DE PROMESES I INCUMPLIMENTS

Ahir, a Tribuna de Barcelona, el President del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, va fer la conferència 400 de la història del fòrum davant d’una sèrie de personalitats catalanes entre les que destacaven el propi President de la Generalitat José Montilla, consellers del govern català con la titular de Treball Mar Serna, el d’Educació Ernest Maragall, la ministra de Defensa Carme Chacón el president de Grup Z, Antonio Asensio, l’exconseller Ferran Mascarell, Luis del Olmo, Salvador Alemany, Manuel Bustos, etc.
Davant de tot aquest públic, Zapatero va prometre “rescabalar els catalans de la decisió del TC”. De totes les declaracions que es van fer al acabar l’acte, vull agafar les declaracions de la consellera Mar Serna: “S’haurà de traduir en resultats”.
És evident, no calen només promeses, cal que aquestes es compleixin i això, de vegades, ja és més difícil.
Hi ha una dita castellana que diu: “No sólo de pan vive el hombre”... Aquí podriem usar la variant: “Els catalans no vivim només de bones paraules...”.
Durant els 6 anys que Zapatero porta al davant de l’executiu espanyol ha fet innumerables promeses, algunes les ha complit, d’altres, no. L’incompliment més notable va ser llavors que va dir: “Aprobaré el Estatuto catalán que apruebe el Parlamento de Catalunya”. I després va negociar una reforma a la baixa amb Arturo Mas i el Congrés va retallar moltes coses que contemplava el tex original aprovat.
És cer que també se n’han complit d’altres, com la derogació del PHN, l’equiparació dels drets de gais, lesbianes i transexuals, l’ampliació dels supòsits per a poder avortar, etc.

Però qui molt promet, pot acabar, també, incomplint moltes de les seves promeses. Quan un arriba a dalt, les pressions que té de diversos sectors (polítics, econòmics, mediàtics, etc.) són tan fortes que per algun lloc ha de cedir i, finalment, passa el que passa.
Recordo que fa uns anys (4 si la memòria no em falla), arran de la distribució de banderoles electorals d’una campanya (devien de ser les autonòmiques de 2006) vaig rebre una trucada perquè el nostre partit no havia respectat el pacte entre els diferents partits. La resposta al meu interlocutor va ser la següent: “Les normes estan per a incomplir-les”. O és que algú coneix alguna norma que no s’hagi incomplert mai?
Evidentment, poc o res tenia jo que veure amb aquell incompliment. Des de fa uns anys, la penjada de banderoles les fan empreses contractades des de Barcelona. Al arribar a Amposta tu els lliures un llistat de les banderoles que s’han de col•locar pels distints carrers i un plànol de la ciutat. La distribució l’acaben fent ells i no sempre són tan curosos a l’hora de posar les que toquen a cada avinguda o carrer.
Fet aquest parèntesi, i per acabar, voldria recordar les conegudes paraules de qui va ser el primer president del govern espanyol després de la mort del dictador, Adolfo Suárez. Va queda per a la història el seu famós: “Puedo prometer y prometo”. També va haver qui el va parodiar i deia que tot era conseqüència d’ingerir vi de Cebreros, el poble natal de Suárez.

DISSABTE ROIG

Avui, la majoria de les agrupacions del PSC d’arreu de Catalunya han sortit al carrer per a captar simpatitzants, És el que s’anomena “dissabte roig”.
L’agrupació d’Amposta ha posat la “paradeta” entre la sucursal de l’oficina principal de la Caixa i el Banc de Santander, a tocar d’una plaça del mercat en obres per la construcció d’un aparcament soterrat. Un lloo estratègic que ha estat molt concorregut durant les 4 hores que han estat (des de les 9 a la 1)

Entre els diversos militants del partit que hi ha passat, cal destacar la presència d’Antoni Espanya, el cap de cartell de l’agrupació a les passades municipals i director dels serveis territorials d’Agricultura de les Terres de l’Ebre i Lluïsa Lizàrraga, diputada al Congrés per la província de Tarragona.

LA TRUCADA DEL DIARI EL PUNT

Normalment sóc jo qui m’adreço als mitjans de comunicació en forma de “cartes al director” o “fotografies denúncia”. No és gens habitual que em truquin ells a mi.
Bé, fa uns anys sí que ho feien, precisament els del Punt, per assegurar-se de la meva identitat i dir-me el dia que publicarien l’escrit que els hi havia enviat.
Però no per inhabitual em va sorprendre ahir la trucada de Lourdes Moreso en nom del diari el Punt. Tenen el meu número de telèfon i de tant en tant (molt de tant en tant) sempre hi ha algú que em demana l’opinió sobre fets puntuals de l’activitat política.
Ahir, només haver-me formulat la pregunta sobre “quina opinió tenia del que havia passat dimarts al Congrés del Diputats” (recordem-ho, va ser quan els grups catalans van decidir presentar mocions per separat amb el resultat final que cap de les dues presentades –una del PSC amb la resta del grup socialista i l’altra de CiU, ERC i ICV-EUA- prosperés. Abans de respondre-li la vaig adreçar a la meva entrada de la Via Augusta del dimecres 21. Després em va preguntar sobre les relacions entre el PSC i el PSOE, tema que també havia tractat al meu bloc ahir mateix. Així que, a part de donar-li una resposta per telèfon, ho tenien molt fàcil consultat el meu bloc on, quasi que diàriament (els meus seguidors ja ho saben) hi solc deixar algun comentari, la majoria d’ells polítics.

Tal i com em pensava, avui, en pàgines interiors del “format paper”, el Put, publica un prou ampli reportatge on es recullen les opinions de diversos companys del PSC. De les Terres de l’Ebre, a part de la meva, hi són les de Josep Solé Arnal, regidor de Móra d’Ebre, Josep Borrell i Josep Bayerri, exregidors de Tortosa. I compartim “protagonisme” amb personatges destacats del partit com Joaquim Nadal, Marina Geli, Jordi Hereu, Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, etc.
Pel que fa a les respostes de la gent del territori, són totalment coincidents a l’hora de reclamar “un grup parlamentari propi a Madrid”. Us ficaria l’enllaç, però el reportatge que porta per títol “El PSC debat el camí a seguir”, no surt en l’edició digital.

Entrada del 21 de juliol.

Entrada del 22 de juliol.

(L'acudit és d'en Fer i l'he trobat al Punt eidció digital)

CIU DEMANA LA DIMISSIÓ DE LLUÍS SALVADÓ

Llegeixo al diari el Punt el següent titular: “CiU demana que Salvadó deixi de fer de delegat si ja és candidat d'ERC”. La proposta és lògica i normal i, penso, es queda molt curta.
Fa temps que vinc demanat el mateix del president de la Diputació Josep Poblet... Perquè CiU no s’ho aplica? Quan es demana una cosa s’ha de demanar amb coherència i donant exemple. No és el cas de CiU.
Surt molt més Poblet als mitjans que no Lluís Salvador. O dit d’una altra manera: és molt més mediàtic Poblet i es fa molta més propaganda institucional (i a sobre finançada en diner públic) com a president de la Diputació de Tarragona que no Lluís Salvadó com a delegat del govern a les Terres de l’Ebre.