d’aquí fins que es debatin els pressupostos per al 2010 encara es pot tornar aprovar. Quan parli el PP que ho digui bé, ja que la pujada no seria per a tots. No afectaria a la majoria de treballadors assalariats i petits empresaris. El PP diu que “L’acord beneficia a comunitats autònomes riques (en clara referència a Catalunya, per sobre d’altes més pobres”. En èpoques de crisi, també són aquestes comunitats “riques” les que es veuen més afectades. On hi ha més indústria i serveis, s’han fet moltes més ERO’s (Expedients de regulació d’ocupació) que allí on n’hi ha menys. Quants expedients d’aquest tipus s’han fet al sector primari (agricultura, ramaderia i mineria)? Caldria que el PP digués clar que “no hi està d’acord perquè beneficia a Catalunya”
La argumentació de CiU es molt diferent. Va des de dir que “aquest acord és il·legal i dinamita l’Estatut” perquè va més enllà del 2012. La excusa que posa CiU no importa. Si no hagués estat aquesta n’hauria estat una altra. CiU va posar “un llistó molt alt” i sabia que qualsevol pacte que s’acabaria tancant, no arribaria, ni de bon tros al sostre que ells mateixos havien fixat. L’excusa la tenien preparada des de feia temps.
Què amaga CiU? Que l’acord és molt millor que el que havia assolit el govern Pujol (com el proper acord que, mani qui mani, serà millor que aquest!) Què ara no hi tenen res a guanyar ni perdre. CiU ha d’acontentar a la seva parròquia (com ho fa el PP, com ho faria qualsevol partit que està a l’oposició) Quan Mas es pensava que Zapatero el recolzaria per a ser president de la Generalitat, a esquenes de tothom (govern i parlament de Catalunya) va acceptar un Estatut a la baixa i va consentir que es retallés de forma substancial. Ara diu que li han posat a “tocar” al Tribunal Constitucional.
És evident, per finalitzar, que “tothom ho veu del color segons el cristall en que s’ho miri”. Que l’acord és millor que el que teníem fins ara, segur! A l’igual que l’Estatut que tenim. Que no agradi ningú, també és un fet. Tothom voldria acords de màxims, però com en tota negociació, això és impossible!

LA PRESIDÈNCIA NO ESTÀ EN JOC

El Parlament de Catalunya havia aprovat el nou estatut amb el vots favorables de CiU, PSC, ERC i ICV-EUA (30-09-2005). Als pocs mesos, Artur Mas s’entrevistava amb Rodríguez Zapatero al palau de la Moncloa (25-01-2006) Allí, tots dos, van pactar una rebaixa de l’Estatut. Mas, a canvi, acceptava la promesa de Zapatero de donar-li suport si CiU era la llista més votada a les properes eleccions autonòmiques catalanes (1-11-2006) Però a l’hora de la veritat, Montilla va aconseguir renovar el pacte tripartit (o d’Entesa) i les pretensions de Mas se’n van anar en orris. Ara, a la recta final del tancament de la negociació pel nou finançament, Mas anuncia que el declararà il•legal si l’acord va més enllà de 2012.
És què no era il•legal signar un Estatut rebaixat a esquenes del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat? Llavors Mas s’hi jugava la presidència. Ara no.

HOMENATGE D'AMPOSTA A "LO TEIXIDOR"

Ahir a la tarda, a la plaça on des d’ara portarà el seu nom: Josep Guarch “lo Teixidor”, més de 300 persones es van congregar per a retre un merescut homenatge ha qui ha estat el darrer gran cantador de jota improvisada de l’Ebre.

Nascut a l’Aldea, lo Teixidor ha viscut quasi tota la seva vida a Amposta, on encara hi viuen els seus fills que, com no podia ser d’una altra manera, ahir també hi eren presentes i participant de forma activa. Un d’ells tocant en una de les rondalles que van convertir l’acte en tot un homenatge a la nostra jota. L’altre, el més gran, dedicant un versos al seu pare que, inquiet, li va dir: “Comences o què?”.

L’homenatge va comptar amb la presència de cantadors actuals com “Jandro”, Guardet, Sicco Bertomeu. Alguns d’ells acompanyats per les seves pròpies rondalles. També hi va ser present la rondalla de la Ràpita i el grup de jota d’Amposta Peracota. També es van unir a l’acte cantadors espontanis com Carlos Valldepérez, Dolors Espelta o Ester Baiges, entre altres persones que com Lluís Garcia, del restaurant l’Estany li van voler adreçar unes paraules de reconeixement a la seva tasca i a tota una vida dedicada a la jota.

No cal dir que l’acte també va comptar amb l’alcalde i la majoria dels regidors d’Amposta, així com també amb els Alcaldes de l’Aldea i de Sant Jaume d’Enveja.
Va tancar l’acte el mateix Teixidor amb una mostra de la seva jota, emocionat a un públic incondicional, ple d’amics que l’han acompanyat al llarg d’una vida cantant per molts de pobles de les Terres de l’Ebre i també més enllà del riu Sénia i del coll de Balaguer.