LA CRISI QUE ECLIPSA L’ESTATUT I LA VEGUERIA

Potser caldria parlar millor de les mesures anticrisi anunciades pel govern de l’Estat, però el cert és que quan hi ha notícies com aquestes, les altres (Estatut de Catalunya, Vegueria de l’Ebre) queden en un segon pla. La gent, el ciutadà de peu, els mitjans de comunicació, etc. parlen més de com afectarà la retallada a les seves butxaques o l’increment de l’IVA anunciat per a l’1 de juliol que no de coses considerades “secundàries”. No he dit que no siguin importants, però quan parlem de diners...
Un que ja té uns anys d’experiència i sé les ha vist de quasi tots colors, encara recordo l’any 1984 quan hi va haver una vaga al sector de la fusta i moble a la província de Castelló. En aquell temps treballava a una empresa auxiliar del moble de Vinaròs. Una empresa que patia les conseqüències d’una mala gestió (s’havia fet fora el seu gerent en estranyes circumstàncies mai enteses per mi) i la crisi conjuntural del sector. Des de feia mesos teníem greus problemes de pagament amb retards amb el cobrament de la nòmina, se’ns devia les dues darreres pagues extres, etc. Sense cap mena de dubte va ser l’empresa que més es va mobilitzar a la vaga. Només 3 treballadors dels quasi quaranta que n’érem, no van secundar la vaga. Hauria estat igual si l’empresa ens hagués tingut al corrent de pagament dels nostres salaris? No, rotundament, no!
Després d’allò ho he pogut comprovar moltes vegades més. Al treballador (parlo amb general) només el motiva els diners. Per tant, cal esperar que el dia 2 de juny hi hagi una resposta majoritària en contra de la retallada dels salaris als funcionaris de l’administració central i, pareix, que també a les comunitats autònomes. De totes formes, hi haurà encara empleats públics que no secundaran la vaga? Segurament que sí. Alguns d’ells perquè pensen que si fan vaga el resultat serà escàs (per no dir nul) i que se’ls hi descomptarà el dia no treballat de la nòmina. Però n’hi haurà d’altres que trobaran qualsevol excusa per no fer-ne. Aquests, segurament, són els qui més parlen i més en contra del govern i dels sindicats estan (?)
Però, malgrat la retallada, el ciutadà (empleat públic o no) encara segueix molt preocupat. Les circumstàncies no són gens tranquil•litzadores. No es creuen (jo tampoc) que les darreres mesures anunciades per Zapatero siguin les definitives. L’altre dia em deia un company de treball: “Es va dir que les primeres mesures que s’aplicarien serien suaus i que després en vindrien de més fortes”. I jo vaig respondre. “Primer ens ho faran amb vaselina i després sense”. També em van dir que, com ha passat a Grècia, la pròxima mesura seria treure’ns les pagues extres.
Tot aquests esforç que “ens demana” el govern, estaria bé i fos comprensible si anés acompanyat de “bones obres” per part de les administracions competents. Cal recordar que a la funció pública no hi ha clàusula de revisió salarial i es ve perden poder adquisitiu des de fa dècades respecte als treballadors de les empreses privades. És cert que de tant en tant hi ha petites requalificacions (augments dels nivells), però això que és un fet extraordinari no ho hauria de ser, ja que tothom tenim el dret a una “carrera professional) que sovint se’ns nega.
I el darrers dubtes. Se’ns regularitzarà els salaris perduts una vegada superada la crisi’ O el què s’hagi perdut ja no es tornarà a recuperar mai? I encara un altre. Per a què serveixen els acords signats entre els sindicats i l’Administració? Em temo que per a molt poc!

VILLARATO

Demà acabarà la lliga de futbol més llarga des de fa molts d’anys. No és que s’hagin jugat més partits, de fet n’hi ha hagut de més llargues quan a la Primera divisió hi havia 22 equips perquè al final la RFEF no es va atrevir a fer-ne baixar dos a Segona B (Celta y Sevilla) i ja n’hi havia pujat dos més de Segona A (Valladolid i Albacete)
I ha estat la més llarga perquè dos equips, el Barça i Madrid, han estat fins al final en un frec a frec insòlit. També ho serà perquè es batran tots els rècord de puntuació, tant del primer com del segon (siguin quins siguin finalment els primer i el segon)
Avui, Antonio Franco, al Periódico de Catalunya, que va ser fins no fa gaire el seu director, escriu un article que porta per títol “Sempre en camp contrari”.
Antonio Franco parla de l parcialitat dels mitjans de comunicació estatals cap al Real Madrid. Aclareix que no parla “ni de Telemadrid ni de la ràdio de Pozuelo de Alarcón”, sinó d’altres (que no anomena), però que tothom té al cap: la SER, Cuatro, la COPE, Antena •, Onda Cero, Tele 5, etc., etc. Fins i tot arriba a plantejar un dilema: Davant d’una possible lesió, ¿qui haurien preferit que la patís, Xavi o Cristiano Ronaldo, encara que el primer no pogués anar al Mundial de Sud-àfrica per a defensar els colors de la “roja”?
Diaris com el Marca i l’As, merengues on els hi hagi, van ser els que van començar a parlar del “Villarato”, ja que segons ells, el Barça ha rebut un tracte de favor de l’arbitratge espanyol, pel suport “incondicional” que li va donar Jon Laporta al president de la RFEF Ángel Villar.


L’altre dia llençava una pregunta que ningú em va respondre. Quants penals li han xiulat al Barça aquesta temporada? I al Real Madrid?
Però no volia arribar aquí. Volia parlar-vos de la targeta que li van ensenyar a Xavi a Sevilla la passada jornada. Ni el comitè de competició, ni el d’apel•lació, ni l’espanyol de disciplina esportiva, li han tret per a que pugui jugar el darrer i transcendental partit contra el Valladolid de demà diumenge. I perquè no ho han fet si hi havia un precedent de només fa unes setmanes?
Recordo que no fa ni un més, precisament la setmana que el Barça havia de jugar contra l’Espanyol, el comitè de competició (format –si no ha canviat de poc- per tres socis del Madrid) van retirar la targeta que significava la suspensió d’un partit al porter de l’Espanyol Kameni i també al jugador del Madrid Albiol.
Perquè en aquells casos sí, i ara no? La versió oficial no sé si la sabrem mai, però per a mi, queda demostrat que qui rep (i ha rebut sempre) tracte de favor per part dels estaments espanyols de futbol, és el Real Madrid. Villarato per a ells!!

VAGA!!

Després d’anunciar les mesures contra la crisi més dràstiques de la història d’aquest país, per a mirar de reduir com sigui el dèficit públic que arrastra sobre tot el govern de l’Estat (espanyol), Zapatero es va reunir ahir amb els dos líders dels sindicats més grans i representatius, la UGT i CC.OO., per mirar de convèncer-los de les bondats de les mesures anunciades.
Res més lluny, els dos sindicalistes, Méndez i Fernández Toxo, van anunciar, de moment, una vaga a tota la funció pública per al proper 2 de juny.
Més enllà de tota la demagògia que es pot arribar fer en aquests casos, la convocatòria de vaga és, en principi, per a fer arribar al govern presidit per Zapatero el profund malestar que a creat entre tots els empleats públics del país la rebaixa del seu sou en un 5 % de mitjana.
En principi, crec, el sou que figura a les nòmines és un dret consolidat fruit, en molts de casos, de molts anys de treball i dedicació al servei de la ciutadania. A més a més de feixugues negociacions i petits avenços, ja que l’administració és, sense cap mena de dubte, el pitjor empresari que es pot tenir.
Potser aquesta darrera afirmació pot arribar a sorprendre, però és del tot cert. Qualsevol empresari de qualsevol sector, la primera cosa que vol, es guanyar diners. Si per aconseguir-ho cal afluixar, s’afluixa. També, de vegades, quan hi ha períodes de crisi, potser caldrà prendre mesures més dràstiques, com l’acomiadament, però estic segur que la majoria, sobre tot, dels petits empresaris, quan han de prendre una mesura així ho fan a desgana, ja que els treballador acomiadat ha estat un íntim col•laborador durant molts d’anys. No passaria el mateix amb les multinacionals.
L’administració, en canvi, és del tot impersonal. En primer lloc, qui coneix personalment el càrrec més alt. Sovint no es coneix ni el nom. L’objectiu de l’administració no és guanyar diners, per tant, la convocatòria de vaga sol significar, només, un petit entrebanc i, quasi sempre, amb solució immediata.
Avui mateix, el meu cap en deia que per al 2 de juny ja havia pres la primera mesura (i la única important que prendrà) tancar totes les taules que confeccionen la renda i confirmen esborranys. A partir d’aquí, el públic que acudirà a l’administració aquell dia, serà més aviat poc i atès pels serveix mínims i els qui no faran vaga.
Ara imagineu-vos que la vaga s’allargués o es fes en un final de termini. Quin problema té l’administració en treure una ordre ministerial i perllongar el termini els dies necessaris?
A més a més, les vagues, més que anar en contra dels nostres governs, als qui realment causa perjudici és al ciutadà. Per això, aquest mateix ciutadà, a sobre, ens criticarà i aplaudirà totes i cadascuna de les mesures que s’han pres en contra nostra, sobre tot, la baixada del sou!
I una altra cosa, ja per acabar. ¿Quans dels nostres companys i companyes, molts d’ells disgustats per aquestes coses o per altres (jo m’ho sento sovint), el dia dos de juny decidiran no secundar la vaga i anar a treballar? Segurament excuses no els hi faltaran...
Som, per a bé o per a mal, empleats públics, amb avantatges i inconvenients, però que em triat ser-ho en lloc d’haver escollit una altra cosa. Ens prima la nostra seguretat laboral als sous elevats, però com la resta de treballadors no tenim la culpa de la crisi que patim. Per això pensem que no som nosaltres qui em d’acabar pagant per un problema que no em creat.

ÉS EL QUÈ HI HA (O EL QUÈ QUEDA)

De la darrera enquesta del CIS feta pública el passat dilluns es desprenen moltes coses. La primera de totes es que entre el partit del govern i el de l’oposició el marge d’intenció de vot s’escurça. Segurament perquè als “populars” els comença a afectar l’evidència del cas Gürtel.
Els casos de corrupció es poden intentar amagar, dissimular, minimitzar, però hi ha un moment que són tant evidents que ningú es creu les excuses raonaments, etc. que puguin fer servir els que han volgut enriquir-se i financiar il•legalment.
Però encara hi ha una dada molt més evident. El descrèdit de la classe política en general.
Dels polítics de primera fila no n’hi ha cap que aprovi i ni tant sols arriben al “4”. El millor valorat és Josep Antoni Duran Lleida, el president del comitè de govern d’UDC. Segurament, si l’enquesta s’hagués fet el dies posteriors a les declaracions que va fer on, implícitament, donava suport a una alternativa de govern presidida per Rajoy, la seva valoració també hauria caigut força.
No hi ha cap membre del govern que aprovi i, entre Zapatero y Rajoy, encara és el president qui se’n surt més ben parat.
Però en pocs dies les coses poden canviar molt. Aquest matí el president Zapatero havia de comparèixer al Congrés per anunciar la gran retallada de la despesa pública. En els darrers dies sé li havia demanat tant de la UE com pel president Obama.
Els remeis, en aquests caos, solen ser diversos i variats. Però el que més repercussió tindrà és la baixada salarial dels funcionaris i càrrecs de l’administració. Sense cap mena de dubte és el recurs més fàcil que té el govern (qualsevol govern) S’ha anunciat que la retallada mitjana serà d’un 5 %. Als ministres i alts càrrecs (per donar exemple) se’ls hi baixarà un 15 %. Però molts d’aquests seguiran cobrant unes bones productivitats, excel•lents dietes i disposaran de tota una sèrie de beneficis inherents al seu càrrecs com el cotxe oficial, xofer, etc. Cal que molts d’aquests que tenen cotxe oficial i xofer a la seva disposició en segueixin gaudint?
I els ministeris ni tocar-los! I les administracions “inútils”, tampoc!!
Menys mal que Espanya era el país on no hi havia crisi, on el model bancari era exemplar, on es lligaven els “gossos amb llonganisses” i que no estàvem (ni molt menys!) amb la mateixa situació que Grècia. El passat 13 de març (fa avui dos mesos) el Ministre de Treball Celestino Corbacho “considerava ‘radical’ la proposta de la CEOE de retallar els sous”. Potser es referia només als que “depenen” de la patronal empresarial, ja que els públics van per un altre costat...
Els “populars”, corruptes, especuladors i més fauna com aquesta s’estaran fregant les mans!