La derrota soferta pel PSC diumenge 22 de maig a les urnes, és històrica. Volia afegir que “difícil d’entendre”, però penso que es donaven les circumstàncies necessàries per a que fos així.
Malgrat el que diuen algunes veus, el cap de llista no té res a veure amb aquesta derrota. Certament, ja abans de les eleccions parlaves amb gent que mostrava el seu desacord amb que Toni Espanya encapçales la candidatura. Per a mi era i segueix sent, avui per avui el millor candidat. Disposa de la capacitat suficient per a liderar i coordinar qualsevol grup, té molt clares les seves idees i les sap transmetre i defensar davant de qui sigui. Segurament amb un altre candidat o candidata, aquest cop, la davallada hauria estat igual de contundent.
Per tant, els motius de la derrota els hem de buscar per un altre lloc. Primer que res, per la baixada general que ha tingut el partit tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. Ara mateix la “marca” socialista no ven. De totes maneres és cert que hi ha llocs on s’han mantingut o, fins i tot, s’ha pujat lleugerament. Si bé, en la majoria dels casos, la victòria es deu al carisma de l’alcalde o candidat, caldria analitzar un per un tots els casos.
Tornant a Amposta, la pèrdua de vots que ha patit el PSC respecte a fa 4 anys amb els mateixos cap de llista i segona, ha estat de 547 regidors. Si fa 4 anys el 4t ja es va assolir per molt poc, el context general ha fet que aquesta vegada si s’acabés perdent. No obstant, i com ja he dit en els altres cassos, és com si se’n haguessin perdut dos al passar de 17 a 21 regidors.
I on han anat a parar? Amb tota seguretat a PxC i al PP. Encara que sembli difícil, en èpoques de crisi, els votants fidels del PSC (des del partit al menys així es pensava) han buscat altres opcions polítiques perquè segurament pensen que des d’allí se’ls “alleugerarà la situació que estan patí. Serien les classes més humils, les que no tenen feina, les que tenen fills o nets a l’atur i no veuen cap sortida a la solució.
El PP, però sobre tot PxC han fet un discurs populista, buscant els suports dels descontents, sobre tot, en la política a nivell nacional de Zapatero. Un discurs basat, sobre tot, en els mals de la immigració, carregat d’odi i demagògia barata. Però que ha acabat calant entre els electors. Fins i tot, un dels membres de la candidatura era un exafiliat del PSC que, tot sigui dit, mai he vist pel partit.
Certament PxC va obtenir uns “bons” resultats (per ells, evidentment), no així el PP que s’esperava alguna cosa més. De tots ells també us en parlaré.
