DE FOTOS, POLÍTICS I MALFACTORS

A hores d’ara us suposo a tots ben assabentats de la distribució de les fotos amb la suposada cara del malfactor Bin Laden per part de la FBI (la policia federal americana, per aquell que no ho sàpiga) Un fet que seria d’allò més normal, s’ha convertit en extraordinari perquè per a fer “envellir” el cap de Al Qaeda s’han fet servir fotos de qui va ser fins fa ben poc el líder d’Izquierda Unida Gazpar Llamazares.
La primera pregunta que li ve a un al cap, és: Perquè té la FBI una fotografia de Llamazares? La resposta és ben senzilla: Perquè és comunista i els americans tenen als comunistes quasi com a terroristes! Així de clar.
Per això és normal que ara, Llamazares vulgui que el govern espanyol demani oficialment a l’americà explicacions sobre el fet. Però el govern americà (d’Obama, no ho oblidem) hauria de fer alguna cosa més. Demanar-li disculpes públiques al polític espanyol que, encara avui, és el portaveu del seu grup (IU-ICV) AL Congrés dels Diputats espanyol. I si no és molt demanar, que cremin totes les fotografies de polítics així con els arxius que deuen de tenir d’ells tant la FBI com la CIA.
Però el fet m’ha fet recordar-ne un altre que va passar a un sindicalista i un polític de les nostres terres, concretament de la comarca del Montsià, ja fa uns anys.
M’ho explicava el sindicalista durant un acte que celebrava la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Ell és ampostí i militant actiu de Unió de Pagesos. Es veu que algú li va posar una denúncia i, per la qual, un dia va acudir a la comissaria (no em féssiu dir ara si de la Policia Nacional o de la Guardia Civil)
En un descuit de qui l’estava atenent (no interrogant), fa poder mirar l’expedient que no li volien mostrar. Va poder llegir coses força interessants, com la persona que el va denunciar, però també la foto que completava l’expedient. I no era ell! La foto era d’un polític (que com he dit és del Montsià) i d’ICV. L’aspecte físic hi va tenir molt a veure. Tots dos amb barba.
Això demostra que, de vegades, la policia (qualsevol policia) és una mica “xapucera” a l’hora d’actuar i pot provocar conflictes a les persones que es veuen relacionades sense caler-ho.
Què passaria si Llamazares viatges els propers dies als Estats Units? No seria el primer espanyol en tenir problemes per l’aspecte més que per una altra cosa.

(Fotos publicades al Periódico de Catalunya)

OBSCENITATS DIVERSES

Segons el primer mandatari dels Estats Units d’Amèrica és una obscenitat que la banca nord-americana reparteixi els beneficis que està repartint entre els seus alts càrrecs.
No fa gaires mesos, la Reserva Federal havia injectat uns quants mils de milions de dòlars per ajudar a superar la gran crisi financera que va patir per culpa “d’un d’ells”, Bernard Madoff.
Però quan encara estem submergits dintre de la profunda crisi i a penes es veuen “brots verds” a l’horitzó econòmic.
Resulta que mentre tothom ens estem cordant el cinturo i mirem de no malgastar en coses innecessàries i, encara sort, que hi ha qui no té per a comprar productes de primera necessitat, resulta que hi ha que de crisi no en té gens ni mica.
L’altre dia es deia dels controladors aeris que guanyen quasi 900 mil euros any (o el que és el mateix, quasi que 150 milions de pessetes de les d’abans)
Deia Obama que crearà un nou impost per aquests tipus de primes. Si el porta a terme, només ens quedarà aplaudir la mesura.
Al nostre país, Zapatero diu que apujarà l’impost de la renda y s’arma “la de Déu és Crist”. Sobre tot per l’oposició dels grans partits de dretes: PP, CiU, etc. I ja sé sap, com s’han d’aprovar els pressupostos, sovint toca fer marxa enrere.
De l’altra obscenitat ja us en havia parlat no fa gaire: l’increment dels costos dels productes agraris que hi ha des del camp fins arribar a les mans del consumidor. Avui el Periódico xifra aquest increment: 490 %.
A la pàgina anterior he vist una cosa que ja m’ha cridat l’atenció: el preu de la taronja (2,25 euros/quilo) però encara m’ha sorprès més quan he llegit: “Origen: València”.
És evident que la enorme producció que hi ha a València arriba a eclipsar la “petita” producció de la denominació d’origen Baix Ebre-Montsià.
Aquí ens pot semblar molt important, però comparativament parlant, no és capaç d’arribar a una xifra de dos dígits.
Però trobo que, després de tot l’esforç que es fa des de la DO, es podria tenir una mica més de sensibilitat i fer més promoció. Encara que sigui gratuïta com en aquest cas.
Penso que si les coses les vas repetint i repetint, al final “calen” i la sortida dels nostres cítrics (mandarines i taronges) no està tan bé com per anar desaprofitant les poques oportunitats que ens donen.

BATUSSA A AMPOSTA LA PASSADA NIT

Sobre la una de la passada nit i quan el partit entre el Sevilla i el Barça ja feia més d’una hora que s’havia acabat, uns crits molt forts em van despertar. A l cap d’una instant, la meva dona, també sobresaltada em va preguntar que eren allò que sé sentia al carrer. No vaig alçar la persiana de la nostra habitació, però em vaig dirigir al menjador que si que estava aixecada per mirar si podia veure que passava. Però no, d’allí no es veia res. Com que els crits no paraven ni disminuïen d’intensitat, vaig agafar el telèfon mòbil i vaig trucar a la policia local.
Vaig suposar que qui es barallaven devien de sortir de la cafeteria “Aqua”, inaugurada només farà un parell de mesos al mateix local on, ja fa un bon grapat d’anys, l’avui entrenador Josep Gombau va obrir una botiga d’esports anomenada Slastics (foto)
Vaig tornar al llit però els crits encara es sentien i crec que es van sentir al menys un quart d’hora més. No sé si va arribar la policia local, suposo que si.
Aquest matí, quan he tret a la gosseta abans de marxar a treballar, li he preguntat a un veí del bloc de davant del nostre si havia sentit res. M’ha dit que no, però que a l’entrada del seu edifici hi havia sang.
He travessat el carrer i ho he anat a veure. Els escarritxos de sang es veient per tot arreu: parets, terra... De la rampa que hi ha per accedir al local esmentat, ja en baixava un bon reguerall. També hi havia alguna ampolla trencada sense poder especificar si era de cervesa o d’una altra beguda del esmicolada que estava.
Al carrer, i aparcats cada un a un costat, hi havia un parell de cotxes. Un amb matrícula de Romania i l’altre de Lituània. Com que no tenim veïns al carrer d’aquestes nacionalitat, he pensat que, molt probablement, eren dels que s’havien esbatussat i que potser estaven detinguts o ingressats.
No vull cridar al mal temps però l’incident m’ha fet recordar les “famoses” baralles al carrer del local Piña Colada, un local situat entre les confluències dels carrers Verge de Montserrat i Jacint Verdaguer, al bell mig d’Amposta.
Els veïns del “Piña Colada” ja n’estaven tips d’avisar constantment a la policia. Fins i tot havia estat tancat de forma provisional alguna vegada. Un dia, els constants enrenous, van arribar al ple de l’ajuntament en forma de pregunta a l’alcalde. Se’ns va respondre que la única que es queixava era una “veïna pesada”. Al cap de pocs dies, l’alcalde va signar un decret d’alcaldia i el va fer tancar definitivament.
Queda palès que els fets eren molt més greus que el que va voler dir el responsable municipal quan els va qualificar-los de “queixes d’una veïna pesada”!

LES COSES AL SEU LLOC

Ahir, el Tribunal Suprem va “tornar les coses al seu lloc” respecta a la imputació pel delicte de “reunió il•lícita” del anterior lehendakari Ibarretxe, l’actual, Patxi López i l’exconseller d’Interior del govern basc Rodolfo Ares, per haver-se reunit amb membres de Batasuna quan aquest partit ja havia estat declarat il•legal.
Al seu dia ja vas opinar al respecte i vaig dir que “coses com aquesta no haurien de passar”. Faltaria més que el president del govern basc (o qualsevol altre) no pogués reunir-se amb qualsevol ciutadà, dintre de els seves competències i que, jo crec, que han de ser il•limitades en el seu marc competencial.
És evident que qualsevol associació (ja es digui Fòrum d’Ermua o Dignitat i Justícia), té el dret de denunciar davant els tribunals tot allò que pugui tenir una mica de base jurídica. Però els jutges haurien de poder rebutjar casso com aquests quan l’única cosa que pretenen és fer mal als denunciats sense treure cal benefici més que la “satisfacció personal”.
Al mateix sac s’haurien de posar les denuncies que ha rebut el jutge Garzón per prevaricació. La darrera acceptada a tràmit, d’ahir mateix, per una denúncia feta per la Falange Española y de las JONS (que jo no entenc com s’il•legalitza Batasuna, Acció Nacionalista Basca o el Partit Comunista de les Terres Basques i no partits con FE)
Garzón encara té altres “causes” pendents als jutjats per a resoldre. Denuncies per prevaricació, perquè els seus denunciants, el sindicat ultradretà Manos Limpias, creu que no pot ordenar l’obertura de les fosses comunes amb els assassinats fets pels feixistes a la Guerra Civil Espanyola.
La dreta (i a Argentina, Xile, Uruguai, etc. hi tenim clars exemples) abans d’abandonar el poder, legisla lleis que protegeix els dictadors i els seus col•laboradors. I als represaliats i les seves famílies, qui el protegeix? No és normal que una família, encara que siguin els nets dels afusellat, vulguin enterrar els seus morts juntament amb la resta de la família.
Espero que els casos que Garzón té pendents acaben tots com el dels lehendakaris bascos i les coses tornen està al seu lloc, d’on no haurien d’haver “marxat” mai!