LA MOCIÓ PER LA COCAPITALITAT

Tal i com va anunciar l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta, per al ple d’avui s’havia de debatre la moció per la cocapitalitat o “Sobre la divisió territorial de Catalunya i la Vegueria de l’Ebre” que era com figurava a l’ordre del dia.
D’entrada cal dir que la moció l’ha argumentat l’alcalde i no el portaveu de CiU al ple que és qui ho acostuma a fer.
Encara que al text de la moció es demanaven diverses coses i se’n posaven en dubte algunes més (com el finançament, el debat territorial i el consens necessari, etc.), el rerefons de la moció, com ja s’ha dit, era el reconeixement “oficial” de la cocapitalitat d’Amposta.
La resposta del portaveu del PSC ha segut, primer que res, congratular-se del canvi d’actitud per part del grup de CiU que, fins ara, sempre havien reivindicat la “capitalitat” territorial o de la futura vegueria. També li ha demanat a l’alcalde que es busquessin complicitat d’altres poblacions i ciutat com les capitals comarcals (Móra d’Ebre i Gandesa), però sobre tot de Tortosa i també dels altres pobles de la comarca del Montsià. L’alcalde li ha dit que així es faria i que, Amposta, sempre s’havia mostrat “generosa” cap a les altres poblacions del territori. També s’ha posat en dubte la bona fe de l’ajuntament quan es critica el paper jugat per la Generalitat i d’una manera especial a Jordi Ausàs, com a Conseller de Governació i res se’n diu de la Diputació de Tarragona que, amb la seva desaparició, propiciarà la creació dels consells de vegueria. Finalment se li ha dit que el debat que s’estava portant, tot i ser enriquidor i desenvolupar-se amb serenitat, era “estèril”, ja que la població té altres coses més importants en que pensar, com per exemple la economia domèstica.
Per part d’Esquerra se li ha retret a l’alcalde “voler entorpir la posada la creació de les vegueries i, principalment la vegueria de l’Ebre” i també se li ha recordat a l’alcalde que l’Estatut preveu el finançament de les vegueries amb les mateixes dotacions econòmiques que ara perceben les diputacions provincials.
Si fem una mica d’història, veurem com a Amposta, CiU va començar a parlar de “capitalitat” a principis d’aquesta dècada quan a quasi tot el territori es parlava del Pla Hidrològic Nacional, de transvasament de 1.050 Hm3 d’aigua de l’Ebre principalment cap a València i Múrcia, d’assemblees informatives, manifestacions, etc. Però a Amposta, aquest temes millor no “tocar-los” i el llavors alcalde i avui senador d’Espanya va treure’s del seu barret en forma de “conillet blan” la capitalitat. Encara recordo les camisetes que es van repartir pel poble entre diferents afilitats, simpatitzants i d’altres amb el lema “Amposta capital” i les dessuadores que lluïa l’equip femení de handbol amb el mateix lema.
Des d’ençà, la “història” de la capitalitat ha anat apareixent a la nostra ciutat de tant en tant per demostrar que la idea encara era ben viva. També de tant en tant s’ha volgut disfressar una mica el seu significat com quan es va dir que el significat de “capital” volia dit “important”...
I serà, segurament, pel que es recordarà a l’anterior alcalde, ja que, finalment, se’n va apropiar fins el punt de que va crear una empresa que porta aquest nom: “Amposta capital” i que, segons ell mateix “es dedica a fomentar la cultura i divulgar el nom de la ciutat arreu del territori”.

MANIFESTACIÓ A ASCÓ EN CONTRA DEL MTC

Més de 2.000 persones s’han aplegat aquest matí de diumenge a la població d’Ascó (comarca de la Ribera d’Ebre) per a demanar que no es faci el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears.
La manifestació, al igual que les que férem en contra del PHN o d’altres, ha transcorregut sense cap tipus d’incident i amb un caire lúdic i reivindicatiu.
A l’arribar a la plaça de l’església, s’ha llegit el manifest i han hi hagut alguns parlaments per fer recapacitar a l’alcalde de la població que al ple extraordinari que ha convocat per a dimarts, acabi per no presentar la candidatura per ser seu del també anomenat “cementiri nuclear”.


Durant els parlaments s’han pogut sentir crits en contra de Zapatero, de Montilla per a que “digui clarament al govern espanyol que Catalunya no vol emmagatzemar els residus nuclears de totes les centrals nuclears d’Espanya”, però sobre tot contra l’alcalde de la vila, el convergent Rafael Vidal. Encara que el que més m’ha cridat l’atenció ha estat quan s’ha dit que “Catalunya no pot ser independent si dintre del seu territori s’hi emmagatzema tot el residu d’urani de les centrals nuclears espanyoles”.
El cert és que no m’he trobat sol, ja que quan tens clara una idea i la defenses, tots els qui t’envolten també comparteixen el mateix ideal. Però és veritat que he trobat a faltar als “meus”. Mentre ERC tenia una nodrida representació política amb el delegat del govern Lluís Salvador i el President de la Federació de l’Ebre Gervasi Aspa al cap davant, en representació “oficial” del PSC només hi havia el diputat al Parlament i alcalde de Batea Joaquim Paladella. Tampoc he vist cap càrrec de CiU.


Entre els assistents he pogut veure i he tingut ocasió d’anar a saludar a uns dels primers lluitadors en contra de l’energia nuclear, el calero Joan Rebull i la seva esposa Marinia, a qui ja fa quasi 30 anys que conc.
Penso que aquestes terres, diguin el que diguin alguns col•lectius com el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ens hi juguem massa, segurament que el nostre futur. Amb l’aigua que es volia transvasar cap al sud ens hi el jugàvem, però amb el MTC, també.


Una vegada acabada la manifestació i quan ja ens en tornàvem a buscar el cotxe, m’ha sorprès una pancarta que es contraposava a les “oficials” (segurament que col•locades pel propi ajuntament i que estaven escampades per tot el poble) on s’hi podia llegir “Sí al MTC”, on hi posava “No al MTC”. I és que no tota la població d’Ascó hi està a favor...

COM ES PERDEN UNES ELECCIONS

Unes eleccions es poden perdre de moltes maneres però hi ha una frase que els resumeix totes: “Pel desencant dels ciutadans”.
Avui per avui no estic en condicions d’afirmar si Montilla està o no a favor de que el MTC o cementiri nuclear vagi a Ascó. Coneixent el President sabem que és un home parc en paraules i potser trigarà una mica en donar una resposta contundent a les pretensions de la població riberenca. També potser que Montilla opti per no dir res que és el mateix que “donar la ‘callada’ per resposta”. Però n’estic segur que no trigarem massa dies en saber alguna cosa.
De moment, el que ja sabem, és que Ascó presentarà la seva “candidatura” al MTC el proper dimarts com també o ha fet la població de Yebra (Guadalajara)
Si, finalment, no hi ha un pronunciament clar (i català) de l’executiu, en un any electoral com es aquest, pot passar que la participació a les eleccions previstes inicialment per al mes de novembre, sigui molt baixa o que hi hagi un bot en blanc massiu.
Les Terres de l’Ebre som una regió desencantada des de fa moltes dècades. No es cert que mai ningú se’n recordi de nosaltres! Se’n recorden quan els hi som imprescindibles per a col•locar-nos centrals nuclears, de cicle combinat com la que pretenia Móra la Nova, parc eòlics, magatzems de gas, cementiris nuclears o necessiten la nostra aigua. I si no se’n recorden, sempre hi ha qui els crida com ho ha fet ara l’alcalde d’Ascó.
Ara fa just dos anys, la població ebrenca tornava a estar en peu de guerra. L’amenaça d’una interconnexió de xarxes entre els dos sistemes hídrics, el Consorci d’aigües de Tarragona per un constat (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), per l’altre, posaven en perill, una vegada més “la integritat física” de l’Ebre. I tot apuntava que arguments a favor n’hi havia pocs, només es pretenia per als casos “d’emergència nacional”. Però quan les canonades ja estiguessin posades i l’aixeta oberta, qui impediria la circulació constant de l’aigua?
Però en dos anys, la situació no ha canviat gaire. El cabal ecològic de l’Ebre encara no s’ha fixat i des de les comunitats autònomes susceptibles de rebre aigua en cas de fer-se el transvasament, no han deixat de reivindicar la famosa “agua para todos”.
El projecte Castor amb una planta de gas al terme de Vinaròs i, per tant, molt propera als termes d’Alcanar i Ulldecona i l’emmagatzematge estratègic de gas natural on van estar un dia les bosses de petroli, es a dir, davant la costa de la Ràpita, també ha estat motiu de rebuig per part de la població veïna més afectada. Però com sol passar quasi sempre, s’acaba construint al poble del costat on l’oposició no ha estat tant forta. No el tenim a les Terres de l’Ebre, però, pel cas, em dóna ben bé igual.
No fa gaires mesos vaig estar a la manifestació de la Lear. Però com la empresa ubicada a Roquetes, aquests darrers mesos, han segut moltes les empreses que, o han tancat portes, o han fet ERO’s deixant a una bona part de la seva plantilla al carrer. El tancament de la Lear era el més significatiu, només això. Llavors des del govern se’ns va prometre que vindria indústria cap a les nostres comarques. Però la única nova que havia de vindre, la foneria Gallardo, va anunciar fa poc que desistia temporalment del seu projecte, no sense haver tingut una oposició ciutadana molt forta, ja que, pareix, es tracta d’una indústria força contaminant.
De la “resta” de la nova indústria, encara no sabem res. I, el MTC no és la solució, ni molt menys! Potser donarà molts diners al poble que el rebrà i, com passa, amb les centrals nuclears, als del costat, però de llocs de treball en crearà molt pocs i, a sobre de baixa qualitat.
Però aquesta mena de coses, acaba “passant factura” als qui governen. Avui el diari el Punt fa referència a unes declaracions fetes per Gervasi Aspa tot recordant el que li va passar a Pujol per no haver-se oposat amb rotunditat al PHN. Ara, de no fer un viratge ràpid i contundent, podria passar al PSC de Montilla i tornar a donar el govern de la Generalitat a CiU.
És evident que hi ha decisions que cal prendre amb fermesa. Però quan tenen una forta oposició per part de la ciutadania del territori, val més posar-te al seu costat. I no només pels vots, també per què un govern ha de recolzar sempre els seus ciutadans en contra de qualsevol agressió territorial, interna o externa.

(Foto de Xavier Moliner publicada al Periódico)

PARLEM SOBRE ELS POLÍTICS

Parlar sobre els “polítics” vol dir parlar sobre mi mateix i sobre molts amics i amigues que tinc (i d’altres “no tant” amics ni amigues)
I vull parlar de “polítics” en general, sense concretar en ningú i sense individualitzar tampoc en ningú.
I perquè vull parlar de “polítics”? L’enquesta que es publica avui, encarregada per la pròpia Generalitat de Catalunya i realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió, em dóna peu per a fer-ho.
Per exemple el Periódico li dedica la primera pàgina de la secció política amb el següent títol: “La corrupció converteix la política en el segon problema dels catalans”. I la notícia comença així: “El nivell d’insatisfacció dels catalans amb la política i els polítics s’ha disparat l’últim anys...”.
La insatisfacció amb la política i els polítics només ha quedat al darrera de “l’atur i la precarietat laboral” i davant d’altres preocupacions com “el funcionament de l’economia” (en tercer lloc), la immigració (en quart; tot i els que s’ha arribat a parlar amb el tema de Vic...), les relacions entre Catalunya i Espanya (en cinquè lloc; tot i els referèndums sobiranistes...) o la inseguretat ciutadana (en sisè)
Per tant, tots els que d’una manera o un altra ens dediquem a la política, cal fixar-nos molt amb el resultat de l’enquesta i fer-nos-ho mirar...
Evidentment, com passa quasi sempre d’anàlisis i de conclusions se’n poden treure tantes (o quasi tantes) com ciutadans hi ha. Però alguns aspectes negatius són clars i evidents i cal, més d’hora que tard, mirar de canviar per millorar aquesta imatge.
Però a l’hora de preguntar-se si tots els polítics donem aquesta imatge, vull pensar que no; que uns la donen més que els altres. Però també n’hi ha d’haver que no donin gens de mala imatge, es a dir, que la donen bona. Encara que, com no “plou sempre a gust de tots”, trobar una qualificació de plena satisfacció seria més que improbable.
En primer lloc, la referència dels ciutadans quan es parla de “polítics” la tenen amb el líders dels partits més importants i amb el càrrecs que ocupen llocs de responsabilitat. Després, localment (es a dir, els ciutadans de cada ciutat i poble) podran valorar els seus polítics locals d’una manera individualitzada i particular. Per exemple, què respondria jo si em preguntessin sobre l’alcalde de Riudellots de la Selva, posem per cas... Què m’expliqueu a mi sobre qui és aquest senyor o potser, senyora!
Per tant, la imatge pública dels “polítics” (de tots els polítics) la donen els polítics coneguts els que dia a dia surten als mitjans de comunicació i dels que se’n parla. Però aquesta imatge (mala imatge) la transmeten sobre tota la classe política, siguem o no coneguts del gran públic.
Però encara hi ha uns altres polítics que ajuden a (i de quina manera!) que els ciutadans ens valorin de la forma que ho han fet a l’enquesta: els corruptes.
Molts d’aquests han aconseguit passar desapercebuts (o quasi) fins el dia que els han enxampat robant els diners dels seus conciutadans. I per això no cal que els trobin amb les “mans dintre de la caixa forta”, ja que també són diners dels ciutadans aquells que l’empresari de torn els hi dona per a que requalifiquin uns terrenys per fer-hi una urbanització. A la curta o a la llarga, això encarirà els costos i sempre qui ho acabarà pagant és el comprador.
Però encara hi ha una altra cosa que el ciutadà desaprova dels polítics: Que en lloc de resoldre els grans problemes de la societat es dediquin a criticar-se els uns als altres amb aquell argument de “I tu més...”.
Quan la societat demanda solucions, se’ls hi ha de donar solucions i no bones paraules i gestos cap a la galeria.
Però si, com es desprèn de l’enquesta, el segon problema son els “polítics”, potser el que caldria canviar és a una bona part de la pròpia classe política. Però com fer-ho?
A les eleccions, els ciutadans, voten i n’hi ha que es queden al “carrer”. Però és evident que no tots, ja que els valoracions del líders no son coincidents entre els ciutadans i afiliats del propi partit.
Potser la “purga” hauria de ser interna i convincent!