EL BARÇA L’ANTÍDOT CONTRA LES PENES

Qui se’n recorda ara mateix de la derrota de diumenge passat? Bé, jo, però és com si s’hagués superat de sobte i per sempre. EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!! Una altre cop, per quarta vegada, Per tercera en 5 anys!!! Quin equip... Quin entrenador... I quina afició... Sí home sí, l’afició també... Què nassos!! Com seria el Barça el millor club del món si no contés amb la massa socials i els aficionats que té a tots els continents! FORÇA BARÇA!!!

I quin partit. Algú ha temut perdre la final? Encara que el Manchester ha sortit pressionant, el Barça, el nostre Barça enseguida s’ha fet l’amo i senyor del parit. Quin Messi!!, Quin Xavi!!, Quin Iniesta!! Quin Marcherano!! Quin Piqué!!, Quin Busquets!!, Quin Pedro!!... En fi, tots, quin equip. Es pot repetir? Espero que ens duri encara alguns anys ja que un equip així és molt difícil de repetir...

I que em dieu dels gol. El primer i per a mi sempre el més important: el de Pedro. I perquè el més important? Perquè sense el primer no hi ha un segon, ni un tercer... Llavors en han empatat. Fora de joc, tu!! Villarato, Villarato... A no que l’ha fet el Manchester, llavors no... Què hauria dit la caverna si el gol il·legal l’haguéssim fet nosaltres? 

Però només començar la segona part, el millor jugador del partit, el millor jugador del món mundial, Lionel Messi... GOOOOOL!! Meravellós, tu... Impressionant...

I Villa, després del que ha patit aquesta darrera part de la temporada ha fet el tercer, el que matava el partit, el que pràcticament ens donava la Copa d’Europa, la quarta... Com m’agrada ara mateix el número 4!!! 4, 4, 4... TETRACAMPIONS...

I al final el gest sobre Abidal, l’Abi, el que en els darrers mesos en va començar a posar el cor en un puny per la seva malaltia, pel seu tumor al fetge i que ens ha acabat per robar-nos el mateix cor que teníem al puny. Quin detall de Puyol i companyia (societat extraordinària) de deixar que fos l’Abi qui acabés recollint l’orelluda. La magnífica copa d’Europa. A un estada mític, a una de les catedrals del barcelonisme: Wembley.

Segurament a Jordi Hereu, encara alcalde en funcions de Barcelona, de sobte, com a mi m’ha passat, s’ha oblidat del resultat de diumenge i ha celebrat el títol de l’equip de la seva ciutat. Una molt bona manera d’acabar l’etapa d’alcalde.

I la Jeny Facerias, la que anava la número 4 a la candidatura del PSC, culer (o culera, com es dirà) com qui més. Diumenge també es va emportar una gran desil·lusió al veure que no seria regidora. M’imagino que, com a mi, li hauran passat, de sobte, tots els mals.

VISCA EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA PER 4ta VEGADA!!!! Com m’agrada avui el número 4!!

 

(Fotos diari SPORT i EL PERIÓDICO DE CATALUNYA)      

HIPOCRESIA “BLANCA”

Quantes vegades heu escotat dir a un madridista: “Què guanyi un equip espanyol”.

Aquesta nit, a l’hora oficial de la FIFA, a l’estadi de Wembley, s’ha de jugar la final de la Champions entre el nostre club, el BC Barcelona i el Manchester United.

És el tema del dia, per això, aparco la política per un dia (o tal vegada per unes poques hores) i us parlaré del Barça. Però també dels blancs, dels merengues, dels madridistes...

Quan algun “blanc” diu que “prefereix que guanyi un equip espanyol”, li hem de dir: “MENTIDA. No cal que siguis hipòcrita!!”. Arguments per a defensar el que us estic dient, en tic i us els explicaré.

Qui em coneix sap on treballo. Sap que ho faig a l’administració pública, concretament per a la del Estat. De tant en tant ens arriben companys vinguts d’arreu de l’esta. Tècnics, però també auxiliars administratius. Normalment són valencians i manyos, però ara mateix n’hi ha de Castella la Manxa, de Madrid, d’Andalusia, d’Astúries, etc. Alguns d’ells i d’elles ja fa anys que estan aquí. N’hi ha que les seves parelles han treballat a l’administració catalana i porten els seus fills a l’escola pública.

L’última en arribar ha estat una noia aragonesa, concretament de Calatayud. Després de recórrer mitja Espanya, ha “aterrat” a Tortosa. Aquesta noia té una peculiaritat: a més de ser del Baça, és neboda carnal de l’exjugador Zaldúa. Per tant, té pedigrí Barça. Ja quan s’havien de jugar els partits Barça-Madrid de fa unes setmanes va organitzar unes porres per veure si algú endevinava els resultats. Ara, en arribar la final de la Champions League també ho ha fet. Tothom va apostar “l’euret” i va pronosticar el seu resultat. Ens va donar una còpia dels pronòstics a cadascú de nosaltres. Jo no li vaig fer més cas, però hi va haver qui es va estudiar els resultats al detall. I una cosa li va sorprendre: Tots els de “fora” (exceptuant evidentment la neboda de Zaldúa) van pronosticar que guanyaria el Madrid!

Per tant, una cosa és el que sé li fa dir a la llengua i l’altra molt diferent el que es pensa. Al fons (i no tant al fons) tots aquells que no són del Barça i tinguin alguna simpatia pel Madrid, no volen que aquesta nit guanyi la Champions el nostre equip.  

Jo vaig pronosticar un 3-2 i un 1-2 a la mitja part. O sigui, patirem, però al final guanyarem! VISCA EL BARÇA i demà espero escriure la “meva” crònica particular sobre el partit per a explicar-vos com l’he viscut.            

FELIP PUIG HAURIA DE DIMITIR JA!!

M’he assabentat per la ràdio. Quan la meva jornada laboral ja s’havia acabat, tot escoltant Catalunya Ràdio han donat la notícia de l’intent de desallotjament dels concentrats a la plaça de Catalunya de Barcelona per part dels Mossos d’Esquadra.

Aquest matí, a 2/4 de 8, abans de sortir de casa, per TV3 ja donaven la notícia de que la policia autonòmica havia envoltat als concentrats. De totes formes encara no havia passat res. El cert és que no em pensava que passés...

No sé exactament com han anat els esdeveniments, però crec que l’actuació policial ha estat desmesurada. El “indignats” ja portaven més d’una setmana acampats a la plaça de Catalunya sense donar cap símptoma de violència. Ni els veïns de la zona s’havien queixat, és més, fins i tot, a estones els hi feien companyia i els subministraven aliments i aigua.

Usar com excusa que hi podia haver elements violents i que demà no s’hi podien celebrar la victòria del Barça (en el cas de que guanyi la Champions, esperem que sí) em sembla d’un desvergonyiment absolut.

Quan el defensor del ciutadà ha obert un expedient informatiu d’ofici, és que tem que hagi passat alguna cosa que o hauria d’haver passat mai. Així ho indiquen els 84 manifestants i els 37 mossos ferits, encara que només sigui de forma lleu.

Què pretenia realment el conseller d’Interior Felip Puig? Potser fer un favor al seu amic Xavier Trias que ja va demanar a Jordi Hereu que fes desallotjar la plaça abans de prendre ell possessió del càrrec d’alcalde?

Segons he pogut escoltar d’alguns testimonis presencials, la càrrega dels mossos els ha semblat “un acte més propi de la dictadura franquista que no dels temps actuals”.

Per tant, i com ja s’està fent a través de les xarxes socials, m’uneixo a tots aquells que estan demanant la dimissió del conseller Puig.

PUIG, DIMISSIÓ JA!!   

Més informació relacionada amb el tema.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 2a PART, ELS PERDEDORS: ERC

Tot hi haver guanyat dos regidors respecte a les eleccions de 2007 (de 4 han passat a 6), és evident que els resultats assolits per la formació republicana van quedar molt lluny de les expectatives que s’havien creat. De fet  l’increment  de dos regidors, un seria degut a l’augment de regidors que hi ha a partir d’aquesta legislatura:  dels 17 anteriors s’ha passat a 21.

La percepció de que ERC podria obtenir uns resultats històrics a Amposta era degut, sobre tot, a dos coses. La primera els sondejos favorables que s’havien fet públics. El primer, ja fa uns mesos, els hi donava 7 regidors per 4 el PSC, la qual cosa trencaria la majoria absoluta de CiU. I ja en campanya electoral en va sortir una més amb un resultat encara millor per a ERC. En aquesta darrera ERC i CiU empataven a 8 regidors (encara que la federació nacionalista guanyava les eleccions en vots) Mentre el PSC en treia cinc i els altres partits no en treien cap.

La segona era la percepció o sensació del carrer. Com a polític i ciutadà més d’un em va dir que “Adam trauria un bon resultat”.  No sé sabia exactament el perquè, però, sembla ser que “queia bé” entre l’electorat., sobre tot en el sector més jove dels ciutadans.

Aquests bons auguris van crear un clima generalitzat d’eufòria. Pareixia que, finalment, es podria trencar la majoria absoluta de CiU (8+3=11) i, amb uns resultats tan aclaparadors, des del PSC no es discutiria l’alcaldia d’Adam Tomàs.

Arribat el dia de les eleccions, al col·legi electoral on estava com apoderat, hi havia diversos militants d’ERC. No sé si era per la seva joventut, o per les bones perspectives que tenien estaven molt més eufòrics que els del nostre partit. Només a mitja tarda i després d’intuir durant una estona un vot proper a CiU, va parèixer que la moral els baixava una mica. Però només va ser una situació momentània. En arribar el recompte, els resultats ja indicaven clarament una tendència guanyadora de CiU, encara que la extrapolació dels resultats de la meva mesa electoral, molt possiblement, haurien trencat la majoria absoluta.

Tornant als regidor (o regidors que van guanyar), cal remarcar que ERC només va obtenir 22 vots més que fa 4 anys quan la llista la encapçalava Marta Cid. Prova evident que el vot que va perdre CiU i dels que ja us parlava ahir, no va anar cap a la formació republicana. Així és molt difícil que mai es pugui trencar la majoria absoluta dels “convergents”.  

El resultat final va caure com un poal d’aigua freda sobre la formació republicana (sobre la nostra també, evidentment) fins al punt de que jo encara no he llegit cap valoració feta pels “analistes” habituals d’ERC valorant els resultats de diumenge. Potser després d’un període de reflexió ho arribaran a fer.
Se'n van refiar massa dels resultats de les enquestes i de la sensació general? Segurament sí, però encara que no hagués estat així, el resultat hauria estat pràcticament igual.