ENS ENGANYEN COM VOLEN

De vegades no teniu la sensació “de sentir-vos enganyats”? Ens recomanen que “féssim tal cosa” i a l’hora de la veritat ens en donem compte que no és tan bo com ens ho havien “venut”.
I no parlo de marques comercials que amb grans campanyes de màrqueting ens incendiaven a comprar els seus productes, de vegades “miraculosos”. Parlo de les campanyes institucionals i mediàtiques fetes o afavorides des del sector públic.
Us en posaré uns exemples para que us en adoneu de que estic parlant. Avui en dia, un dels sectors que genera més negoci és el del “tractament de les escombraries”. O dit d’una altra manera, de l’eliminació i el reciclatge de la brossa generada, tan domèstica com industrial.
Reciclar, reaprofitar coses velles i donar-los una “nova vida”, s’ha fet sempre. Abans, quan teníem trastos vells dels que ens en volíem despendre, els portàvem al robaveller o el cridàvem per a que passés a recollir-ho per casa. Qui no se’n recorda quan compraven les ampolles de xampany? Fins i tot els “quintos” dels pobles en recollien per a guanyar-se unes “perretes”. Llavors, el reciclatge, donava de menjar a moltes famílies i no ocasionava cap cost per al ciutadà. Ans el contrari, reciclar tenia “recompensa”. Ara en canvi, amb la separació dels diferents tipus de deixalles, fa que calgui contenidors (de vegades soterrats) i vehicles adaptats i, encara que només es cobri el servei (no hi pot haver benefici per a l’ajuntament corresponent), tot plegat fa que el cost sigui força elevat.
Molt lligat amb el tema reciclatge està la reducció de les bosses de plàstic que, fins fa poc, es donaven de franc als supermercats per ficar-hi la compra. La mesura significa un estalvi gran per als súpers, en canvi, els ciutadans, que abans utilitzaven moltes d’aquestes bosses, precisament, per a reciclar, ara n’han de comprar per a poder dipositar tota la brossa domèstica que es generen a la llar. Una altra despesa extra que genera l’actual forma de reciclar. A més hi cal sumar en negoci que comporta la fabricació de les bosses de més d’un ús. Quantes en teniu a casa? Jo, així, de sobte, us diria que en tinc al menys 6! Evidentment mai les portes totes quan vas a comprar.

Però l’excés de plàstics no només està en les bosses de la compra. ¿Us heu fixat en la quantitat d’envasos, ja siguin de plàstic, poliestirè, “tetrabrik” o llauna (els anomenats envasos lleugers) que es generen a diari? Realment el problema són “les bosses”?
Un altre tema força controvertit va ser la implantació de la TDT. Ens els van fer creure que estàvem davant de la darrera meravella tecnològica respecte a la televisió. Però a l’hora de la veritat, tampoc n’hi havia per a tant. És cert que es disposa de molts més canals, però quan d’aquests valen realment la pena? Normalment la gent segueix veient els de “tota la vida”: La Primera de TVE, TV3 (Canal 9 en el cas del País Valencià), Tele 5, Antena 3 i algun altre de temàtic i especialitzat. També es va dir que seria de franc i ara, en alguns casos, hi cal abonament previ per a poder-los veure (Gol TV i AXN) De tant en tant, quan hi ha mal temps, el senyal, arriba de forma deficient o, simplement, no arriba. Només falta que fiquen aquell cartell que ens posaven quan només hi havia 2 cadenes: “Rogamos disculpen esta interrupción. En breves momentos cotinuará nuestra programación. Estén atentos a sus pantallas.”

Viure per veure... I per aprendre!

DELEGATS TERRITORIALS

El passat dilluns, a l’entrada “Delegats o comissaris” ja us anunciava que quan es sabés alguna cosa de les persones que ocuparien les diferents àrees de govern al territori, us en parlaria.

Ahir, el Punt, ja avançava els primers noms. El ja nomenat delegat Francisco Javier Pallarès, a part de les seves funcions pareix que assumirà les competències d’Interior i de Territori. Quan es parla de “Territori” es refereix al departament que fins ara tenia el nom de “Política Territorial i Obres Públiques” i que havia estat en mans de Antoni Sabaté, primer secretaria del PSC a la federació de l’Ebre ens aquests darrers anys.

Un altre nom que pareix que sonava amb força (de fet ja va sonar per ocupar el càrrec que ara ocupa l’alcalde d’Arnes) és el de Pere Vidal, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Personal a l’ajuntament d’Amposta. Segons el Punt, Vidal, es faria càrrec del departament que ja va dirigir, Medi Ambient, però també Agricultura que ara encara ocupa un altre ampostí: Antoni Espanya. La meva relació amb Pere Vidal és de les millors que tinc dintre del consistori de la capital del Montsià. És una persona molt de partit, es veritat, però força treballador i sempre disposat a arribar a acords, com ho demostra com a president de la GURSAM (Gestió Urbanística SAM)

Manolita Cid (de la que es diu que té un perfil “independent”), el Punt la situa al capdavant de Benestar i Família, una àrea que ara també estava ocupada per un ampostí, el candidat d’ERC a les properes municipals Adam Tomàs. Realment, quan diu que té un perfil “independent”, què volen dir les periodistes que signen la notícia R.R. (Roser Royo) i L.M. (Lurdes Moreso)? Potser que no té carnet de cap dels dos partits que configuren la federació de CiU? Perquè qui la coneix sap que, des de sempre”, està molt propera a CDC, a l’igual que la seva família. Des de fa anys, Monolita Cid, és la directora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Amposta.

Avui, en una ampliació de la notícia, el Punt diu que Pere Vidal que, amb tota possibilitat es farà càrrec dels departaments d’Agricultura i Medi ambient a les Terres de l’Ebre, també pot ser el nou president del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) Així, el CAT tornaria a passar en mans d’un ebrenc, tal i com ho demanava la gent de CiU al territori. L’últim ebrenc que va presidir el CAT va ser Valentí Faura, en els darrers temps del govern de Jordi Pujol.

L’HIPÒDROM DE CATALUNYA, PER QUÈ NO A LA SÉNIA?

Llegeixo al diari que hi ha dues poblacions que volen albergar el nou hipòdrom que s’ha de fer a Catalunya: Bàscara a l’Alt Empordà i Subirats al l’Alt Penedès. Desconec si les dues poblacions tenen tradició de cursos de cavalls.
Al Periódico, il·lustrant la notícia, surt una fotografia de una cursa de Vilaseca, població del Tarragonès. En aquest cas si que coneixia l’afecció per les curses de cavalls.
Un altre municipi amb molta tradició és la Sénia (a la foto les tradicionals curses de burros), a la comarca del Montsià, al “cap d’avall” de Catalunya.
Potser per això, per estar a un racó de Catalunya, lluny de tot, quan s’ha de fer una instal·lació que no sigui una central nuclear, tèrmica, MTC, parc eòlic, abocador, etc., no se’n recorden de que existim.
És evident però, que el municipi de la Sénia, prèviament, hauria d’haver presentat la seva candidatura, la qual cosa, ignoro si ho ha fet o no. Però si no es va fer, s’hauria d’haver presentat.
La Sénia és municipi turístic. Això comporta que l es botigues de mobles en puguin vendre (la fabricació i venda de mobles és la principal economia del municipi) els diumenges i festius. Un hipòdrom, de les característiques del que es vol construir, seria un valor afegit gens menyspreable per a la població i la zona.
Una altra oportunitat perduda. 

LA UB CREA LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

Ahir vaig captar una notícia d’aquelles que “plegues una mica al vol”. Però em vaig quedar amb els protagonistes de la notícia: la Universitat de Barcelona (UB), l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i el catedràtic de la mateixa universitat i socialista Germà Bel. Evidentment em faltava relacionar-los a tots.
Avui a la premsa he pogut llegir la notícia: “La Universitat de Barcelona ha creat la càtedra en economia Pasqual Maragall que dirigirà l’economista Germà Bel”.
Com a profà que sóc en aquestes matèries, no sé l’abast que pot tenir la creació de la mencionada càtedra, però valoro positivament que la UB l’hagi creat precisament amb el nom del primer president de la Generalitat socialista, Pasqual Maragall, una persona a qui aprecio i s’hagi pensat precisament amb Germà Bel per a la seva direcció, una de les ments més brillants i, segurament l’ebrenc més conegut en els darrers anys més enllà de els “fronteres” del nostre país.