BUSCAR CULPABLES

Quan l’altre dia vaig llegir al diari el Punt que l’empresa tortosina que explota els multicinemes Roquetes havia denunciat el ajuntament d’Amposta per “permetre que els cinemes Amposta estiguessin 7 anys i mig sense llicència d’establiments”, de seguida vaig pensar en diverses coses.
La primera d’elles el temps que ha passat des de que es va produir aquella situació fins ara: quasi dos anys!
I la segona i més important la reacció que tindrà l’equip de govern i la federació que li dóna suport, CiU.
A un gran nombre de gent d’Amposta (sobre tot els votants de CiU, però també a d’altres partits i abstencionistes), poc els importa si les coses que es fan a la nostra ciutat es fan malament, mentre se’n facin... A més, mai la culpa serà dels d’aquí i sí, en bona part, de Tortosa.
Així que, si a sobre, se’ls hi dóna arguments com el que parlava al principi, encarà amb més raó pensaran que “la culpa de tot el dolent que passa a Amposta és dels tortosins”.
Però a l’hora de buscar culpables també en trobaran dintre de la seva pròpia ciutat: els socialistes ampostins.
Aquests “dos mals” d’Amposta, Tortosa per un constat i els socialistes de casa per un altre, han estat des de fa un bon grapat d’anys un dels principals arguments de CiU per anar revalidant successives majories absolutes. El discurs victimista que sovint han emprat el líders locals de CiU sempre els ha donat un bon resultat electoral. Possiblement algun dels seus electors ja no s’arriba a plantejar si estan governant bé la ciutat o si, a part de la rendibilitat política, al darrera també hi ha una rendibilitat personal, simplement estan encantats amb el discurs populista que s’usa des de fa dècades pel líders locals de la formació que governa.
Possiblement, els “portaveus oficiosos” de CiU, es a dir, aquells militants que fan córrer falsos rumors entre la població i difamacions contra els socialistes locals, no trigaran gaire en dir que la culpa de la denúncia és dels dirigents del PSC, sobre tot del seu cap de cartell electoral o de qui tingui les més mínimes possibilitats de ser-ho.
Tenen l’estranya habilitat de convertir tot allò que els desfavorable en un arma “d’anar i tornar” contra qui han denunciat irregularitats o mala gestió de l’executiu local. Ja ha passat diverses vegades i, de ben segur, que encara en passaran més d’aquí al final de legislatura.
No vull arribar a pensar que diran si un dia (que segur que arribarà tard o d’hora) perden l’alcaldia d’Amposta. La frase que va dir la Marta Ferrusola quan Maragall va ser nomenat president de la Generalitat (En han furtat la Generalitat”), a Amposta pot quedar molt curta. I és que si a un poble s’ha seguit fil per randa (i tal vegada corregit i augmentat) aquest ha estat, sense dubtar-ho, Amposta.

DARRERA HORA. Al ple d’avui, el portaveu socialista, ha preguntat a l’alcalde si l’empresa Multicinemes Tortosa, SL reclamava alguna quantitat a l’ajuntament en concepte de “danys i perjudicis”. Sense arribar-ho a concretar, l’alcalde ha parlat que “li sonava que entre 3 i 4 milions d’euros...” (altres fonts parlen de quasi 5!) Si això se li hagués de sumar el deute generat per l’empresa (o empreses) que van gestionar l’escorxador, es podria parlar “d’una suspensió de pagaments tècnica per part del nostre ajuntament”.

NOU PROGRAMA PER A LA “GALERENCA” FLORA SAURA

Flora Saura es va donar a conèixer fa uns anys com a presentadora del programa Sexes de TV3. També ha presentat altres programes con “Hem de parlar” a Catalunya Ràdio.
A partir de dimecres presentarà conjuntament amb el periodista i escriptor Gaspar Hernández un nou programa de la graella de la televisió pública de Catalunya.
Portarà per títol “Bricolatge Emocional”, dirigit per Miquel Calzada (Miki Moto) començarà a emetre a partir del proper dimecres 30 de juny a les 21:50.
Els iaios materns de la Flora eren de la Galera i ella de petita hi solia passar les vacances de d’estiu. Sempre que en té l’ocasió recorda els seus dies jugant pels carrers del poble de la comarca del Montsià.

(La fotografia és la portada del suplement semanal del Periódico "Teletodo")

LA SÉNIA MUNICIPI TURÍSTIC

Vaig llegir al diari El Punt que s’havia atorgat a la Sénia la qualificació de municipi turístic.
Sense restar-li cap mèrit a un des pobles “frontera” amb el país Valencià, penso que no és més turístic que la veïna Ulldecona o Alcanar.
Ara bé, és evident que la denominació de la Sénia com a municipi turístic significa un valor afegit i, sobre tot, poder obrir les tendes en diumenge.
Aquesta denominació va ser llargament reivindicada pel seu ajuntament arran de que es prohibís obrir en diumenge.
La Sénia, com tot hm sap, és un poble que ha viscut sempre, principalment del sector del moble (fabricació i venda) Hi arriba gent de tota Catalunya buscant diversitat, qualitat, disseny i bon preu. En els darrers anys només es podia obrir dissabtes, la qual cosa limitava i molt les vendes.
A partir d’ara al poder obrir els caps de setmana es tornarà a una situació ja viscuda no fa gaires anys. Però la situació actual (on el sector del moble és u n dels que ha patit més la crisi), podrà veure’s, en part alleugerat al poder mantenir més hores les portes de les botigues obertes, amb la possibilitat de poder-hi fer més negoci.
I no només les botigues especialitzades en mobles podran veure incrementades les seves vendes, sinó, els establiments destinats a la restauració (restaurants, bars, etc.) i altres tendes de complements (làmpades, objectes de regal...)
Cal així felicitar al nostre govern per haver escoltat la petició dels seniencs.

REFLEXIÓ SOBRE UNES DECLARACIONS DE MANUEL CHÁVEZ

Ahir, el Periódico de Catalunya portava el següent titular “amagat” a la pàgina 27: “Chaves alerta contra la baixada dels sous dels alts càrrecs”.
No he pogut deixar de recordar quan es va posar en marxa l’Agència Estatal de Administració Tributària l'any 1992. Llavors ens la van “vendre” dient-nos que tothom hi sortiríem guanyant amb la creació d’aquell organisme autònom depenent del Ministeri d’Economia i Hisenda espanyol.
Però no ens van “advertir” que uns hi guanyarien més que els altres... O sigui, els Inspectors o grup “A”.
Efectivament, l’AEAT es va crear per evitar la fuga dels inspectors de finances cap als despatxos de consultors, economistes, advocats, etc. Un fet prou habitual ja que els despatxos professionals privats pagaven més que a l’administració pública. La resta dels empleats, si fa o no fa, ens varem quedar igual.
“L’alerta” de Chavez (el d’aquí) va en aquest sentit i, fins i tot, s’atreveix a dir: “... Pot facilitar l’arribada ‘d’analfabets’ a càrrecs de responsabilitat”. Una afirmació que, al meu entendre, crec que és desmesurada i que està fora de lloc”.
S’ha d’entendre, de les declaracions de Chavez, què hi ha que abaixar el sou a tots els funcionaris menys als alts càrrecs?
La vida m’ha ensenyat que l món no hi ha ningú imprescindible. Que quan algú ha faltat (per molt important que fos aquest) sempre h estat substituït per un altre i tot ha continuat ben bé igual.
A més, crec, que de vegades aquells alts càrrecs que estan ocupant els llocs més alts de l’escalafó de la funció pública, poden arribar a fer de “tap” i evitar que joves valors puguin accedir a ocupar càrrecs importants dintre de l’organigrama directiu.