EL MANIFEST DEL PSC PER A L’11 DE SETEMBRE

La Catalunya de l’Estatut
L’ambició nacional del catalanisme social

El Partit dels Socialistes de Catalunya celebra
la Diada Nacional de Catalunya de 2010 amb un
missatge de confiança, afirmació i reivindicació.
Som conscients de les dificultats que hem
d’afrontar en el terreny nacional, cultural,
econòmic i social. Però estem convençuts que
la Catalunya del 2010 està en millors condicions
que mai per encarar el futur amb confiança i
progrés.

1. Afirmem, un cop més, que Catalunya és una
nació, que el català és la nostra llengua i que
l’Estatut, aprovat per la majoria dels ciutadans
i ciutadanes de Catalunya, és la nostra llei de
lleis. Cap Tribunal pot, ni podrà, jutjar els nostres
sentiments ni negar la nostra voluntat.
2. Reivindiquem el catalanisme social, el
catalanisme popular que suma i cohesiona. Un
sentiment transversal que fa país, que relliga
territoris i accents, que integra els nouvinguts i
que ens fa un sol poble. Catalunya s’ha de pensar,
defensar i construir sencera, sense exclusions.
3. Creiem en el catalanisme social com una
actitud quotidiana que ens permet viure la
ciutadania democràtica, la identitat nacional
i la cohesió social amb plenitud i de manera
integradora. La nació és la casa, el barri, la ciutat,
el país. No hi ha nació sense societat. Volem un
catalanisme que faci possible la justícia social.
Aquesta és també la nostra ambició nacional.
4. Defensarem l’Estatut, tot l’Estatut, aprovat
per la ciutadania de Catalunya. Desplegarem la
integritat del seu text amb nous instruments,
sense renúncies.
5. Plantegem el federalisme com l’única opció
possible per a l’Espanya del segle XXI. Mentre
Espanya avança cap a l’horitzó federal, Catalunya
no renunciarà a tot el potencial que l’autogovern
previst a l’Estatut ens permet. Espanya no té
temps per perdre i Catalunya no pot esperar.
6. Parlarem clar, les eleccions al Parlament de
Catalunya són una autèntica cruïlla: no volem
ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni cap pas
enrera. L’Estatut és i ha de ser la gran avinguda
de l’autogovern, de la unitat civil i del progrés
econòmic i social de Catalunya. No renunciarem
a allò que suma i ens fa forts per altres objectius
que, sota l’aparença d’una major ambició, ens
poden empobrir, afeblir i dividir.
7. Oferim un projecte de futur sòlid i útil, com
el que representa el President Montilla. No
volem quimeres, ni frustracions, ni conflictes
innecessaris. Volem rigor, fermesa, serietat i
resultats. Som la Catalunya que sap on va. Som
la Catalunya de l’Estatut.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya: Bona
Diada Nacional! Us animem a celebrar l’Onze
de Setembre de 2010 amb confiança, orgull
i sentiment patriòtic. Fem de la senyera el
símbol de la unitat del país; fem del nostre
himne, un cant a la confiança, i fem de la nostra
Diada un gest inequívoc de compromís cívic i
democràtic.

Visca Catalunya!

Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre

Aquest és el manifest que es llegirà demà a Amposta.

La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d’associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Absoluta. Un milió i mig de persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut desvirtuar reduint-la al folklore sense vinculacions jurídiques. La segona part del lema de la manifestació –que és alhora un compromís– va més enllà. Implica una acció. Una acció contra la mateixa sentència del Constitucional que ha desvirtuat la voluntat majoritària de l’electorat català expressada en referèndum. Una acció perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin aquests qui decideixin el grau de sobirania del seu país.

Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs, actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium Cultural:

1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la manifestació perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col•lectiu que pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.
2) Apel•la a tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa que requereix.
3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims. Lamentant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament espanyol.
4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.
5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels poble català i el seu dret a decidir.



Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010

L’11 DE SETEMBRE A AMPOSTA

Demà és l’11 de setembre. La diada nacional de Catalunya. El nostre dia més reivindicatiu. Encara que els actes lúdics no tenen perquè quedar en un segon terme.
A Amposta, com es tradicional des de fa diverses dècades, pel matí es farà una excursió i es penjarà una senyera dal del Montsianell, el punt de la serralada del Montsià més proper a la nostra ciutat.
I per la tarda arriba l’hora de l’acte més institucional. Des de la plaça de l’ajuntament i fins al pont penjant, el veritable símbol d’Amposta, es portarà en “professor” una senyera, acompanats entot momet per la banda de música la Unió Filharmònica. En arribar al pot, se’n enlairarà una que s’estirà allí fins la diada de l’any que ve. Es llegirà el manifest que ha preparat Òmnium Cultural per la ocasió i, tots plegats, cantarem els Segadors, el nostre himne.
Després, a l’avinguda Alcalde Palau (també coneguda pel carrer del Pont), la cobla la Pincipal Rapitenca amenitzarà al públic assistent amb una audició de sardanes i la colla sardanista”Dansaires del Penedès” ballaran al seu ritme.
Mentre, a Barcelona es faran els actes més institucionals presidits pel president de la Generalitat de Catalunya acompanyat per les màximes autoritats del país i d’un bon grapat de polítics i convidats. Aquest any, per primera vegada, al parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament de Catalunya, i en mig d’una sèrie d’actuacions musicals, la colla ebrenca Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, interpretaran unes jotes tradicionals de les nostres terres.
Perquè l’equip de govern segueix insensible a la nostra dansa més tradicional, la jota? Des de quan i perquè és balla la sardana a Amposta, sinó ha estat mai un ball tradicional ampostí?
Ja ho he dit més d’un cop i ho tornaré a repetir. Creuen els convergents que “ser” català significa “abraçar” tot els símbols que representen Catalunya, entre ells la sardana, renunciant així a la nostra identitat territorial.
Les Terres de l’Ebre (o la futura vegueria de l’Ebre) és un territori més dintre del mapa de Catalunya. El territori de més al Sud, amb unes costums i tradicions que cap altre territori del Principat té: des de la festa els bous, tan tradicional a Amposta, com el ball de la jota, que ballaven els nostres iaios i iaies i, que durant molts d’anys va quedar tant relegada que quasi va estar a punt de perdre’s. Hem d’agrair al grup local Paracota la recuperació per a tota la ciutadania de la nostra dansa més típica.
Per a la diada de l’11 de setembre de 2011 caldrà veure si a Barcelona, cap i casal de Catalunya, hagi qui hagi al davant de la Generalitat, segueix donant a la jota el protagonisme que mereix. I a Amposta, que també l’any que ve és any de comicis municipals. A veure si el nou ajuntament és més sensible i deixa de creure que el “fet català” és portar la barretina, ballar sardanes i votar nacionalista. Catalunya és plural.

JOC NET. PRE-CAMPANYA BRUTA

Sobre les manifestacions fetes per Ramon Tremosa de CiU qualificant al president Montilla de “el candidat que hauria preferit Franco per a Catalunya democràtica”, parlant de “franquisme sociològic” y, també, acusant al mateix president i el president de govern d’Espanya Rodríguez Zapatero de fer “populisme a l’estil d’Hugo Chavez i Evo Morales”.
Manifestacions no desautoritzades per Mas i, ja sé sap, qui calla, atorga.
Por molt que Mas digui que vol una campanya “neta” i en “positiu”, deixar que la “seva gent” desqualifiqui a qui són els principals rivals polítics en les properes eleccions, el converteix en còmplice.
Ahir a la SER, Tremosa va dir que “havia explicat als seus companys d’Estrasburg la coincidència de la data de les eleccions catalanes i el partit de futbol Barça-Madrid i, aquells, se’n havien rigut”.
M’ho explica a mi i no em fa cap gràcia. De desconèixer el tema, podria sorprendre’m, però d’aquí a riure, hi ha una diferència. Ara bé, riure’t d’una cosa depèn de la manera com s’explica. I això si que no ho sé. No sé si Tremosa té molta gràcia per a contar les coses. Potser sí. De ser així estaríem d’avant d’un còmic en potència. Per tant, el Sr. Tremosa no ha de patir pel seu futur, ja que, quan ja no es dediqui a la política activa, sempre pot dedicar-se a fer monòlegs i acudits, del tipus dels que fan els del “Club de la Comèdia”.
Mentre, el Sr. Tremosa podria contar-los amb la mateixa gràcia als seus companys del Parlament Europeu com CiU es va finançar il·lícitament per mig del Palau de la Música (un fet demostrat per l’Agència Tributària) i, suposadament, d’altres moltes maneres, com l’últim que s’ha sabut: la construcció del dic Est del Port de Barcelona.

DARRERA HORA. "Mas desautoritza Tremosa".

Un article relacionat amb el tema: ¿A Mas le da miedo salir del armario y blandir la estelada? de l'Enric Sopena al Plural.